dijous, 30 de maig del 2013

APROFITAR LES OPORTUNITATS

Oportunitat és l´opció a obtenir un benefici. Si fem certes operacions, determinats moviments, en podem extreure un profit, del contrari el significat del terme no podria ser el que se li ha atorgat.
A vegades les " oportunitats " valen l´esforç com a contrapartida per la seva aportació, i en altres ocasions poden resultar indiferents o fins i tot millor rebutjar-les. En cada cas s´ha d´observar el tipus d´oferta i la incidència que pot tenir.
Molta gent acostumats a voler les coses fàcils associa oportunitat a una espécie de regal, un premi, quan al darrera hi ha un intercanvi que suposa haver de donar. S´ofereixen temptacions on hem de discernir si ens convenen i són útils, doncs l´oportunitat implica un esforç.
Les oportunitats provenen de les accions i les relacions. Actuar és entrar en contacte amb el que ens envolta a la recerca de propòsits, i en l´intent d´encaix de la manera més apropiada és on podem extreure el fruit del que pretenem. Les oportunitats sempre estan presents, aprofitar-les depèn de la capacitat d´observació, d´atenció i saber desxifrar el contingut més enllà del visible i perceptible per a que aflori el missatge aplicatiu a la pràctica.
Encerts i errors, éxits i fracassos, situacions de benestar i malestar, relacions fluides i obstructives, facilitats i dificultats, el que ens sembla agradable o desagradable, el bon estat de salut o malaltia, es decanti per on es decanti la balança, em ambdòs sentits hi ha una o varies oportunitats que ens posen a prova les nostres habilitats per a eixamplar el camp de visió adoptant la postura adient per anar a un context millor d´on estàvem ubicats.
Quan travessen per una " crisi ", hem de posar un suplement extra per a transformar l´experiència del moment. Això demana cercar alternatives, prendre riscos, engrandir el radi d´acció que ens pugui dotar de les oportunitats per a canviar una tendència de pérdua per una de guany. A vegades s´aconsegueix el propòsit i altres no, de totes maneres el que s´acabi produint serà el que necessitem per al nostre desenvolupament, la qual cosa significa que " la pérdua aparent " pot ser en realitat un benefici pel que esdevingui a continuació. No hem de precipitar-nos a treure conclusions a mig camí, al final d´un trajecte més o menys llarg és on constatarem l´objectiu.

dilluns, 20 de maig del 2013

EFICÀCIA

Eficàcia és el que perseguim en qualsevol esforç realitzat, doncs si no és així seria inútil. Per aconseguir eficàcia és precís disposar d´uns coneixements, d´un cert domini on es desenvolupi l´acció, i una formació prévia atorgant uns recursos que es mobilitzaran a través d´objectius.
Eficàcia és sinònim de haver sabut ajustar subjecte i objecte, adequat, pràctic, oportú, que ofereix un rendiment, realitzant un servei per al qual s´ha creat. Per a plasmar una eficàcia és indispensable una exigència, i això suposa dotar-se d´un ampli aprenentatge teòric amb una habilitat resolutiva, agilitat i rapidesa.
Focalitzats en els interessos més rellevants, l´eficàcia s´enfoca primer els estudis i després en la professió, doncs si no s´és prou competent les opcions per accedir a una bona ocupació i a uns ingressos minven. Està bé que sigui així, per al benefici individual i col-lectiu.
La vida ocupa més apartats que aquests, i on és primordial ser eficient és en instal-lar l´harmonia en hom mateix, doncs transmetem a l´exterior l´estat en que ens trobem interiorment.
Constantment els episodis conflictius estan presents per tot arreu, evidenciant que no es saben acoplar els mitjans amb el fi, sigui per falta de visió, plantejaments erronis, enfoc egoista, per excés o per defecte, la questió és que les interaccions no acompleixen les expectatives, on els métodes i les maneres no són els oportuns per assolir l´eficàcia pretesa.
La correcció és el resultat al final del camí de qualsevol acte o projecte, per tant ens ha d´acompanyar l´afany de superació en uan sintonia constant entre l´abstracció i la concreció, entre els materials d´ús i la seva aplicació òptima en la culminació d´un procés.
Eficaç és apropiat, que aconsegueix el seu comés d´acord a unes característiques en una àrea específica. I nosaltres també hem d´esforçar-nos en portar l´eficàcia en tot el que fem, doncs això palesarà el grau de preparació. d´atenció, de responsabilitat i valoració del que tenim amb les múltiples aportacions que ens proporcionen en els diferents àmbits.

divendres, 10 de maig del 2013

AJUSTAMENTS

Ajustar suposa acomodar, adaptar dues peces, dues posicions, amb l´objectiu de desencallar o encaixar per aprofitar el servei que es suposa ha de realitzar l´aparell o tema en questió.
A nivell personal els ajustaments s´han d´efectuar amb asiduitat, quan el desequilibri apareix en l´aspecte que sigui, hem d´introduir mecanismes de compensació que permetin restablir l´estat oportú. Les advertències són un indicador per a que reaccionem, un avís d´entrada que ens força a fer una pausa, donant l´oportunitat d´esmenar o reparar, abans les consequències no empitjorin. Això ens indica que no sempre és possible fer les coses correctament a la primera, i si el mal no és irreparable, disposem almenys d´una altra temptativa per aconseguir el funcionament adequat si ´s efectuen els retocs pertinents.
En un entorn canviant, condicionat en moltes ocasions per les influències externes i dependències de tercers, és indispensable estar obert a les novetats per adoptar la postura encertada, ser flexible i no tancar-se en banda amb plantejaments restrictius. I al mateix temps ser capaços de mantenir la nostra intregritat, doncs si no és possible ajustar-se pels motius que sigui, s´ha de ser coherent i equànim amb uns principis.
Ajustar-se per a guanyar, ajustar-se per a no perdre, no a qualsevol preu. Primer s´ha de valorar pros i contres dels moviments i el desenllaç que pot aportar, havent de ser hàbils en la decisió i acció.
És bo que es presentin episodis diversos que ens empenyin a cercar alternatives a les acostumades. Fer les coses de la mateixa manera, com autòmates, frena l´improvisació, priva d´experimentar altres variants, ens petrifica i fa vulnerables a reptes d´envergadura per l´encarcarament encastat.
És convenient modificar hàbits cada tant, trencar esquemes antics si ens limiten, posar-nos a prova voluntàriament per anar més enllà a fi d´accedir a noves possibilitats. Els ajustaments obligats o escollits amb llibertat, són necessaris per a trencar postures estàtiques, gaudir del procés i desenvolupar facultats en les diferents facetes on estem involucrats.