SATISFACCIÓ - INSATISFACCIÓ ( I I )

La veritable satisfacció no es centra només en l´extern, en plaers físics o en l´obtenció d´algun objectiu, va més enllà. Sentir-se satisfet ha de ser consequència d´haver dinamitzat un potencial aconseguint un resultat significatiu d´acord al codi personal de valors.
La majoria creu que la satisfacció vindrà de tenir molts diners, comoditats i sentir-se estimat. Això ajuda a propiciar condicions més comfortables, dotar-se de major qualitat, però com es tracta de quelcom material no creat pròpiament per nosaltres, no pot generar veritable ni duradera satisfacció.
Volem rebre mostres d´atenció, cordialitat i afecte dels altres, és normal. El fotut és que hi ha moltes relacions pobres o bastant pobres, i llavors el que rebem és un desencís asidu. El que hem de cercar no és el que fa el proïsme per mi, doncs no depèn de nosaltres, sinó que podem fer, que podem donar per a ser útils. Només abocant-nos envers els altres oferint la nostra contribució amb les nostres habilitats i recursos és quan de debó experimentarem satisfacció, la resta són simples temptatives que mai ens faran vibrar amb la mateixa intensitat.
Si l´entorn circundant és el que és i els conflictes imperen arreu, és perquè l´egoisme mira úinicament pels propis interessos, i a l´estendre´s de forma generalitzada sempre s´estan produint lluites que van distanciant.
Nosaltres mateixos amb la nostra actitud i procedir ens generem l´insatisfacció que ens acompanya en tots els àmbits, i ho seguirà fent mentre´s no canviem la tendència de pensar, sentir i actuar només pendent dels beneficis particualrs a fer-ho acoplant les necessitats individuals amb les col-lectives.
Estem massa absorts en la pròpia auto-satisfacció, deixant de cantó o tractant malament als altres, quan la realitat és just al contrari. Com més pendents estem dels altres i millor els tractem, automàticament més bé ens sentim. Si la gent no s´adona d´això és per la fixació en ells mateixos i per les formes maldestres de comportament que originen les condicions de deteriorament presents en nombrosos àmbits.
Si volem experimentar situacions satisfactòries, hem de crear vies d´entesa, disposició a col-laborar i ajudar, veient les coses en perspectiva on l´unitat en harmonia prevalgui per sobre de la separació en discordia.

SATISFACCIÓ - INSATISFACCIÓ ( I )

Satisfacció és omplir la mesura d´un desig. El que cal saber és si és apropiat i que pot reportar.
Anem a la recerca del que ens faci sentir bé, però en aquesta persecució és convenient topar-nos amb algun tipus d´obstacle a fi de reforçar les aptituds a base de perseverància.
En el fer hi pot haver satisfacció quan és eficaç i també insatisfacció quan es fa a contracor o els resultats són deficients. Si el dut a terme és saludable, és una confirmació de que el procediment és correcte. Si pel contrari els punts negatius predominen, aquests contenen informació del que cal revisar per a donar una orientació diferent.
Hem de clarificar on creiem que trobarem satisfacció, perquè segons es tracti és possible que sigui una il-lusió, i caldrà veure com s´ajusta al nostre tarannà i si convé realment. No hem de demanar el que desitja l´ego, sinó el més escaient per a l´ànima. I enlloc de focalitzar-nos en questions irrellevants atraure les condicions per a conreuar virtuts.
Els objectius han d´apuntar alt, no a les trivialitats habituals que acostumen a servir de ben poc per la seva inconsistència. Anhelar un increment de saviesa, accions desinteressades, dur una vida més pacífica, amb major capacitat afectiva creant condicions harmòniques, això ens farà sentir satisfets, sense dependències externes ni curta duració.
L´insatisfacció ha d´intervenir com a factor de superació, no de queixa. L´equilibri entre les dues tendències ens mantindrà dinàmics, essent senzillament una de tantes polaritats.
El codi de valors, gustos, mesures, formen part d´aquest tàndem. Si les expectatives són massa altes poden dur a l´insatisfacció si no minimitzem els efectes amb una observació nítida relativitzant-ho.
Si la suposada satisfacció acaba en insatisfacció, assenyala o bé unes esperances infundades, desmesurades o poc convenients.
Volem certes coses amb la creença que ens agrada o agradarà, i a vegades és oportú experimentar desenganys per aprendre lliçons, que si prenem bona nota a la llarga les podem transformar en futures satisfaccions.
L´insatisfacció pot ser puntual o existencial, en ambdòs casos caldrà saber els motius, valorar-ho en perspectiva i delinear un pla per a que es redrecin en un sentit més favorable.
El que ens desagrada de nosaltres o de l´entorn és una forma de procedir inharmònica, i a l´haver tantes coses que no funcionen degudament genera insatisfacció.
Hem de procurar no quedar atrapats per sensacions desencisants, que poden desembocar en excés de pes, adiccions nocives o malalties. Això són mecanismes de compensació per a paliar frustracions, i més que servir perjudiquen. I anar insistint en l´adicció perllonga la problemàtica de fons si no s´elimina la causa.
La solució és fàcil : anar a l´arrel del conflicte, prendre una determinació i obrar en consequència per a substituir l´inútil per l´útil.