Sense desig d´algun tipus no hi ha moviment, i aquest desig pot tenir moltes ramificacions i direccions, es tracta de saber discernir si el desitjat és necessari, útil, favorable o bé prescindible o fins i tot perjudicial.
Ens hauríem de preguntar : A qui vull satisfer ? A la nostra naturalesa inferior o a la naturalesa superior ? A altres persones perquè les estimo, o als meus interessos particulars ?
Contínuament es presenten situacions on hem d´escollir, a vegades amb rapidesa, altres no, unes d´abast immediat i altres a llarg termini. Es tracta de valorar pros i contres, tenir clar què volem i procurar que el camí acabi conduint a un resultat profitós.
Preveure les consequències hauria d´estar present abans d´emprendre qualsevol propòsit, sabent quin motiu ens hi empeny, i estar preparats per a tractar la situació que ens apropi a les pretensions.
Perquè hi ha tanta gent insatisfeta ? Quan no per una cosa per una altra o varies al mateix temps, la questió és que s´anhela una vida de benestar, abundància i harmonia, i milions i milions experimenten just el contrari.
Què estem fent per atraure malestar, pobresa i discordia ? Falta de visió clara, plantejaments erronis, pensar només en hom mateix trencant la col-laboració en equip que proporciona la força.
Volem satisfacció i creem insatisfacció perquè no sabem relacionar-nos. No ens tractem bé a nosaltres, i per tant tampoc ho fem amb el proïsme, sense ser conscients que l´origen ve de lluny, està molt arrelat i som incapaços de veure-ho i entendre-ho.
La satisfacció és reconduir-ho tot al centre assolint l´estabilitat, i des d´aquí projectar-nos a l´exterior per a que es generi una espécie de vasos comunicants entre dins i fora, el personal i el col-lectiu.
Capficats en el jo, l´immediat i el mundà, no és possible aconseguir veritable satisfacció. Hem d´enfocar-nos en quelcom més ampli, més extens, més enllà d´interessos exclusius. I a base d´establir connexions. de teixir ponts d´unitat, crearem contínuament situacions d´intercanvis enriquidors que donaran sentit i la sensació de satisfacció ens acompanyarà indefinidament.
diumenge, 29 de juny del 2014
divendres, 20 de juny del 2014
COSES PENDENTS
Sempre hi ha d´haver alguna cosa pendent en el treball de desenvolupament personal, doncs aquest és l´objectiu de la nostra estada terrenal. Estudiar, treballar, relacionar-se, són els mitjans per adquirir formació, preparant-nos per actuar en el medi amb la finalitat d´aportar unes prestacions que ens vagin propiciant els recursos precisos entre uns i altres.
Hem vingut a corregir mancances i expressions maldestres, a fi de crear l´engranatge òptim entre les diferents individualitats i el col-lectiu. Procurar-nos els bens i mitjans de subsistència és enfocar-se en el més bàsic, del que es tracta a partir d´aquí és saber quines aptituds tenim i també quins dèficits, quina funció hem de realitzar i com hem d´adquirir l´aprenentatge per afrontar el propòsit vital.
El que és a nivell extern ha de ser a nivell intern. L´estudi del circundant per a moure´ns amb autonomia, ha de tenir la seva correspondència dins nostre descobrint els motius que impulsen a ser i fer d´una determinada manera.
El treball que és la via d´enllaç per a inserir-nos socialment, ha d´enfocar-se en l´introspecció que permeti connectar amb el medi de les nostres singularitats i com canalitzar-les en l´expressió.
Les relacions és on radica el detonant de tot plegat. Qualsevol moviment implica la col-laboració de components diversos, indicant-nos que les relacions estan presents en tot. Nosaltres, des de la inconsciència i l´habitual visió egoica, no valorem ni molt menys l´impacte del que diem o diuen, del que fem o fan, deixant una empremta molt més gran del que podem imaginar.
Des de el regne inanimat passant per tota la cadena evolutiva, contínuament anem influenciant l´entorn, i és aquí on el nostre interés principal ha d´abocar els esforços per a generar harmonia mitjançant una conscienciació creixent de nosaltres i com hem de transmetre l´apropiat en cada context i ocasió.
Conflictes, problemes, dificultats, són l´exposició constant de que no fem les coses correctament, i mentre´s els obstacles segueixen sense resoldre´s, no podem dedicar l´atenció a altres afers a l´estar encallats.
Els defectes, impureses i imperfeccions és el que hem de transformar per alliberar-nos de les obstruccions i crear condicions més favorables al discernir degudament i actuar amb responsabilitat.
Hem vingut a corregir mancances i expressions maldestres, a fi de crear l´engranatge òptim entre les diferents individualitats i el col-lectiu. Procurar-nos els bens i mitjans de subsistència és enfocar-se en el més bàsic, del que es tracta a partir d´aquí és saber quines aptituds tenim i també quins dèficits, quina funció hem de realitzar i com hem d´adquirir l´aprenentatge per afrontar el propòsit vital.
El que és a nivell extern ha de ser a nivell intern. L´estudi del circundant per a moure´ns amb autonomia, ha de tenir la seva correspondència dins nostre descobrint els motius que impulsen a ser i fer d´una determinada manera.
El treball que és la via d´enllaç per a inserir-nos socialment, ha d´enfocar-se en l´introspecció que permeti connectar amb el medi de les nostres singularitats i com canalitzar-les en l´expressió.
