DECISIONS

Decidir implica l´enllaç entre el moment actual i les seves circumstàncies, amb la configuració d´una nova situació que comportarà una variant.
Decidir suposa optar entre una o diverses opcions, es tracta d´escollir en cada cas el que sigui més escaient d´acord a diferents paràmetres.
Les preguntes asidues de què volem, què necessitem, ens inclinen a decantar-nos envers àrees bastant definides amb les condicions, instruments i possibilitats de cadascuna. Hi haurà temes rellevants pel seu imapcte, per la llargaria del procés, i altres de curta durada. La questió és saber ubicar-se amb els moviments oportuns per les consequències que es derivin, la qual cosa exigeix precisió a fi d´obtenir un avantatge del dinamitzat.
El bon funcionament en qualsevol àmbit és un conjunt de decisions prévies i del que expressem en el present amb el reflex posterior. No podem fer passos en fals, per tant abans de decidir hem de clarificar quina és l´intenció, si és convenient, a on pot dur-nos, la incidència en els implicats si n´hi ha, observar el marge de maniobra, i prendre una determinació assumint la responsabilitat.
La rutina diaria ens fa actuar per inercia degut a la repetitivitat, no cal dirimir si escollim això o allò, senzillament executem actes mecànics.
Generalment la majoria de decisions tenen un ressó relatiu, i encara que suposin canvis permeten mantenir l´essencial de forma estable.
El grau de maduresa i d´instrucció, reforça la capacitat per a encertar la decisió. El marge d´encert o error és directament proporcional a la claredat, al discerniment ampli i les pretensions nobles o innobles que es persegueixin.
Hi ha ocasions on caldrà ser àgil, precís, altres disposarem de temps per a escollir què i com. Una vigilància continua que faciliti l´harmonia individual i l´encaix extern, on tot compta, des de el detall més insignificant al més grandiloqüent.
La vida està feta de moments on esdevenen successos múltiples, i siguin impactants i recordats, indiferents i oblidats, tenen en comú que són consequència de decisions.

APROPAR-SE - ALLUNYAR-SE

Quan ens apropem a ens allunyem de, i no tan sol en l´aspecte físic, en qualsevol context. No es pot estar en dos llocs a l´hora, la qual cosa ens porta a decidir contínuament les accions a efectuar d´acord a uns propòsits.
Si volem aconseguir un objectiu determinat hem de saber la manera d´executar els passos oportuns que ens hi apropin. Hi haurà factors d´efectes immediats i altres requeriran un temps, en ambdòs l´element comú és el moviment i l´encaix d´uns intermediaris entre idea i realització, subjecte i objecte.
Apropar-se al que volem, al que ens agrada. Allunyar-se del que desagrada, del no adequat. Sempre hem d´estar sospesant entre les dues tendències per a decidir l´estrategia a adoptar que faciliti generar les condicions òptimes. De fet totes les proves giren al voltant d´aquesta polaritat, inclinar-se envers un cantó o l´altre amb les consequències que se´n poden derivar.
Prenem moltes decisions, unes de més envergadura, altres insignificants, i això implica valorar pros i contres, i l´encert en el plantejament, en la decisió, depèn del grau de comprensió , de l´amplitud de mires, de l´equilibri global. Com establir contactes és la clau per a l´éxit o el fracàs.
Apropar-se pot significar part del trajecte realitzat, interés per algú demostrat de formes diverses, escurçar distàncies amb una finalitat específica.
Allunyar-se de l´objectiu, del previst, mostrar-se indiferent, distant.
Apropar-se o allunyar-se pot ser bo o dolent, a on ens condueixi ens donarà la resposta. El que sembla un avantatge o un perjudici vindrà determinat pels precedents i les diferències aportades en un context de canvi.
Ens hem d´apropar a tot allò que faciliti expressions més elevades en nosaltres, al que reforci les virtuts, al que introdueixi valors harmònics, a contactes més autèntics, cordials, relacions enriquidores i gratificants. Ens hem d´allunyar de l´oposat, del que fa caure en un nivell baix, dels defectes, de comportaments conflictius, de relacions buides de contingut. La balança l´hem de decantar mitjançant el que pensem, el que sentim i el que fem. Depèn exclusivament de nosaltres.

CANVI DE TENDÈNCIES

Si diverses accions reiteratives no aporten uns resultats positius, és questió d´observar els plantejaments i veure si generem harmonia o discordia, si els esforços son inútils al no obtenir el que pensàvem.
L´inercia, la manca de reflexió, el convenciment d´estar encertats en el procedir, l´urgència en veure els fruits, fa repetir una vegada i una altra pautes que no ens condueixen a l´objectiu ni són eficients. Davant les constants ensopegades s´imposa una aturada que permeti verificar on es produeix l´error, i a partir d´aquí si el sabem descobrir, canviar els patrons incorrectes pels correctes.
Aquells que tendeixen fàcilment a donar excuses, han de ser valents i afrontar, comprovant que no hi ha perill, i que després la sensació de benestar és molt millor que el gust agredolç provocat per evitar hipotètics conflictes.
Després hi ha el grup inclinat a posposar gairebé com un mecanisme automàtic. Aquesta postura no resol el tema en el present i l´acumula amb altres que sorgeixen a continuació. Si s´ha prés una decisió per a dur a terme una trobada o reunió, s´ha de ser diligent per a enllestir-ho, evidenciant així l´eficàcia, tractant a l´altre amb consideració; doncs varies posposicions és senyal d´indiferència i poca valoració de l´interlocutor.
Altres s´inclinen per la mentida. Sempre troben justificacions encara que no s´aguanti per enlloc, adoptant una postura defensiva per a no encarar els fets amb la veritat.
La falsedat mai és un bon sistema, i les mentides només són acceptables en casos extrems, en fets intrascendents segons context i la persona.
Proposar i no fer, generar expectatives que no es duen a terme, encendre focs que s´apaguen per l´inacció. perquè no hi ha un desig real, només un aparentar de paraula que manifesta manca d´entusiasme i de compromís, deixant d´una sensació d´informalitat de qui proposa.
Hem de ser decidits, sincers, confiar en els processos, mostrar-nos autèntics, doncs si no ho som les barreres mantindran obstacles que impediran connexions veritables i satisfactòries, quedant atrapats en el laberint de la buidor irresolutiva.