EL COR PETIT IMPEDEIX CANVIAR

Pendents de cobrir les necessitats immediates posem l´atenció en els afers estrictament materials, i abocats a la perifèria ens allunyem del nostre centre. No tenim idea de per què succeeixen les coses ni què hem de fer al respecte. Situacions repetitives sense veure la causa ni com fer-hi front si no despertem l´anhel d´una vida significativa que traspassi el purament subsistir.                                                                            Si ens endinsem en estudis espirituals, les respostes venen lentament, només en una proporció molt petita. Conèixer les àrees a treballar és una part ínfima, i escoltar o entendre amb la nostra funció específica no suposa un canvi a curt termini. Per a retenir el coneixement i poder transformar el precís, hem d´involucrar el cor. El cor dels savis de l´antiguitat era de la mida d´un gran saló . La capacitat de les generacions següents era de la mida d´una habitació, i actualment és tan gran com una agulla.                                      Amb el temps el nostre cor s´ha degradat. Abans quan parlaves amb algú dotat de saviesa, si li deies que tenia per exemple un problema d´ira, al tenir un cor ampli i capacitat per a retenir aquest coneixement, podia canviar en un moment. Avui podem insistir moltes vegades en un tema i seguir igual. El fet d´escoltar infinitat d´ocasions els mateixos arguments no garanteix el canvi necessari a efectuar.                 La capacitat per a retenir el coneixement i canviar són molt petits. L´estudi i pràctica constant han de persistir fins a endinsar-se profundament quan adquirim la veritable comprensió i maduresa que poden requerir dècades i dècades d´insistència.                                                                                                      Cada vegada que escoltem, que entenem, només retenim una petita fracció d´això per a canviar. Per al propòsit de canviar el cor és petit, i la pràctica i el recordatori han de ser constants. Viure amb profit i propòsit és un compromís permanent que abasta totes les àrees en tot moment. 

EL VALOR DELS INTERCANVIS

Els intercanvis estan presents en tot. El que ens permet viure a tots els regnes des de els minerals als humans, són els intercanvis constants.                                                                                                          De dins a fora, de fora a dins, de nosaltres als altres, estem incidint contínuament en l´entorn per les nostres emissions. Si volem generar pau i benestar, ja sabem el que hem de fer : emetre bones vibracions en el pensat, sentit i expressat.                                                                                                                     Tothom anhela intercanvis de qualitat, i si l´observat a diari està tan lluny d´acostar-s´hi, és per que les paraules i accions estan embrutades per desitjos improcedents i per la ignorància que les impulsa amb el malestar deixat a continuació.                                                                                                                        Intercanviem l´emmagatzemat a l´interior en forma d´idees, criteris, valors i desitjos. Si l´acumulat té bases sòlides expressades amb equanimitat, els intercanvis deixaran bones sensacions. En canvi, si som parcials, empesos per un interès personal, amb mancances ostensibles en el manifestat, els intercanvis seran de baixa qualitat i sovint estèrils o derivant en tensions segons l´ambient i els interlocutors.             La superficialitat social imperant per l´estil de vida, activitats i objectius, dificulta transmetre formes enriquidores. El nivell expressiu s´estanca quan no hi ha un desenvolupament incessant que expandeixi coneixements i consciència facilitant un refinament en les diferents àrees on podem efectuar intercanvis. La natura i l´abundància d´eines i mitjans al nostre abast és una riquesa que ens proveu del que volem o desitgem. Si els intercanvis de nosaltres amb la natura, o entre humans, està envoltada de contaminació i perills, és per la nostra pobresa interna encegada per desitjos egoistes que enterboleixen la visió, i creient que ho fem per al nostre benefici en realitat és per al nostre perjudici. 

BOGERIA NORMALITZADA

On no hi ha saviesa es pot esperar qualsevol cosa. Bogeria és una distorsió del que es pensa, es vol i es fa derivant en perills o pèrdues, bé sigui en persones, objectes o animals.                                                        Què desencadena en algú desitjos contraproduents tant per al propi subjecte com a qui incideix d´alguna forma ? La pretensió d´un benefici personal sense tenir en compte el ressò en altres o el medi, i tot allò que trenca l´harmonia desemboca finalment en fatalitat.                                                                                L´entorn social està mancat predominantment d´ideals elevats, que proporcionen una visió extensa i clara de qualsevol context. Els interessos personals materials i una formació bàsicament laboral retrotrau a un cercle reduït d´horitzons i relacions. En la voràgine diària a la recerca de l´elemental, la repetició constant d´esdeveniments pertorbadors de les múltiples formes delictives, al no poder erradicar-les, ho acceptem com a mals inevitables per la pròpia impotència individual i la dels encarregats de vetllar per la seguretat. Així lladres reincidents detinguts nombroses vegades campen lliures. Okupes foragiten els propietaris, i aquests estan desemparats per les lleis. Els bancs, embogits pels guanys, fa temps han perdut la decència cobrant pel que no suposa cap esforç ni despesa per a ells. Un nombre considerable de ciutadans secunda dirigents que enlloc de millorar condicions encara les empitjoren més amb mesures i pretensions erràtiques. I el mal servei d´eines valuoses derivant en bogeria com jugar-se la vida per una foto que veurà algú a qui no es coneix. O bé reptes virals perillosos per a la salut i/o la vida que atrapa a massa gent on potser l´entusiasme acaba en tragèdia. La llista de ximpleries és inacabable, i el pitjor és la inconsciència i la manca de discerniment. Una societat evasiva que vol experiències excitants sense mesurar pros i contres, i una vegada l´acció ha començat hem perdut el control. Afegint a més els que s´apropien indegudament de possessions o la vida d´altres encegats per desitjos egoistes. 

