SATISFACCIÓ MÍNIMA MALESTAR MÀXIM

Volem experiències aportadores de satisfacció, però aquestes s´han de crear. La repetició quotidiana ens immergeix en l´immediat, i el considerat o valorat com a satisfacció demana uns fets concrets.                    Cadascú té els seus gustos i prioritats, per tant la satisfacció és subjectiva. Per a sentir la sensació hi ha d´haver la constatació d´un èxit, una millora respecte al precedent, la culminació d´un procés d´esforç, l´encert en proves experimentals, així com afers externs realitzats per altres persones significatives o temes socials i el seu ressò. La majoria s´inclina per qüestions bàsicament personals. Satisfaccions producte d´un talent que comporta un resultat favorable, sigui estudis, treball, investigació, esport, etc. La proporció de moments satisfactoris és reduïda enmig de situacions irrellevants i altres de tensió o problemàtiques.          Mai hem d´estar satisfets de nosaltres mateixos. Bona part de les insatisfaccions que ens acompanyen, és per abocar-se a temàtiques mundanes depenent de tercers sempre oscil-lants. El veritable propòsit vital és endinsar-nos en nosaltres per a eixamplar el nostre potencial a fi de manifestar la millor versió expressiva, això és el que donarà satisfacció. constatar com anem canviant substituint formes anteriors rudimentàries per altres més subtils.                                                                                                                                        El malestar és un desajustament. Pot ser físic o psíquic, per accions pròpies o alienes. Segons la sensibilitat, les causes proporcionadores de malestar seran més o menys altes.                                              Hi ha el propi malestar personal per motius diversos, i el malestar ambiental per comportaments negligents que pertorben la pau i tranquil-litat. El malestar social és una batalla d´interessos entre les parts implicades en cada cas motivat pels habituals desitjos egoistes. Difícilment s´erradicarà per que primer hem de reacondicionar objectius i plantejaments.                                                                                            Les satisfaccions són mínimes per que requereixen aptituds, voluntat i disciplina, i massa gent vol facilitats. I el malestar és màxim per que el nivell de consciència és baix, els propòsits són materials, i la visió reduïda impedeix adonar-se de les solucions. 

LES TRES CATEGORIES DE PERSONES

Les tres categories de persones té a veure amb el nivell de consciència, percepció i concepció social d´acord al respectiu potencial de desenvolupament. La 1ª inclou els que estan contents amb les lleis existents. Són ciutadans que s´amotllen a regles i normes preponderants. La 2ª categoria inclou els que no estan contents amb l´estat present de les coses i volen que la humanitat ascendeixi a un nivell més elevat. Son els Iniciats que han vingut amb l´objectiu d´ajudar als humans per a desvetllar la consciència que permeti ascendir a un pla on hi ha una justícia més gran i amor. La 3ª categoria  són els destructors, anarquistes, els que trenquen la concòrdia. De les 3 categories, una respecta l´ordre establert, i dos volen canviar-lo. Un d´ells vol canviar-ho per a un ordre diví, i l´altre per a un ordre diabòlic.                              Les tres categories les podem observar en l´entorn per com pensen, com es mostren i quin objectius o pretensions tenen. El grup més nombrós és el conformista amb les lleis existents. Lleis mundanes dictades per ajuntaments, hisenda o el govern. Viuen en i per a les qüestions materials, i no entra en els seus plantejaments anar més enllà dels guions previstos. La categoria més perjudicial són aquells que empesos per uns desitjos personals egoistes que trenquen l´harmonia, pertorben l´ambient, molesten o perjudiquen a altres. Hi ha una distorsió entre el que volen i la correcció del que volen a l´incidir negativament en el medi i en les persones que puguin quedar afectades..                                                                                      La categoria dels descontents no tan sols pel que no funciona en el dia a dia en qualsevol àmbit, és la que  anhela una vida amb sentit, propòsit i profit traspassant la simple manutenció. I això només és possible anant més enllà constatant els lligams i enllaços entre la part visible i l´invisible, el dens i el subtil, i aquest és un treball immens que s´ha de desitjar amb totes les forces i que només uns quants estan disposats a fer per que involucra tot l´ésser al complet a cada moment i per sempre. 