Les relacions és on radica el detonant de tot plegat. Qualsevol moviment implica la col-laboració de components diversos, indicant-nos que les relacions estan presents en tot. Nosaltres, des de la inconsciència i l´habitual visió egoica, no valorem ni molt menys l´impacte del que diem o diuen, del que fem o fan, deixant una empremta molt més gran del que podem imaginar.
Des de el regne inanimat passant per tota la cadena evolutiva, contínuament anem influenciant l´entorn, i és aquí on el nostre interés principal ha d´abocar els esforços per a generar harmonia mitjançant una conscienciació creixent de nosaltres i com hem de transmetre l´apropiat en cada context i ocasió.
Conflictes, problemes, dificultats, són l´exposició constant de que no fem les coses correctament, i mentre´s els obstacles segueixen sense resoldre´s, no podem dedicar l´atenció a altres afers a l´estar encallats.
Els defectes, impureses i imperfeccions és el que hem de transformar per alliberar-nos de les obstruccions i crear condicions més favorables al discernir degudament i actuar amb responsabilitat.
dimarts, 10 de juny del 2014
RAPIDESA - LENTITUD
Rapidesa com a sinònim d´agilitat, eficàcia, progrés. Lentitud expressant l´oposat a rapidesa.
La rapidesa és bona quan el resultat aconseguit és favorable. La lentitud és bona a través de l´observació, la reflexió i les proves oportunes per a obtenir al final del procés una aportació satisfactoria.
La rapidesa en si no és garantia d´éxit si no s´acompanya dels moviments acurats dins del context apropiat i les condicions precises.
La lentitud en si no és dolenta, a no ser que desemboqui en accidents, pérdues, o estorbi a terceres persones.
La rapidesa l´hem d´aprofitar en l´extern, la lentitud en l´intern, però també rapidesa en entendre, percebre i sentir, i lentitud per a ser precís, pulcre i encertat. Lentitud en elaborar plans pe a veure-ho amb la màxima amplitud, i rapidesa en la claredat que enllaci pensament i acció.
Generalment rapidesa suposa habilitat, domini, seriositat, responsabilitat. La lentitud d´idees i moviments és el que obstrueix la qualitat del que fem o pretenem.
Els invents que van substituint estris anteriors, estan dissenyats per a ser més ràpids i amb millors prestacions. Lentitud s´associa al ja usat, antic, que no pot rendir plenament, i només es valora quan la maduració d´un tema o d´un producte acaba reportant un benefici.
La rapidesa és per encarar l´immediat, la lentitud per allò que ha de perdurar en el temps. Hi ha ocasions que requereixen ser ràpid i altres lent, l´important és saber trobar el ritme adequat en cada cas.
La rapidesa no ha de suposar precipitació, doncs la pressa mal dirigida pot comportar problemes.
La lentitud no ha de ser una reflexió desmesurada per precaució ni un immobilisme per por a no arriscar-se
Com en tants àmbits trobar l´equilibri és el repte, i això dependrà d´un conjunt de factors en nosaltres on haguem instaurat l´estabilitat entre l´intern i l´extern, entre nosaltres i la resta, entre els valors primordials i els secundaris. Es tracta de que tant la rapidesa com la lentitud ens reportin l´òptim on s´esdevingui l´acció.
La rapidesa és bona quan el resultat aconseguit és favorable. La lentitud és bona a través de l´observació, la reflexió i les proves oportunes per a obtenir al final del procés una aportació satisfactoria.
La rapidesa en si no és garantia d´éxit si no s´acompanya dels moviments acurats dins del context apropiat i les condicions precises.
La lentitud en si no és dolenta, a no ser que desemboqui en accidents, pérdues, o estorbi a terceres persones.
La rapidesa l´hem d´aprofitar en l´extern, la lentitud en l´intern, però també rapidesa en entendre, percebre i sentir, i lentitud per a ser precís, pulcre i encertat. Lentitud en elaborar plans pe a veure-ho amb la màxima amplitud, i rapidesa en la claredat que enllaci pensament i acció.
Generalment rapidesa suposa habilitat, domini, seriositat, responsabilitat. La lentitud d´idees i moviments és el que obstrueix la qualitat del que fem o pretenem.
Els invents que van substituint estris anteriors, estan dissenyats per a ser més ràpids i amb millors prestacions. Lentitud s´associa al ja usat, antic, que no pot rendir plenament, i només es valora quan la maduració d´un tema o d´un producte acaba reportant un benefici.
La rapidesa és per encarar l´immediat, la lentitud per allò que ha de perdurar en el temps. Hi ha ocasions que requereixen ser ràpid i altres lent, l´important és saber trobar el ritme adequat en cada cas.
La rapidesa no ha de suposar precipitació, doncs la pressa mal dirigida pot comportar problemes.
La lentitud no ha de ser una reflexió desmesurada per precaució ni un immobilisme per por a no arriscar-se
Com en tants àmbits trobar l´equilibri és el repte, i això dependrà d´un conjunt de factors en nosaltres on haguem instaurat l´estabilitat entre l´intern i l´extern, entre nosaltres i la resta, entre els valors primordials i els secundaris. Es tracta de que tant la rapidesa com la lentitud ens reportin l´òptim on s´esdevingui l´acció.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)