RESIDUS INFINITESIMALS

Residus infinitesimals és el que queda al final de la jornada. Ocupacions diverses, variades, i de tot plegat quin profit n´hem extret ? Anem passant dia a dia la prova de la subsistència mantenint-nos, amb breus descansos i activitat sostinguda. Volem preservar la presència física però sense ideals elevats transcendents, senzillament anar allargant sense saber realment per a què, amb quina finalitat ni ens preguntem si el realitzat i els propòsits són els adequats.                                                                                Al llarg dels anys podem conèixer desenes de persones o centenars ¿ i d´aquestes quantes han estat significatives ? La majoria insubstancials, a l´igual que les successives rutines de cada època.                    Quants fets recordem d´un any ? Quants remarcables ? Quants dies hem vibrat o entusiasmat en el que portem de vida actual ? Volem viure experiències apassionants, però les obligacions, les dependències, la concentració gairebé exclusiva en temàtiques mundanes, juntament amb uns coneixements limitats enfocats a l´àmbit laboral, allunyen aquesta concreció. El dia a dia reduït a rutines repetitives amb un estret marge de maniobra per a sortir d´un cercle forçós, és simplement anar cobrint l´expedient sense saber exactament per a què i a on ens conduirà tot plegat.                                                                              El nostre potencial pot ser gran, però per factors diversos queda reduït a la mínima expressió. En tots els fronts les possibilitats queden en porcions infinitesimals. ¿ Què hem retingut de l´estudiat com a coneixements permanents ? D´una conferència considerada interessant, què acabem retenint ? De l´alimentació diària aprofitem l´indispensable i la resta s´elimina. Tot queda en síntesi. El treball diari, activitats diverses, converses, passen per una espècie de sedàs per a que quedi l´útil a la pràctica. Aquestes evidències ens haurien de fer replantejar en què invertim el temps, la viabilitat o no de segons quins esforços, què ens nodreix realment i què és prescindible, per que si el considerat valuós  es dilueix al màxim, el buit de contingut és directament una pèrdua. 

LES RELACIONS CONSTANTS ENS MILLOREN I ENS SATISFAN ( II )

Per a poder generar una relació amb el millor encaix possible, és necessari encabir tres aspectes fonamentals. Estar a la mateixa alçada, anar en la mateixa direcció i en la mateixa velocitat.                      El fonament del que posteriorment es desencadena radica en el pensament. Si un dels integrants té un alt nivell, ideals elevats i l´altre s´allunya d´aquests paràmetres la base trontollarà i el que pugui venir a continuació.                                                                                                                                                     És important anar en la mateixa direcció. Si els objectius d´una de les parts és bastant diferent de l´altra, dificultarà el nexe en comú. I la velocitat suposa el dinamisme, iniciativa, i un cop més si l´altra persona és passiva i conformista, serà un entrebanc per a realitzar tasques conjuntament.                                        Tot es redueix a converses, companyia i compartir recursos. Quines converses substancials, instructives, imperen habitualment ? La companyia per a què la volem, per a no sentir-nos sols, per a parlar sobre com ha anat la jornada ? I els recursos de manutenció que poden ser equitatius o recaure en un dels dos.         De tots aquests components de converses eixamplen la visió en perspectiva ? Ensenyem, aprenem, el contacte freqüent  va conduint- nos a un poliment gradual expressiu mostrant-nos més intel-ligents, més sensibles, atents, considerats ? Els recursos s´empren per a l´indispensable i afers mundans o també per activitats adreçades a un desenvolupament progressiu ? Amb aquestes exposicions quin percentatge de relacions són o serien realment profitoses millorant amb el pas del temps sentint satisfacció ? El difícil seria trobar-les per que l´imperant és lligar-se per valoracions emocionals que obstaculitzen observar amb l´amplitud indispensable els possibles avantatges i inconvenients de l´altra persona.                                 Per a experimentar altes vibracions qualitatives primer les hem d´introduir en nosaltres, en cas contrari els intercanvis seran mediocres, mancats d´interès veritable per xipollejar només en el superficial.               Quants es mouen per la bellesa, sexe, diners, per a disposar d´uns serveis, pensant en els propis desitjos i interessos però no en l´altre que possiblement no sintonitzin gairebé en el més primordial que és sentir veritable afecte i esforçar-se per a oferir la millor versió pensant justament en l´altra persona. 

LES RELACIONS CONSTANTS ENS MILLOREN I SATISFAN ( I )

Hi ha relacions d´època on un cop han acomplert el seu paper s´esvaeixen. L´etapa escolar i laboral manté uns vincles durant anys, i arribat el moment s´acaben on cadascú preserva la seva independència.              Quan volem establir vincles persistents de parella i/o fills, el marge de maniobra queda condicionat en l´espai, temps i recursos. ¿ Què impulsa a desitjar una presència constant d´algú ? Paraules encisadores, certes accions, habilitats artístiques, la bellesa ? Hem calculat el cost d´aquestes cessions per només unes hores diàries ? Els lligams propers i habituals tenen per objectiu aprendre encaixant les diferents singularitats que entrin en escena. Aquest potencial de creixement no es reflecteix en fets per que cadascú actua d´acord als seus criteris.                                                                                                                       Per què volem perdre o sacrificar privacitat i llibertat, privant-nos de moments de recolliment ? Per que influenciats socialment, la idea de tenir parella i/o fills ha de suposar vivencies emocionals gratificants, i això dependrà del tarannà, de la capacitat dels integrants, i observant la superficialitat imperant és difícil forjar situacions engrescadores. ¿ L´anhel de proximitat freqüent és per amor ? Quin tipus d´amor ? Interessat i egoista  ? Per donar i compartir ? Què podem donar, què podem compartir ? Pel que som ho mostrarem, i si hi ha defectes i absència de qualitat, els esdeveniments així ho reflectiran.                         Ningú pot omplir buits interns des de fora. Els altres hi són per a intercanvis esporàdics, només el contacte permanent amb nosaltres mateixos és qui ens pot fer millors. Gaudir de silenci, pau i tranquil-litat, són els bens intangibles més preuats, i ningú des de l´exterior ens ho pot donar.                                 La majoria s´imagina, suposa o creu que algú introduirà elements d´insomni, sabent que l´encant d´una atracció dura poc i l´avorriment és el que queda. No hem de precipitar-nos en hipotecar la vida. És molt fàcil embolicar-nos, i difícil desfer el lligam. 