A LA RECERCA DE LA SENSATESA

La sensatesa s´ha d´expressar en les tres formes de manifestació : en el que diem, en el que sentim i en el que fem. La sensatesa respon a unes valoracions culturals, el punible en un indret amb possibles conseqüències perjudicials, és indiferent en altres. Es tracta de trobar els termes apropiats.                        Els sinònims associats a sensatesa són seny, prudència, mesura o seriositat. Si el comportament respon a aquests termes mostrarem sensatesa a fi de preservar el considerat bones maneres. Sensatesa suposa claredat, sospesar mínims o màxims del que volem o pretenem. No excedir-se, ser equànim,que imperi la correcció. Els antònims  de sensatesa són ximpleria, estupidesa, absurditat, bogeria. Per això quan algú diu sigues sensat significa que pot estar mostrant aquests atributs.                                                                    Sensatesa és una barreja d´harmonia i equilibri, i si no és present esdevé la discòrdia amb perills i perjudicis segons cada cas. En un context social farcit de conflictes i problemes, hem de preguntar-nos com no som capaços de veure les conseqüències de certs plantejaments i objectius que ens aboquen a un estat d´amenaces quan no per un motiu per un altre.                                                                                      On és la sensatesa dels que pertorben la pau ? On és la sensatesa de governants empitjorant enlloc de millorar amb les seves decisions ? On és la sensatesa dels especuladors i de grans corporacions arrossegant a la pobresa a un gruix important de població ? Si se´ns ha dotat d´intel-ligència  com no és possible distingir pros i contres del que s´ha fet, es fa i els seus desencadenants ? 

FORMA, SENTIT I VALOR

Els objectius que anem fixant-nos han de tenir un sentit que impulsi a dinamitzar-nos, per tant un valor, doncs si no hi és implícit difícilment serà una motivació. I la forma podríem exposar-ho com el producte acabat dens o subtil del realitzat entre un inici i un final.                                                                              Com sempre, cadascú és diferent, té els seus criteris, immers en unes condicions i característiques per a donar prioritat a unes coses essent indiferent a unes altres, i l´oposat pot donar-se en persones molt diferents. Què te valor ? Quin sentit té o tindran determinats propòsits ? Quina forma acabarà prenent el posat en marxa ? El sentit vindria a representar formular-se el per què. L´utilitat i possible benefici del que neix com una idea en l´abstracció que pot concretar-se en fets. El valor és subjectiu, depèn del context, de l´aportació específica, de l´importància atorgada individualment. I la forma és densificar el que ha passat d´un pensament invisible a una evidència visible. A nivell particular hem de donar forma a l´après. D´una teoria a la pràctica, uns coneixements emmagatzemats per adquirir recursos i efectuar intercanvis d´oferta i demanda. El sentit és el que farem i ens servirà en el moment precís amb l´aprenentatge, que d´acord al resultat suposarà un valor. Els projectes s´enfoquen amb un sentit convençuts d un valor, i construir-los donant forma és el que manifestarà sentit i el valor. 

