EL QUE S´AMAGA RERE L´APARENT

 Acostumats a fixar-nos en unes paraules o uns fets, interpretats habitualment des de les particulars òptiques personals de coneixement reduït i de valors posats en dubte, el que veiem i podem observar amb els sentits físics, és més del captat externament.                                                                                            Cada objecte físic i cada concepte de la creació posseeix una substància material d´una forma espiritual. Veiem l´estructura interna, on radica la seva gràcia i encant. Cada cosa creada té una saviesa o lògica interna i una saviesa o lògica externa. L´objectiu és comprendre tota la creació per mitjà de la intel-ligència interna que es troba en ella, treure els vels requereix les eines precises que permetin endinsar-se més enllà de la forma per a entendre la substància intrínseca.                                                                      Cada cosa coneguda o desconeguda, propera o distant, està dissenyada per a una funció particular que participi en el col-lectiu. Animals, minerals, plantes, eines de treball, s´identifiquen per uns noms, tenen les seves característiques, fan una aportació al conjunt, cadascuna amb el seu disseny peculiar que encaixi amb el seu paper. Nosaltres només veiem l´obra acabada, però trobar el nom escaient, la mida, la forma, escapa a la nostra comprensió limitada per que a més les espècies que ens envolten han estat forjades per un pla no abastable a la capacitat humana. Hi ha una saviesa i lògica interna i externa per a que el producte final, animal, vegetal o altres, ha estat pesat i mesurat abans de concretar-se en la densitat per a que exerceixi la seva singularitat de manera òptima.                                                                                          Ens quedem en l´aparent, definim a algú com a alt, baix, prim o gras, sense conèixer que cada singularitat té un objectiu i no és producte d´un atzar. I en la nostra ignorància opinem o valorem convençuts d´uns criteris que no sabem realment el per què d´aquelles especificitats i el propòsit que el sosté.                      Si no subjuguem la vessant instintiva i material no podrem percebre les subtileses rere els vels del que ens envolta, i veient el que impera difícilment ho descobrirem.

SOFISTICACIÓ EXTERNA RUDIMENTARIETAT INTERNA

El decorat social extern amb la substitució d´eines i materials pesants d´èpoques llunyanes per les actuals lleugeres, dotades de grans prestacions per a treballar amb més comfort, es deu a l´anhel de reduir esforços físics feixucs creant màquines especials facilitant la feina i evitar un desgast.                                            Observant  condicions de dècades enrere, dels darrers cent anys, la sofisticació dels instruments que ens acompanyen en el treball i àmbit domèstic, ha introduït constants avantatges. L´automatització s´ha estès en tots els fronts, i és un senyal d´avenç favorable per a la productivitat i l´execució del que antigament era dur, lent i cansat.                                                                                                                                      Al tenir el focus en l´exterior a la recerca de recursos, empesos per les necessitats diverses a cobrir que depenen d´intercanvis, limitats en quant a temps per obligacions, ni pensem ni desitgem endinsar-nos en la vida interna. Només compta el transmès pels desitjos, el que veiem, toquem, podem pesar, experimentar. Sempre enfocats en la perifèria no hi ha cura per a entrar en contacte amb el nostre centre que ens indicaria el que convé realment i quines són les prioritats convenients. I així, apuntant a objectius mundans, hem millorat les condicions dels instruments d´ús, i ho hem d´aprofitar. No obstant, la desconnexió interna, ens manté amb les expressions rudimentàries de segles enrere, avançant materialment però estancats en el desenvolupament espiritual que ha de reflectir la substitució de formes obstructives prosaiques per altres successivament més refinades, exactament igual com ho hem fet amb les màquines.                                                                                                                                                      Estem molt còmodes amb les eines, però al no progressar les nostres expressions mostrant-ho en el comportament, les relacions problemàtiques i conflictes persisteixen i són motiu d´incomoditat. Si volem gaudir el mateix comfort extern dels aparells, allà on hi ha malestar hem d´introduir sofisticació dins nostre per a veure clar els objectius procedint amb atenció, correcció i eficàcia.