DEFENSAR L´INDEFENSABLE, CRITICAR PER CRITICAR

Que preval una visió limitada en el gènere humà és una evidència. Només cal observar les ximpleries que es diuen i es fan. Tothom es creu posseïdor de la veritat, els que estan d´acord amb unes formes, i els que s´hi oposen.                                                                                                                                                       Els fets, mostrats amb claredat, no donarien lloc a dubtar sobre si es bo o dolent, encertat o erroni. Les discrepàncies entre defensors i detractors és per que hi ha interessos o clarament una visió esbiaixada que impedeix ser equànim.                                                                                                                                     No es pot defensar l´indefensable. Quan es transgredeixen les lleis d´ordre, civisme, es cometen crims, es destrueix, s´envaeixen territoris aliens, es perjudica altres per al benefici personal, només algú cínic, insensible i sense ànima ho pot defensar.                                                                                                       Criticar per criticar sembla una de les activitats preferides, no tan sols dels polítics habituals que no troben mai cap encert del rival, mentre´s ells sempre són impecables. Ara hem d´afegir els grans entesos de les xarxes que semblen catedràtics quan es obvi el seu elevat nivell de mancances. Res edificant, tot es motiu de crítica. Massa alt, massa baix, massa gras, massa prim, mal vestit, i així anar fent fins a l´infinit. Quina satisfacció extreuen amb aquests comentaris ? Serveixen d´alguna cosa, sobretot per a millorar tant l´emissor com el receptor ? Si no és així, per què aquesta ràbia, aquest fàstic, pel simple fet de que no agraden certes coses ? És que aquests xerraires i escriptors són absolutament perfectes en tots els sentits ? Evidentment que no, començant per una verborrea inútil que no canvia res i en canvi si embruta l´ambient. El que es diu i el que es fa mostra el nivell, i dissortadament el dia a dia lluny d´instaurar harmonia només genera discòrdia.  

TEMPS PER A TENIR, TEMPS PER A ÉSSER

Som per que tenim, tenim per que som. No es poden separar per que representen l´impuls i la manifestació. L´ésser és l´impuls des de l´invisible, i el tenir és el vist en el visible de les aptituds i recursos. Volem ésser i volem tenir, que els esforços tinguin un objectiu més enllà de subsistir físicament. Tothom és diferent i amb el seu nivell evolutiu, però tots hem de lluitar per a cobrir mancances i dependències. El no tenir a la recerca del tenir és el motor de superació obligant-nos a intercanvis constants d´oferta i demanda.                                                                                                                          El tenir ha de ser útil, que exerceixi un servei, i per tant hem de preguntar-nos : què volem tenir ? per a què ho volem ? quin  ús farem ? La societat ens aboca a tenir per les necessitats constants, i atendre aquestes necessitats fa que no pensem en nodrir les necessitats de l ésser. El tenir és per al desenvolupament extern, l´ésser per al desenvolupament intern, amb la diferència que el tenir va i ve amb alts i baixos per a deixar-ho tot finalment. En canvi, l´ésser són els valors eterns, inalterables, que sempre ens acompanyen donant sentit als esforços i a les experiències per anar millorant en les nostres expressions.                                                                                                                                                     Immersos en el material, havent d´obtenir subministraments diversos, limitats i condicionats per obligacions a la recerca de recursos, no es pren consciència dels bens intangibles senzillament per estar massa ocupats en l´elemental on la majoria no ha forjat internament l´anhel de viure per unes pautes i un objectiu espiritual.                                                                                                                                           El tenir ha de ser el reflex del que som. Predominen les virtuts o els defectes ? El que sigui emergeix de dins mostrant-ho a fora amb les seves conseqüències, i depèn de nosaltres donar-li l´orientació i expressió adient si volem que prevalgui el benestar.                                                                                                      El tenir ha de proporcionar l´indispensable per a disposar d´autonomia i accés a una qualitat, amb les mesures adequades ni massa ni poc. Tenir no és la finalitat, és l´intermediari entre l´intern i l´extern, donar forma als talents en un encaix entre el personal i el col-lectiu.                                                                       Primer ens aboquem a tenir per aprendre, oferir serveis i disposar del precís. De la maduresa a la vellesa els interessos materials minven per que és el temps de centrar-nos en el conreu individual amb el veritable propòsit més enllà d´una vida mundana i d´uns bens materials. 

DISTRACCIÓ CONSTANT NO ÉS EL CAMÍ

Hem vingut a produir i ser útils per accedir a recursos i poder disposar de la màxima autonomia de manteniment. Cada jornada conté facetes diverses, i si volem extreure´n profit requereix la nostra atenció i concentració. L´aconseguit per esforços d´estudis o treball ha estat per la concentració. És evident que la major part del dia demana atenció per actuar encertadament, on no fer-ho sovint desemboca en pèrdues, perills o accidents.                                                                                                                                           La distracció o dispersió és estar i no estar. En el que volem realitzar i el que ens envolta, els moviments han de ser precisos en el temps pertinent, i tota distracció o dispersió és una amenaça. Diversió pot ser sinònim de distracció si el que proporciona la temàtica de fons condueix a divertir-se, i és així com molta gent associa distracció a diversió quan no estem immersos en obligacions o repeticions rutinàries. Ha quedat clar que aquestes han d´ocupar un espai reduït, doncs l´important és ser productiu.                          Per què volem distreure´ns ? Per que no agrada la quotidianitat ?  Per a experimentar sensacions que atreguin més de l´executat diariament ? Necessitat d´evadir-se ? De què, del treball, de certes persones ? Si les diverses tasques del dia ens agraden no tenim necessitat d´evadir-nos amb les nombroses i variades ofertes del mercat anant a l´exterior esperant que des de fora satisfacin n el que nosaltres no sabem omplir. Breus episodis que ens desconnecten de l´ordre habitual esvaint-se o evaporant-se un cop s´acaben sense un nodriment veritable.                                                                                                                                   Per què s´avorreix la gent ? Per que esperen més del desitjat o imaginat i no s´és capaç d´oferir-ho. El superflu, transitori, el que depengui d´altres va i bé i no deixa empremta. Només un treball constant d´estudi i introspecció per a potenciar al màxim el nostre desenvolupament ens farà sentir comfortables sense anhelar distraccions.                                                                                                                             Hores i hores malversades en ocupacions estèrils ni són distracció com ho entén la majoria, ni fan sentir millor ni permeten expandir aprenentatge o la consciència que són fonaments per a incrementar la qualitat                                                                                                                       