EL QUE APORTEM I ENS APORTEN

El mostrat de forma visible i invisible, el tangible i intangible, és el que aportem. I exactament en la direcció oposada. El nostre desenvolupament depèn de l´intercanvi d´aportacions. Disposem dels recursos físics i mentals que serveixen per a la projecció i acostament a la realització de propòsits. Les diverses dependències ens obliguen a cercar en altres i la natura les cobertures indispensables, i així entrem en una roda constant de mútues aportacions.                                                                                                            Les aportacions poden venir de tres factors. El que pensem, sentim i fem. Idees, paraules, forjades pel que hem après, per la visió particular i el potencial de veure amb perspectiva. El que sentim toca a les emocions, a l´identificació amb altres, la proximitat afectiva o ideològica, nexes de connexió. I les accions que són un compendi entre un plantejament, un desig i l´execució.                                                            Segons afinitats o dissonàncies, podem aportar benestar a algú pel que manifestem, i exactament el contrari amb qui pot estar a les antípodes del que expressem. El rebut per part d´altres pot apropar o separar, entrant a col-lació els gustos i valors personals. La resposta a les aportacions externes és una qüestió de sensacions. Si ens sentim còmodes o incòmodes, relaxats o tensos, i això depèn de la sintonia, de la proximitat entre ambdós del que pensem, sentim i fem o volem fer.                                                  Podem aportar benefici o pèrdues, avantatges o inconvenients. No obstant, el que en principi pot semblar advers, al llarg del camí sovint condueix a un context millor on prèviament s´havien de passar proves.    Cadascú aporta una singularitat única, per tant és una oportunitat descobrir les aptituds i gaudir o aprofitar aquestes dins la diversitat oferta en tots nosaltres. 

EL CANSAMENT DE TOTS PLEGATS

Ideologies polítiques d´un cantó o de l´oposat, les eternes polèmiques de gènere sense entendre´s respectivament en les diferències ni tenir interès  per l´especificitat de l´altre a fi d´encaixar millor i fer possible l´harmonia.                                                                                                                                      Cadascú amb la habitual influència de l´ego es creu posseïdor de la veritat, i aquells que són diferents naturalment segons ells, estan equivocats. No hi ha manera de posar-se d´acord per que no tenim ganes d´escoltar i menys d´incorporar arguments que poden semblar antagònics però que podríem  incorporar si estem oberts a eixamplar la perspectiva.                                                                                                       La mediocritat impera per tot arreu, per això problemàtiques de fa dècades segueixen vigents incapaços de redreçar els desgavells generats per les decisions dels governants i la contribució del poble. Xerrameca d´uns i altres, soroll, però poques solucions envoltats de múltiples situacions pendents de resoldre, que per incapacitat o interès ens mantenen encallats amb uns serveis deficients.                                                    Tots desitgem prestacions òptimes, però la societat és el reflex dels ciutadans que la conformen. No hi ha la qualitat desitjada per que no tenim la capacitat d´oferir-la. Des de els càrrecs més rellevants fins a qui ocupa la posició menys influenciable, no hem adquirit la formació indispensable per a que el funcionament impecable anhelat es concreti en fets.                                                                                      L´individualisme, els interessos materials, la inconsciència col-lectiva de no veure les conseqüències d´accions i propòsits, és qui contamina l´ambient, no tan sols amb paraules, sinó amb el menyspreu per la natura, pels altres i totes les expressions que ens immergeixen en el fàstic diari a nivells insuportables.

LA GRAN ORQUESTRA

La humanitat és una gran orquestra. Instruments grans, petits, lleugers, pesats, amb sons suaus o forts. A l´igual que en una orquestra cadascú té el seu instrument específic i partitura. Tots saben el que han de fer en el moment precís a fi que imperi l´harmonia i així els diversos sons siguin agradables a l´oïda. L´orquestra és el col-lectiu, els músics el conjunt d´individualitats. Hi ha una dependència mútua, i per al benefici comú és indispensable haver-se dotat d´aptituds per a exercir el rol específic assignat a desenvolupar.                                                                                                                                                  En una orquestra tots interpreten el seu paper pensant en el grup, i el talent adquirit permet assolir la finalitat en el que es toqui a cada moment. Traslladat a l´esfera quotidiana mundana, quan els plantejaments i objectius es fonamenten en interessos personals egoistes desmarcant-se de l´encaix apropiat en la vessant social, és quan comencen els conflictes que al final perjudiquen ambdues parts.       L´orquestra és un bon referent de com hauríem de procedir, del que hauríem de voler i de com actuar per a guanyar tots plegats. L´egoisme i la ignorància són els elements obstaculitzadors, per al propi individu i aquells que es veuen esquitxats d´alguna manera pels procediments perjudicials. El pitjor és que no afinem ni sabem tocar l´instrument destinat a nosaltres, d´aquí les misèries, mancances i pobreses derivades dels comportaments incorrectes.