VIDES DE PROFIT O MALVERSADES

Sempre tindrem aquest repte, aprofitar o malversar. Tant és el lloc social, ocupació o recursos, hem de saber administrar temps fent-ho amb l´habilitat d´encaixar subjecte i objecte per a extreure´n algun rèdit. Profit del que fem i tenim. Del que fem amb els bens en forma de coneixements, i dels diners a la recerca d´uns objectius satisfactoris. Malversar és perdre oportunitats, diluir el que es té, invertir infructuosament l´acumulat en accions improductives.                                                                                                              Tothom en algun moment o època, en ocasions diverses, pels motius que sigui, hem malversat temps i/o diners. Deixar-se endur pel fàcil requereix poc esforç, en canvi, rendibilitzar el potencial demana regularitat, disciplina i saber com procedir per acostar-se al propòsit fixat.                                                  Sempre limitats i condicionats en major o menor mesura per obligacions a la recerca de l´obtenció constant de nutrients indispensables en les diverses vessants a cobrir, pocs s´aturen a pensar si amb el seu procedir s´acosten més a una vida de profit o malversada. Abocats majoritàriament a tenir, ¿ quants realment senten autèntica inquietud per a desenvolupar-se com a ésser conreant-se espiritualment ? No és una qüestió exclusiva de religió, el mostrat externament emergeix de l´interior, i segons les intencions i la qualitat expressiva, serà un índex de profit o malversació de l´aprenentatge i l´aplicació d´aquest.            Hem d´avançar, expandir la perspectiva, tot el que doni sentit i comporti millores sinònim de profit ha d´impulsar-nos a l´esforç. Si van passant dècades i persisteixen els defectes, repetint els mateixos patrons insubstancials, idees inútils, amb relacions buides de contingut, significarà que hem anat sumant dies però que aquests no han servit per a generar una versió més òptima i enriquidora havent malversat el temps en futilitats quan el podríem haver aprofitat en esdevindre virtuosos. 

LA BUIDOR DE MOLTES RELACIONS

Per a experimentar el que desitjaríem ho hem d´atraure. Hi ha d´haver un mínim com a punt de partida per a poder aconseguir més. Si volem omplir algun apartat, cal disposar d´un recipient apropiat. Si no el tenim no serà possible per més que ho anhelem. Exactament passa en les relacions. Només estem en disposició d´oferir el que prèviament tenim interioritzat. Si volem qualitat hem d´aconseguir-la per unes accions i uns materials òptims encaixant degudament. Això vol dir que el transmès per pensaments, sentiments i expressions, ha de refinar-se per uns coneixements i la voluntat de transferir-los de la millor manera.   Quina proporció es prepara per a un refinament continu ? Només expandint permanentment la consciència serem capaços d´anar substituint en nosaltres les formes rudimentàries per aquelles que estableixin nexes autèntics i saludables.                                                                                                        Què podem oferir de valor als altres ? El que estigui en consonància a l´après i desenvolupat. Si tantes relacions van malament és per que creuen que els plantejaments i propòsits són els idonis, i els mateixos resultats generadors de discòrdia posen de manifest l´error del comès. Una formació limitada, interessos auto centrats, egoisme i ignorància, són el còctel per al fracàs amb tots els episodis de crispació i malestar. Si molta gent no sap tractar-se bé a ella mateixa, encara ho farà menys amb altres. No podem ser atraients amb dèficits ostensibles. Quedant-nos en la superficialitat i en temes improductius mai sentirem plenitud en els intercanvis. Només tocant el profund, el que ens fa vibrar, el que engresqui, tindrà l´oportunitat de fer-ho. 

EL VALOR DEL TRANSITORI

Edifiquem la vida en el dia a dia, i en aquest anem empalmant d´una qüestió a una altra, la transitorietat és la tònica predominant. El moviment implica canvi, i per tant és un episodi transitori.                                  Transitori és sinònim de provisional, i impulsats per uns preceptes eterns que marquen les pautes de comportament, l´escenari on s´esdevé l´expressió d´aquests és fluctuant. Així com la dualitat va lligada a l´unitat, el transitori ho fa amb l´etern.                                                                                                             Les parts formen part del tot. El passat és la base del present, el que hem après, les experiències. Tot ha estat un cúmul d´episodis transitoris que conformen l´unitat del que som ara. I el futur s´edifica en el present constant pels referents adquirits en el passat. Les fraccions semblen estar deslligades unes d´altres, però són enllaços de l´anterior al posterior a la recerca d´una unitat.                                                             El valor del transitori és com rendibilitzem de manera profitosa la diversitat de seqüències i ocupacions quotidianes per a que els esforços tinguin sentit i objectiu. Al final del dia hauríem de revisar el comès per a comprovar quina proporció ha estat productiva i quina malversada. La majoria vol viure molts anys, però no és qüestió de més quantitat insubstancial de fons, sinó de qualitat transformadora entre el que érem en una època i l´actual desenvolupant talents, amb l´afany de polir el precís millorant les expressions contínuament.                                                                                                                                                En el transitori és on es construeix la trama. Es presenten oportunitats, dilemes, experimentem sensacions agradables i desagradables, moments àlgids i de decaïment. Relacions, activitats, que comencen i acaben, gustos que canvien. I en aquesta varietat hem d´adoptar la millor disposició, atents als esdeveniments per que les eleccions i els desencadenants poden ser altament favorables o perjudicials. 