COMENÇAR I RECOMENÇAR PER A FER-HO MILLOR

Començar i recomençar és la tònica constant del que ens envolta i de les nostres activitats. Alternances entre dia i nit, acció i descans, espais de temps fraccionats per a dedicar-los al que necessitem ajustant-nos als horaris oportuns per a cada ocupació.                                                                                                        Molta repetitivitat per a mantenir o incrementar l´indispensable, amb la sensació d´estancament si no es produeixen avenços significatius d acord als esforços. SI observem l´executat podem preguntar-nos : ¿ avancem d´un any a l´altre ? què he millorat en una dècada ? Em dedico bàsicament a subsistir o a eixamplar el meu potencial global ? Tècnicament és obvi el progrés de les eines habituals comparat amb un segle enrere, efectuant les mateixes tasques però amb unes prestacions molt més òptimes. En canvi, repassant el comportament i els objectius, seguim repetint les mateixes pautes que condueixen a conflictes sense albirar tendències que ho puguin revertir per que si no anem a l´arrel i anhelem modificar conductes obstructives, anirem començant i recomençant en multitud d´àrees que ens mantindran encallats incapaços de trencar la inèrcia.                                                                                                                                         Segur que tothom vol millorar en un o varis aspectes, la qüestió és : per què no millorem ? pels plantejaments egoistes, per desconeixement del nostre centre intern al focalitzar-nos en l´extern i anhelar aspiracions estrictament mundanes.                                                                                                                 Cada nou dia és diferent amb oportunitats per a expandir-nos, on les obligacions, les limitacions, les repeticions robòtiques, ens permeten mantenir les condicions de preservació o incrementar recursos, en una dinàmica constant d´anar i venir, inicis i finals, sense preguntar-nos què ens convé de tot plegat, què podem incorporar, o què hauríem de deixar. Introduir variants expansives en el pla personal és el nostre repte, a l´igual que ho fan les màquines que han progressat i ens proporcionen serveis i comoditat. Els estris materials externs ens permeten l´inimaginable en un temps llunyà, ara es tracta d aplicar-ho en nosaltres per a que la salut, les relacions i la forma de manifestar-nos condueixi a instaurar l´harmonia. 

EL FEIXUC I PESAT MENTRESTANT

Per què valorem un determinat context feixuc i pesat ? Per que no ens agrada d´acord al nostre criteri, valors i idiosincràsia. La mateixa temàtica de fons pot ser oposada o indiferent per altres, en conseqüència la percepció, les sensacions i les influències personals així ho determinen.                                                  Desitjaríem que tot anés conforme a la nostra voluntat, però estem immersos en un context social, les dependències són constants, i hem d´acoplar-nos a persones i situacions contínuament. Cadascú ocupa un lloc i té unes característiques i funcions, del que es tracta és de saber encaixar en el medi i executar la tasca individual de la millor manera.                                                                                                              En els processos d´aprenentatge i desenvolupament hi haurà etapes llargues i pesades, i altres agradables i fluides. Totes formen part del conjunt, del que es tracta és de veure el feixuc i pesat que ens mostra,quin missatge evident o ocult podem deduir, i quin marge de maniobra tenim per a incidir a fi de no experimentar-lo com una càrrega. Les situacions, el medi on ens trobem, les relacions i condicions no són casuals, estan dissenyades a eixamplar la perspectiva per a que substituïm patrons de conducta insatisfactoris per aquells conduents a una major harmonia. En ocasions es pot tractar de salut, altres de diners, i freqüentment relacions. Hi ha uns precedents que ho determinen, és qüestió de veure la causa i modificar posicionaments. El feixuc i pesat mentrestant se´ns presenta per a enfortir-nos, quan l´esforç és mínim no avancem, hem d´estar posats a prova a fi d´apujar l´exigència i accedir a altres nivells.               El feixuc i pesat per condicions socials, polítiques o culturals, si hi estem immersos també té algun propòsit per a treballar sobre nosaltres la paciència, els conceptes, l´acceptació o el rebuig, l´encaix o l´alienació, subjugar-se o sublevar-se, un camp de proves que pot durar indefinidament.                                              

SUBSTITUCIONS

Substituir és canviar una cosa per una altra, i no tan sols en aspectes materials, també passar d´una situació prèvia a una posterior.                                                                                                                                      Temps indica moviment i canvi, no podem romandre estàtics, i cada nou escenari és per a completar el precedent o iniciar-ne de nous. D´un segon al que vindrà, d´un minut, una hora a la que segueix, les substitucions no s´aturen, l´important és què fem amb la continuïtat i les variants modificadores.                De la infantesa a la joventut, desprès maduresa i vellesa. El recolzament físic, l´habilitat o no de pensar, sentir i actuar es va condicionant amb les diferents formes d´observar, valorar i projectar per acumulació d´experiències i la seva incidència en nosaltres. No podem ser els mateixos permanentment, i els evidents canvis físics han d´acompanyar-se d´una expansió potencial que mostri més amplitud d´horitzons i maduresa.                                                                                                                                                         Sempre ens recolzem en unes bases que fan de sosteniment, el que substituïm és el relacionat amb factors transitoris que és on esdevé l´acció adreçada a executar el propòsit de desenvolupament individual amb les millores expressives que corresponguin. Els principis són inalterables, ens indiquen com procedir, en les diferents característiques diàries enllaçant un context a un altre, on hem d´esforçar-nos per a que les repeticions similars afegeixin un plus de qualitat.                                                                                           La natura és el reflex del que nosaltres hem de fer. Passem del dia a la nit, de la nit al dia, d´una estació a una altra, de l´activitat al descans, cadascuna fa la seva funció, i el repte és aprendre, ampliar la perspectiva, per a que en la nova estació, en el nou dia, haguem aprofitat el que ofereixen les seves característiques.                                                                                                                                               Tot flueix, per tant qui vol aferrar-se a relacions, condicions o privilegis, s´està auto tenallant. Apreciar el que tenim, canviar-ho si és necessari, i adaptar-nos contínuament, no hi ha altra. 

