TENDÈNCIES

Tendència és inclinar-se a, i això dependrà de factors diversos segons el cas, el moment, interessos, gustos, etc.
Tendència s´associa sovint a prominent, a seguir un camí, unes directrius, on tot plegat el que compta és d´on ha sorgit i quina direcció pren per a determinar el resultat.
Les tendències poden estar en tres nivells : pujar, baixar o estabilitzar-se. D´acord al que es tracti poden ser favorables o desfavorables, en un àmbit concret pujar pot ser positiu, mentre´s en un altre pot ser el contrari, i el mateix si es tracta de baixar, tot és questió del context, la seva incidència i el que comporta.
Tots voldriem potenciar les virtuts en nosaltres pel benefici que suposa, però hem de saber com fer-ho. Si la tendència és a pensar en el propi interés, sense tenir en compte la influència d´alguns moviments en altres o en l´entorn, tard o dora es produirà un conflicte, i els possibles beneficis tindran un preu a pagar que en el fons serà una pérdua : de tranquil-litat, de confiança, de relacions.
Abans d´emprendre un projecte hem de perfilar on ens pot conduir, si estem capacitats, si disposem de suficient preparació, ja que el desenllaç dependrà bàsicament dels moviments efectuats i el que es derivi.
Hauriem d´adquirir un coneixement extens de nosaltres per a reforçar els talents a desenvolupar, i a la vegada reduir les expressions incorrectes que ens perjudiquen. Potenciar unes tendències i eliminar unes altres per a dotar el nostre edifici particular de millors prestacions.
Les tendències s´adquireixen per diverses raons, moltes d´elles per inercia o per inconsciència, per tal motiu hem d´estar atents al que fem i constatar les causes i els efectes, per a que enlloc de ser uns esclaus ens convertim en directors; i enlloc d´anar pendent avall remuntem la corrent adreçant-nos envers el camí saludable. Aquest ha de ser l´entrenament, que les tendències, siguin quines siguin, ens decantin continuament envers accions constructives.

NUTRICIÓ GLOBAL ( II )

Els cossos superiors s´han de sintonitzar amb uns requisits especials que hem d´adquirir. El primer pas és tenir aspiracions elevades, si no sorgeix en nosaltres el desig, no podrà aflorar el potencial per manca dels revulsius indispensables. El segon pas és saber quines eines són precises per a establir connexions. A partir d´aqui dinamitzar la voluntat al servei d´una causa encaminada a la millora continua de tot tipus d´expressions.
Els cossos inferiors es concentren en afers materials, en el transitori. Els cossos superiors es concentren en afers espirituals, en l´etern. A través del cos físic i el seu manteniment, hem de nodrir-nos dels factors que permetin les condicions adients per a la nostra funció en el col-lectiu, però l´impuls i l´objectiu han d´apuntar envers un alt ideal. Si els interessos són estrictament mundans, no rebrem les inspiracions ni disposarem de la claredat i perspectiva per a viure més enllà de l´estrictament elemental.
Els cossos superiors són els que ens empenyen a voler ser més que simples individus, a atraure l´intangible que és on radica la satisfacció de l´experimentat en el món material.
El cos àtmic canalitza l´energia de la voluntat d´on brollen els objectius del nostre propòsit existencial. El cos físic és l´expressió manifesta del que emergeix del cos àtmic. Si ens conformem en abarcar l´estricta subsistència, aleshores no es mobilitzarà la força continguda en el cos àtmic.
El cos búdic és qui ens fa adonar de la necessitat de cuidar i ajudar als altres. Si tothom pensés així en atendre i socòrrer el proïsme. immediatament s´acabarien els conflictes i les mancances.
Enlloc de pensar en els propis interessos posant l´individualitat en un cantó i la resta a part, vetllar tots per tots cobrint les necessitats de cadascú amb un suport permanent on la globalitat manté les unitats en benefici mutu.
El cos causal és el receptacle del coneixement superior, tot el gran i noble passa a formar part de la substància del cos causal. Entendre els principis i els desencadenants, facilita adoptar la postura apropiada per harmonitzar les parts amb el conjunt.
Els cossos inferiors ens fan centrar en les demandes particulars. Els cossos superiors s´enfoquen en l´unitat per a connectar amb la font i propòsit ulterior.

NUTRICIÓ GLOBAL ( I )

Acostumats a viure a l´exterior, la majoria associa el terme " alimentar-se " a nodrir el cos físic, i a part d´aquest tenim altres cossos que precisen una alimentació específica d´acord a la seva funció.
La naturalesa inferior té els seus equivalents en la naturalesa superior, on l´evolució individual ens apropa o distància envers un o altre segons el nivell.
Tothom sap alimentar el cos físic, el que potser alguns no saben és que està protegit pel cos etéric, invisible als nostres ulls, que és l´encarregat de vetllar per la vitalitat. Segons la qualitat i quantitat de l´ingerit en els diferents aspectes, disposarem d´unes determinades condicions.
L´equivalència en la naturalesa superior del cos físic és el cos àtmic. De la màxima densitat a la màxima subtilesa, la voluntat suprema d´on emergeixen les altres expressions. Connectar el més alt amb el més baix desxifrant la funció a realitzar.
Els cossos superiors amb les aportacions rebudes, permetran dinamitzar el vigor intern vibrant amb dimensions més elevades, a fi de desenvolupar facultats en forma de percepcions. inspiracions i intuicions, obrint-nos a l´infinit.
El cos emocional correspon al cos búdic en l´esfera superior. Aqui es tracta de trascendir els desitjos centrats en el personal per l´impersonal en forma d´amor universal.
El cos mental té el seu equivalent en el cos causal. En el pla inferior accedim a un aprenentatge limitat, però el cos causal desvetlla els misteris i interrogants si som capaços de sintonitzar-nos a base d´una instrucció i entrenament que despertin gradualment la consciència.
L´alimentació va de dins a fora i de fora a dins, atraiem les condicions de la mateixa vibració on ens ubiquem pels esforços i desitjos. Si introduim elements positius, és el que ens alimentarà, i a l´inrevés exactament el mateix.
Els aliments de qualitat s´extreuen de la claredat d´idees, de l´equanimitat, sentiments nobles, de tot el que genera benestar empesos per l´afany de correcció.
Els dèficits, el malestar, són consequència de no haver ingerit els aliments apropiats, ja sigui en el mental, emocional o físic. Es comença per una idea errònia que impregna l´emoció, traduint-se en una acció disonant que repercuteix en problemes de relacions, diners o malaltíes.
Si desitgem viure disposant de condicions favorables en tots sentits, la clau és alimentar-se correctament en els diferents cossos amb el que precisen, i així podrem accedir al que volem.