DISTRACCIÓ CONSTANT NO ÉS EL CAMÍ

Hem vingut a produir i ser útils per accedir a recursos i poder disposar de la màxima autonomia de manteniment. Cada jornada conté facetes diverses, i si volem extreure´n profit requereix la nostra atenció i concentració. L´aconseguit per esforços d´estudis o treball ha estat per la concentració. És evident que la major part del dia demana atenció per actuar encertadament, on no fer-ho sovint desemboca en pèrdues, perills o accidents.                                                                                                                                           La distracció o dispersió és estar i no estar. En el que volem realitzar i el que ens envolta, els moviments han de ser precisos en el temps pertinent, i tota distracció o dispersió és una amenaça. Diversió pot ser sinònim de distracció si el que proporciona la temàtica de fons condueix a divertir-se, i és així com molta gent associa distracció a diversió quan no estem immersos en obligacions o repeticions rutinàries. Ha quedat clar que aquestes han d´ocupar un espai reduït, doncs l´important és ser productiu.                          Per què volem distreure´ns ? Per que no agrada la quotidianitat ?  Per a experimentar sensacions que atreguin més de l´executat diariament ? Necessitat d´evadir-se ? De què, del treball, de certes persones ? Si les diverses tasques del dia ens agraden no tenim necessitat d´evadir-nos amb les nombroses i variades ofertes del mercat anant a l´exterior esperant que des de fora satisfacin n el que nosaltres no sabem omplir. Breus episodis que ens desconnecten de l´ordre habitual esvaint-se o evaporant-se un cop s´acaben sense un nodriment veritable.                                                                                                                                   Per què s´avorreix la gent ? Per que esperen més del desitjat o imaginat i no s´és capaç d´oferir-ho. El superflu, transitori, el que depengui d´altres va i bé i no deixa empremta. Només un treball constant d´estudi i introspecció per a potenciar al màxim el nostre desenvolupament ens farà sentir comfortables sense anhelar distraccions.                                                                                                                             Hores i hores malversades en ocupacions estèrils ni són distracció com ho entén la majoria, ni fan sentir millor ni permeten expandir aprenentatge o la consciència que són fonaments per a incrementar la qualitat                                                                                                                       

COMENÇAR I RECOMENÇAR PER A FER-HO MILLOR

Començar i recomençar és la tònica constant del que ens envolta i de les nostres activitats. Alternances entre dia i nit, acció i descans, espais de temps fraccionats per a dedicar-los al que necessitem ajustant-nos als horaris oportuns per a cada ocupació.                                                                                                        Molta repetitivitat per a mantenir o incrementar l´indispensable, amb la sensació d´estancament si no es produeixen avenços significatius d acord als esforços. SI observem l´executat podem preguntar-nos : ¿ avancem d´un any a l´altre ? què he millorat en una dècada ? Em dedico bàsicament a subsistir o a eixamplar el meu potencial global ? Tècnicament és obvi el progrés de les eines habituals comparat amb un segle enrere, efectuant les mateixes tasques però amb unes prestacions molt més òptimes. En canvi, repassant el comportament i els objectius, seguim repetint les mateixes pautes que condueixen a conflictes sense albirar tendències que ho puguin revertir per que si no anem a l´arrel i anhelem modificar conductes obstructives, anirem començant i recomençant en multitud d´àrees que ens mantindran encallats incapaços de trencar la inèrcia.                                                                                                                                         Segur que tothom vol millorar en un o varis aspectes, la qüestió és : per què no millorem ? pels plantejaments egoistes, per desconeixement del nostre centre intern al focalitzar-nos en l´extern i anhelar aspiracions estrictament mundanes.                                                                                                                 Cada nou dia és diferent amb oportunitats per a expandir-nos, on les obligacions, les limitacions, les repeticions robòtiques, ens permeten mantenir les condicions de preservació o incrementar recursos, en una dinàmica constant d´anar i venir, inicis i finals, sense preguntar-nos què ens convé de tot plegat, què podem incorporar, o què hauríem de deixar. Introduir variants expansives en el pla personal és el nostre repte, a l´igual que ho fan les màquines que han progressat i ens proporcionen serveis i comoditat. Els estris materials externs ens permeten l´inimaginable en un temps llunyà, ara es tracta d aplicar-ho en nosaltres per a que la salut, les relacions i la forma de manifestar-nos condueixi a instaurar l´harmonia.