L´EXPERIÈNCIA FRENA L´ESPERANÇA

L´experiència frena l´esperança per que el factor temps acumula oportunitats que faciliten eixamplar els criteris veient més clarament el que anteriorment per manca de rodatge no apreciàvem.                              De la ingenuïtat juvenil idealitzadora a la maduresa pràctica esdevinguda per repeticions i similituds. Volem confiar en la transformació de condicions o relacions, i la realitat és insistent mostrant-nos la realitat del gènere humà.                                                                                                                                   Fixar esperances és observar el moment actual amb les eines, preparació, recursos i possibilitats realitzadores projectant-ho en un futur proper o llunyà d´acord a la temàtica de fons i els requisits a intervenir. En el personal i en el social, la col-laboració d´altres amb algun tipus d´aportació, s´ha de conjuntar amb les pretensions a assolir. I cada cas té les seves característiques per a l´encaix apropiat.        L´experiència frena l´esperança. L´anhelada parella dista molt de l´imaginat i desitjat al que acaba essent. I és així per que si les virtuts no estan presents en tots els fronts, no és possible experimentar altes vibracions conduents a la qualitat. I exactament en les diverses relacions socials. L´harmonia no es produeix si prèviament no l´hem introduït dins nostre. ¿ En què, com i amb qui és factible millorar relacions ? Amb el nivell de banalitat predominant, sense aprofundir ni en l´auto coneixement ni res que eixampli horitzons realment, impossibilita anhelats intercanvis dotats de substància.                                    L´esperança frena l´esperança. Polítics lamentables escollits per gent amb criteris erronis allunyats de la sensatesa, on massa sovint el que pretenen implantar pertorba la tranquil-litat i lluny de millorar condicions empitjoren.                                                                                                                                    Quina esperança podem tenir amb governants mancats de claredat, amb paraules i fets que embruten l´ambient i posen en perill factors bàsics. Esperança de revertir la pobresa ? De reduir la contaminació ? D´anivellar les immenses diferències entre multimilionaris i els que viuen sota mínims ? Mentre´s els objectius preponderants continuïn posant el punt de mira en els beneficis personals, persistirà el malestar i la degradació, i les esperances de redreçament en tants àmbits, sempre pendents, poden millorar segons es faci, o continuar empitjorant. 

PERSONES I ESTATS CONFLICTIUS

Les persones conflictives tenen un desajustament intern expressat en formes que pertorben la pau i tranquil-litat. Creuen estar il-luminats quan és just el contrari. Pensaments esbiaxats que esquitxen els sentiments per acabar amb paraules o fets patètics.                                                                                        Els estats són l´expressió col-lectiva del transmès per persones en l´individual. I el desequilibri entre el que creuen correcte i encertat però que no ho és, fa mostrar les pitjors versions en molts aspectes.              Les característiques notòries comuns en ells són un exagerat egocentrisme, autoritarisme, imposició i afany de domini. Sotmetre altres per a satisfer desitjos mesquins els hi fa pujar l´adrenalina. L´agressió verbal o física acostuma a estar present, volen intimidar i sortir-se amb la seva, emprant els mètodes que faci falta emulant el més semblant al gangsterisme.                                                                                        Justifica constantment els seus arguments i el que pretén projectant-se com si els altres fossin els dolents, els que s´equivoquen. Només ells tenen raó, la veritat és seva, on el llenguatge arrogant i prepotent és la marca de la casa. Els deliris de grandesa, un dels senyals distintius, són a costa d´oprimir, vexar, i les maneres són diverses. Una de les formes més menyspreables és voler substituir la identitat dels diferents que no suporta i vol sotmetre, anorreant la llengua i forçant que sigui la seva l´única valida. Aquells que detesta, envaint el seu terreny, o bé són com ells o s´han d´aniquilar.                                                             Països dictatorials, de pensament únic, on dictadures i guerres mai falten. I els habituals mètodes per excel-lència són tortures, presó, xantatges, on els dissidents són purgats amb amenaces, i naturalment les lleis i els encarregats d´aquestes gaudeixen d´impunitat per a totes les barbaritats pertinents segons convingui.                                                                                                                                                         Tota la violència, primitivisme i brutalitat, per a blindar uns privilegis indignes forjats en la més degradant baixesa moral. Unes satisfaccions o un gaudi efímer que tindrà el seu karma corresponent quan sigui el moment.

LA RELATIVITAT DEL CATALOGAT COM A IMPORTANT

Què és important ? Dependrà de les circumstàncies i possibilitats de cadascú i el particular codi de valors individual.                                                                                                                                                         El que vivim, el que tenim, el que volem, apuja o baixa el llistó d´acord a les variants i al valorat en cada època. Hi ha elements que volem perennes pel que reporten, i altres transitoris de caire secundari que encaixaran en moments específics.                                                                                                                   Atorguem importància al que reporti benestar, de fet la major part d´esforços tenen aquesta finalitat. En l elemental coincidirem amb la resta, i després l´ubicació social, recursos materials i intel-lectuals estaran en funció de múltiples variants que observem en els propòsits on ens decantem.                                           La salut és el més important per que en depèn la resta. Diners i possessions però incapacitat per actuar plenament no resolen la problemàtica de fons.                                                                                               És important estar en el medi que permeti actuar sense restriccions. Disposar a més de les eines requerides per a les activitats preteses, així com dels recursos essencials per a no dependre de tercers.                        Les relacions són importants en la mesura que facilitin intercanvis per a beneficis recíprocs. No hem d´atorgar importància a segons quines relacions influenciats per la tònica imperant. No es tracta de qui ni de quantitat, sinó de la qualitat emesa en l´interacció. Rendibilitzar el temps és important. Les oportunitats d´avui són diferents a les de demà, i el malversat d´un dia no es recupera.                                                       És important seleccionar el que és o serà d´utilitat. Anhelar un desenvolupament constant instruint-nos en les àrees que expandeixin la consciència i que facilitin expressar-nos més acuradament en totes les àrees que sigui precís, és d´una importància cabdal.