QUÈ FEM AMB ELS INSTANTS ?

Tot són instants, uns s´experimenten fugaçment i altres la sensació és allargada. Anem empalmant de l´anterior al posterior, no podem retenir les paraules ni les accions. La fotografia o material gravat pot deixar constància de moments concrets que han estat instants.                                                                     Del que va passar guardem alguns records, la resta forma part de l´oblit. És un anar cap endavant sense aturador, repetim rutines en un seguit d´activitats, i mai hi ha cap dia idèntic als precedents.                     No som conscients de la gran varietat d´instants diferents viscuts a diari. Anades, tornades, inicis, finals, dinamisme, repòs. El ritme vital no permet fer aturades contemplatives, això com a molt es pot reservar un parèntesi enmig de la mobilitat predominant. Totes les etapes, cicles, estudis, treball, relacions, ocupacions, han començat per un instant, i el procés complet ha estat un compendi successiu d´instants. De l´origen al final, de la llavor al fruit, amb processos curts o llargs, van sempre acompanyats d´instants. L´instant és la part del tot, i el tot és possible per la multitud d´instants previs.                                          Estem immersos en contextos duals. Actuem pels coneixements adquirits en el passat en el present per allargar-lo en el considerat futur en l´ara. Ens fem un pla d´acció que s´ha de desenvolupar en cada nova jornada, però no sabem si es podrà executar en la totalitat o parcialment, si sorgiran obstacles, per que la tònica constant és afrontar el desconegut amb el conegut.                                                                          Comencem el dia amb el comptador a zero, amb un full en blanc a omplir. La planificació pot estar prevista en gran part, però dependrà dels esdeveniments, del no controlat per nosaltres que ens empeny a flexibilitzar-nos en els nous instants que sempre són sorprenents, perquè del segon anterior al següent tot pot canviar radicalment.                                                                                                                              Què ens ensenyen els instants ? Que cada moment és únic, semblant però irrepetible, i que hem de fixar la màxima atenció a tots els moviments i detalls per que en depenen els resultats que condicionaran els temes valorats per nosaltres com la salut, economia o relacions. L´instant és transitori i forma part de l´etern en la successió constant d´enllaços encadenats com un tot. 

INTERESSOS I GUSTOS. EL QUE VOLEM, FEM I COM SOM

Interessos i gustos són l´impuls per a cercar recursos que proporcionin nodriment i satisfacció. El que volem determina el que fem per com som segons les possibilitats econòmiques i el medi d´acció amb les seves característiques.                                                                                                                                    La consciència individual, l´instint de supervivència i l´auto estima empenyen des de dins per a trobar fora les condicions proporcionadores dels nutrients pretesos. La quantitat i qualitat indicarà el què i com d´acord al nivell evolutiu, refinament, funció personal i les influències culturals. Cadascú és únic en les seves singularitats, i així interessos i gustos depenen de múltiples factors que poden coincidir amb alguns i divergir amb altres. L´important és que interessos i gustos a part de cobrir demandes i desitjos personals apuntin a qüestions que reforcin inquietuds espirituals que eixamplin la perspectiva per a dotar els esforços i propòsits de contingut més enllà d una pura subsistència.                                                            Com som en essència determina el que volem i el que fem. Per tant és cabdal saber què volem, per que dependrà les conseqüències posteriors que poden ser constructives o destructives.                                    Quin percentatge de població coneix a fons per a dilucidar amb claredat on s´han forjat les pretensions i si aquestes són pertinents ? Desconnectats majoritàriament del centre intern, enlluernats per les ofertes mundanes, els interessos i gustos sovint perjudiquen més que beneficien. Trobar l´equilibri entre el necessari i el prescindible, el que convé i el que hem de deixar, és una tasca diària constant que requereix coneixement, equanimitat, i habilitat de mesurar amb encert. Som pel que fem i volem, i el resultat és l´exponent més clar. Decantar la balança envers el benèfic o perjudicial és el repte que ens posa a prova.