RELACIONS AVORRIDES I AVORRIDORES

Per què certes relacions són avorrides ? Per que no hi ha elements engrescadors. La formació majoritària de la població s´adreça a interessos mundans, i adherits només a unes temàtiques reduïdes, un cop s´han tractat aquests, la continuació és més del mateix.                                                                                            Voldríem vincles encisadors, però no és possible per que nos ens hem preparat per a oferir-los, per tant anem canviant d´interlocutors però l´avorriment persisteix.                                                                           A part d´un servei professional què podem aportar ? Quin tipus de converses predominen en els diferents contactes ? Limitats al preparar-nos bàsicament per a treballar, un cop ens hem posat al dia de les novetats o comentaris trivials sobre notícies ¿ què podem introduir d´interessant que faci reflexionar o eixamplar coneixements ?   Tant és que les trobades siguin ocasionals o freqüents si la dinàmica és la mateixa no modifica el fons. Molta xerrameca però poca substància. No es tracta de pronunciar moltes paraules, sinó del ressò que aquestes puguin deixar. I a l´estar en consonància a les nostres capacitats, si l´instrucció general és estrictament laboral sense altres interessos culturals i del propi desenvolupament individual, difícilment introduirem entusiasme per més hores que passin.                                                                        Les relacions avorridores cansen pel que es diu i pel que es fa una vegada i una altra, estancats en contextos obstructius amb friccions i malestar, generat per una part i a vegades per ambdues. En ocasions és estar sotmès a formes de domini, control, imposició. Es repeteix el mateix patró incansablement, l´abusador i el subjugat. L´impotència per a modificar l´establert immergeix en una letargia inamovible i les agressions evidents i les subliminals es perpetuen ad eternum.                                                                 Amb el nivell social imperant mancat de veritable intel-ligència i sensibilitat envers el proïsme, les relacions seran avorrides si ens conformem amb anar tirant que no sabem on ens durà per acabar perdent-ho tot.

TECNOLOGIA I BANALITZACIÓ

A què respon l´afany de fer-se notar ? Quina importància té que milers de persones sàpiguen què diem i què fem ? A qui volem impressionar ? Per què ? Ens convertim en millor persona pel fet de ser visualitzat per un públic ?                                                                                                                                                   Aquesta és la societat de la banalització. Qualsevol ximpleria es pot fer viral, i un cop vista seguim igual sense millorar la pròpia vida o la d´altra per la insubstancialitat de fons. La desconnexió interna i l´atenció exclusiva en afers externs, genera un buit que es pretén cobrir a través de suposades dosis entusiastes que no aporten res pel seu valor infundat.                                                                                                               Què malament estem si la satisfacció depèn d´aquestes operacions narcicistes que posen de manifest la manca d´objectius i propòsit vital adreçat a avançar com a individus. Per a saber si és encertat el que volem escampar per a la multitud, la pregunta a formular és : que la gent sàpiga aquesta acció és important ? com més important sigui per a nosaltres que algú sàpiga que fem, menys veritable és.                               Fem accions impulsats per desitjos, però segons aquests revelarem la veritable essència de la nostra ànima. La motivació no ha d´aflorar per a satisfer l´ego que suposa una desconnexió del global, sinó guiar-nos per la veu interior que conduirà a una sensació de benestar que no depèn de lloances, exaltacions ni el beneplàcit d´altres. Una experiència  reservada sens dubte a un petit grup molt minoritari enfront d´aquesta majoria inconsistent que ho redueix tot a simplismes mancats de rellevància i absència de qualitat

VIDES DE MÒBIL

Del segle XIX ençà la societat s´ha modernitzat continuament incorporant electrodomestics  i maquinària diversa per a millorar les condicions laborals i vitals. Totes elles acompleixen funcions específiques, fent-ne ús quan es requereix la seva contribució, i un cop acomplerta la funció les aparquem.                              El mòbil és actualment una eina preponderant pels diversos serveis oferts. I com tot és questió de mesures que poden afavorir o perjudicar, amb dues cares i les respectives influències. La cara favorable són les opcions, la rapidesa, comoditat, les possibilitats operatives impensables dècades enrere amb les facilitats i protecció en cas de perill. La cara perjudicial és mantenir-se enganxat a l´aparell durant hores quan no es precisa executar cap activitat específica justificada.                                                                                         La funció de totes les eines creades ha estat dinamitzar-les quan era pertinent, i una vegada la feina enllestida es desconnectaven. Ara amb el mòbil s´ha trencat el procediment que ha estat incidint en cada màquina o aparell manual. La persona dirigeix l´encesa i apagada, i si es deixa seduir per l´aparell aquest és qui controla.                                                                                                                                                  Què és el que captiva per a quedar atrapat ? El temps enganxat de més sense una finalitat pràctica, acaba reportant algun benefici demostrable quan acaba el dia ? Eixampla horitzons, incrementa l´aprenentatge, facilita discernir millor i amb més claredat ? Millora la nostra conducta i les relacions ?                               Ocupats en questions insubstancials deixem de banda el que hauríem de voler potenciar com per exemple descobrir què volem realment, saber què ens convé i què ens cal evitar. Multitud d´hores improductives diluides com aigua evaporada, així un dia i un altre sense sortir d´un cercle que persistirà mentre´s no siguem capaços de trencar-lo.                                                                                                                          Com administraríem el temps actualment sense disposar de mòbil ? Amb tasques edificants ? Incrementant la lectura i l´esport ? Consagrats a un mòbil estem desconnectats del que ens envolta al fixar l´atenció en una pantalla. Estem en un medi concret desconnectat d´aquest abduits per unes sensacions addictives que condicionen horaris, accions i l´organització diaria.                                                                 Els buits, les mancances, no les omplirà un mòbil. Hem de treballar sobre nosaltres per a desenvolupar el potencial que faciliti dotar-nos de condicions òptimes, i tot el temps extra sense fonament absorts per una pantalla, seran oportunitats perdudes de millora personal.

EL MÓN DELS PRINCIPIS, EL MÓN DE LES LLEIS I EL MÓN DELS FENÒMENS

Hi ha uns principis on es sustenten les lleis per a que hi hagi un ordre i un enteniment a fi de saber com actuar. Estem concebuts de manera que veiem un conjunt d´individualitats  per que estem en el món dels fenòmens que és dels objectes físics. El món diví és el de l´unitat. No ho veiem per que la nostra consciència no té el desenvolupament indispensable per a captar-ho clarament. En els events i en la densitat no podem estar en control de la situació. Hem d´elevar el pensament al nivell dels principis regit per l´esperit. Si no connectem amb la causa no entendrem l´efecte, d´aquí les constants incomprensions de multitud d´esdeveniments on no sabem trobar arguments consistents i respostes clarificadores.                   Les lleis governen els fets, i entenent el seu fonament i propòsit podrem entendre la base que radica en uns principis. Els problemes només es poden resoldre en el nivell més alt, o sigui amb la visió més àmplia amb equanimitat deixant interessos personals a un costat per a no interferir. Afers polítics, socials, econòmics, han d´enfocar-se des de el seu origen llunyà fins adonar-nos al seu desembocament actual per a determinar l´actitud i mesures oportunes en cada cas. Evidentment si pel mig hi ha desitjos personals i cobdicia el conflicte no es resoldrà, d´aquí que seguim veient els mateixos dilemes que perduren durant segles i no se li veu solució mentre´s no es modifiquin les pautes errònies de base.                                     L´anhel de subsistència on el nodriment essencial depèn del propi esforç ens fa interessats i individualistes, i empesos pels desitjos el plantejament d´unitat no és factible, per a que sigui així hem de moure´ns al nivell de la raó guiats per la sensatesa i amplitud d´horitzons.                                                                        El nivell dels principis és on tothom té la mateixa visió de la realitat. Quan siguem capaços d´entendre i acceptar altres, trascendint les pròpies idees, gustos i valoracions, aleshores s´acabaran les hostilitats.        Els malestars diversos originats per la nostra conducta, radiquen en l´egoisme i la ignorància, i  si en el seu lloc ho volem substituir per benestar hem d´anar justament als seus antònims per a que sigui possible.

CREACIÓ O REPRODUCCIÓ

Hi ha dues formes de creació : la que ajunta materials servint de base transformant un context previ, i la incidència del pensat i sentit en el medi.                                                                                                          Creació és donar forma al que era una idea. De l´abstracció invisible a la concreció visible. El creador expressa part del que ha emmagatzemat influenciat per precedents amb la seva empremta distintiva. No podem saber quina porció del manifestat és estrictament personal degut als diversos factors que entren en joc.                                                                                                                                                                    Què impulsa o motiva crear ? Cadascú ho veurà des de el seu prisma particular. I en el que probablement hi haurà coincidència, és que l´obra creada ha de contenir bellesa i practicitat.                                              Els autors executen el treball en solitari, i la finalitat és que arribi per alguna via al públic, no tant per la notorietat, si no per la finalitat de nodriment recíproc on tots participem.                                                      La creació ha de voler inspirar, captivar d´alguna manera l´observador. Les grans obres brollen d´aquells capaços de sintonitzar amb subtileses oferint-les a la societat per a un gaudi mutu. Les creacions autèntiques són eternes, sempre actuals independentment de l´època per que són inspiracions de l´ànima. Les obres transitories poden ser apreciades durant un temps, i no poden perdurar si no van acompanyades de la qualitat indispensable.                                                                                                                              La reproducció és copiar o imitar. No hi ha novetat, és produir novament allò ja existent. El que pensem i sentim mostrat en paraules i accions creen situacions agradables o desagradables que deixen un impacte, i anar repetint amb insistència els mateixos discursos, les mateixes idees, és una reproducció.                        La primera vegada d´una expressió determinada serà el detonant d´uns resultats posteriors fent de creador. Si aquests postul-lats es reiteren passen a ser reproduccions del que en el seu moment inicial fou creació tractant-se d´un inici.                                                                                                                                      Tothom és creador pel que diu i fa amb el ressò que origina a continuació, però no tothom pot ser artista per que això requereix un talent personal i intransferible reservat a uns pocs escollits.

PATIMENT I ALEGRIA A LA VEGADA

Poden sintonitzar dues posicions antagòniques al mateix temps ? Descobrir el fons que indiqui l´explicació ens ho aclarirà.                                                                                                                                Estem formats de dues naturaleses : la inferior que vetlla pels propis interessos i es queixa per les pèrdues més petites i obstacles en el camí. I la naturalesa superior enfocada en la visió global que procedeix a la recerca d´harmonia de conjunt.                                                                                                                         La tristesa, les afliccions, són valoracions personals d´allò desitjat no establert. Enlloc de lamentar-se, les sensacions de certes experiències són per a reflexionar i eixamplar la consciència. El vist com a dolent són bens amagats a descobrir rere els vels ocults. Si fixem l´atenció en el circundant des ´una perspectiva superficial, els criteris respondran a l´habilitat d´entendre de cadascú. El descontent amb l´entorn, amb determinades circumstàncies, és l´oportunitat per a incrementar la comprensió destapant l´invisible rere els fets. Res és casual, l´absurd en aparença té un motiu. Només captem fraccions i emetem judicis sense veure el quadre complet. Les relacions estan dissenyades per a unes experiències específiques. Descobrir el què i per què és el nostre repte. Exercim d´intermediaris aprenent i ensenyant, i ho hem d´aprofitar per avançar en el desenvolupament constant del que manifestem.                                                                         El patiment és fixar-se en l´efecte, però si veiem la causa i el propòsit ulterior, el desagradable a l´inici s´ha de convertir en alegria. Processos més o menys llargs per a conduir-nos a nous contextos.                    Volem alegria o patiment ? Amplitud de mires o visió reduida ? Entendre el que fem i volem en nosaltres i el proïsme ha de disoldre progressivament la sensació de patiment d´antigues vivències, constatant que la finalitat era dur-nos a situacions adients a cada moment.

LES AMENACES A LA MENT, COR I VOLUNTAT ( òxid, cucs, lladres )

Sempre hem d´estar atents i voler procedir amb correcció a cada moment en qualsevol context, en cas contrari estarem subjectes a pèrdues i deterioraments si no hem estat precabuts.                                           Els lladres poden incidir en l´aspecte mental. Actuen habitualment quan és fosc i no els poden veure, simbolitzen els perills que amenacen la ment quan hem perdut la llum. Apareixen dubtes, ansietat, fins i tot aberracions. Els lladres que vulneren les defenses mentals roben la riquesa, la força, inclús la raó. Per a defensar-nos dels lladres hem de connectar a la llum a fi d´identificar-los i saber prevenir. Si només estem focalizats en el més bàsic, el cervell s´alimenta d´elements sòlids, líquids o gasosos, i l´enteniment sempre serà limitat si no ens nodrim de llum.                                                                                                             Els cucs atrapen els vegetals. El regne animal correspon al pla astral, al cor, i els cucs són sentiments impurs com gelosia, egoisme, menyspreu, aversió, venjança, que consumeixen el cor humà impedint que produeixin fruits saludables. Només mitjançant l´introducció d´atributs espirituals que són valors eterns intangibles podem enderrocar els cucs adherits al cor.                                                                                   Jesús deia en els evangelis " emmagatzemeu tresors al cel, on els cucs i l´òxid no els consumeixen, on els lladres no poden robar " La voluntat, encarregada de dinamitzar el pensat, sentit i el desitjat, si està afeblida i vol agafar el camí de menor resistència, esdevé òxid. L´òxid malmet metalls, i les eines d´ús brillen quan funcionen asiduament, però sense ús s´oxiden. Què ens ensenya tot plegat ? Si volem salut, recursos, benestar, no ens podem endormiscar. Hem de veure clar com dinamitzar les pretensions per a que reportin resultats òptims. Estar a l´aguait del que emergeix internament, i amb discerniment encaixar la nostra incidència individual en l´àmbit que sigui en el context social on es produeixin les expressions del tipus que siguin.

HEM DE SER IGUALS PER DINS QUE PER FORA

Físicament som d´una manera per dins i d´una altra per fora. Ser iguals per dins i per fora és harmonitzar contínuament la idea i l´acció, de l´abstracció a la concreció. Les execucions passen en el medi i requerim eines sòlides per a una densificació del que inicialment és un projecte. Fem per a tenir i el tenir s´ha d´enfocar a ésser. Quan l´intern i l´extern es conjunten és quan podem aconseguir resultats favorables.        El que voldríem és el que hem d´oferir. Si volem pau no podem fer guerres. Si volem rebre afecte no podem ser agressius. Entre el desitjat i el que hi ha, quan el comés condueix a tensions i conflictes és l´exponent d´un desajustament entre el pensat, el component emotiu/sentimental i l´acció executada.           L´atenció es centra en l´extern. Mundanisme, materialisme, exerceixen una atracció que ens fa estar constantment en la periferia desconnectats del nostre centre, i com el transitori i aliè a nosaltres no pot omplir-nos amb el que realment necessitem, aleshores es forja un buit intern que només podrem sadollar amb objectius desinteressats que ens facin sortir del cercle reiteratiu repetitiu infructuós preocupant-nos en oferir serveis útils per altres.                                                                                                                           Ser iguals per dins i per fora, és equilibrar objectius i demandes internes i externes. Ser iguals per dins i per fora és mostrar-nos sincers, veritables, entre el que emergeix del més profund i les evidències més remarcables. Ser iguals per dins i per fora és vetllar per la nostra qualitat i també per la del proïsme.          Volem massa a fora i molt poc a dins, empesos per les necessitats primordials que limiten i condicionen. A la recerca de la subsistència no és possible la transcendencia que ens connecti amb la nostra essència més autèntica desvetllant el propòsit de vida que és molt més que mantenir-nos físicament.                                 La trama esdevé en el dens, però l´impuls ha d´emergir del subtil. Els esforços es manifesten a l´exterior, i al conducció i la força han de brollar de l´interior. Serem iguals per dins i per fora quan sigui tan important la realització expressada en el material com els anhels de desenvolupament espiritual.

LINXAMENT I CÀSTIG ENLLOC DE SENSATESA I MISERICORDIA

Linxament i càstig són massa freqüents socialment. Aquests que volen exemplaritat disposen de proves tangibles per argumentar amb coherència ? Cerquen justícia o bé sadollar desitjos personals impulsats des de l´instint ?                                                                                                                                                     Tothom opina com si disposés de la veritat suprema, quan en realitat només acostumen a ser brams d´ase que reflecteixen el tarannà del subjecte molestos per que hi ha alguna qüestió que desagrada fent emergir la visceralitat enlloc del raciocini. Malauradament és el trist nivell imperant, on les expressions orals o escrites retraten a l´interlocutor pel que diu i el contingut de les paraules. Anar encenent focs sense solta ni volta enrarint l´ambient, empesos per l´afany de satisfer desitjos mesquins egoistes de baixa volada totalment improductius.                                                                                                                                   La sensatesa i la misericòrdia són antònims del linxament i el càstig. No cerquen sortir-se amb la seva, sinó trobar vies, mitjans, mètodes que aportin solucions si és que hi ha algun conflicte de fons. Linxament i càstig volen duresa, ser implacables, no camins a un redreçament si s´han produït infraccions evidents. Empesos per emocions instintives i una visió estreta pensant en el propi benefici, les formes primaries agressives mai aporten resolucions definitives, tan sols pedaços temporals.                                                 La sensatesa i la misericòrdia cerquen concòrdia i harmonia, i ho fan observant les parts i la globalitat guiats per l´equilibri entre pensament i sentiment al no enfocar-se en idees, interessos o desitjos personals per a poder ser equanim en el diagnòstic. Massa linxament i càstig només per a contaminar l´ambient i embrutar emissors i receptors. El reflex d´on ens trobem evolutivament, massa absurditat estèril i nul-les formes inspiradores que elevin la consciència anhelant refinar-nos enlloc d´empobrir-nos.