PERILLS

El concepte de perill és un advertiment que si no actuem amb precaució podem patir consequències físiques o d´altres característiques segons el cas.
Per descomptat que no volem prendre mal, ni haver de patir situacions enutjoses, i en canvi, molts dels plantejaments i accions, acaben comportant malestar, pérdues i riscos en més d´un sentit.
El perill no es limita únicament al dolor corporal, a passar privacions, a afrontar crisis diverses. També hi ha el perill de malversar inútilment la vida, on segur que la majoria no ho catalogaria així degut a l´enfoc purament de subsistència en que estem immersos de forma preponderant.
Es faci més o menys la veritat és que sempre fem poc, doncs l´atenció es desvia en activitats o entreteniments que no eixamplen horitzons ni aporten referents per a millorar el potencial. Condicionats per la necessitat d´obtenir recursos, l´estret marge de maniobra restant es perd habitualment en futilitats. El perill per tant és haver disposat de temps, que són oportunitats, i no aprofitar-lo constructivament.
Estudiar, treballar, tenir diners, només són instruments intermediaris per a saber com establir connexions amb l´entorn en diferents nivells per a dur a terme un propòsit evolutiu. Si només ens quedem en el mitjà, no anirem al fons, i per oportunitats que es presentin no les sabrem veure ni donar-li el tractament precís que faciliti nous desenvolupaments.
El perill d´estar limitats, de quedar-se en la superficie, són obstacles que impedeixen avançar individualment i col-lectivament. Estem envoltats de perills diversos, abans en consonància a l´estil imperant del moment, ara pels desequilibris planetaris derivats de gestions desastroses on el suposat benefici pot conduir al malefici.
El perill més gran és la mateixa humanitat si prevalen les formes ignorants i egoistes, havent de conscienciar-nos de què volem i a on ens pot portar. Vivim en comunitat, i així hem d´enfocar els projectes si desitgem crear un entorn pròsper, just i harmònic, on tots som responsables, de les petites i les grans accions. De nosaltres depèn generar més seguretat, reduint el perill amb l´increment de consciència i adoptant postures altruistes.

PRIMARIS VERSUS CIVILITZATS

El comportament humà es pot inclinar en dues direccions : primari o civilitzat. El primari com el seu nom indica són aquelles manifestacions rudimentaries que requereixen un tractament per a polir les diverses formes d´expressió. El civilitzat és l´oposat, són les maneres refinades derivades de l´educació, la conscienciació i el tracte digne entre el personal i col-lectiu cercant l´harmonia.
Les formes primaries són instintives, les civilitzades són racionals. Qui és primari pensa en petit, en el més immediat, en capacitat reduida. Empés pels seus desitjos egoistes és incapaç de veure la incidència de certs plantejaments mancats de lògica i sensatesa, desencadenant esdeveniments perjudicials per al propi executor i el receptor.
Tots els conflictes a petita i gran escala són consequència de no saber encaixar subjecte i objecte, fent-se extensible a tot tipus de situacions. L´incapacitat de veure amb claredat impedeix veure el ressó que poden tenir paraules o actituds, i així convençut d´estar en el correcte quan la realitat palesa que és just a l´inrevés, és com es genera el caos i les diverses disfuncions en molts àmbits.
Qui és majoritariament primari és fàcil de distingir per com es mostra. Es focalitza en els seus interessos, no té en compte els altres, s´ha d´imposar encara que sigui per força, amenaçant. Valora el referent a ell i allò que no li agrada ho menysprea. Acostuma a tractar de forma indigna i humiliant quan no pensen ni diuen ni fan com ell vol, doncs la seva opinió i les seves maneres són les que han de prevaldre. Gent autoritaria sense estima pels que són diferents ni tampoc per a ells mateixos, doncs tot el verí que van llençant a part d´embrutar l´ambient sobretot embruta al propi emissor.
El civilitzat, en canvi, amb un nivell de consciència més ampli i més reflexiu, emprant la lògica, pensant en el bé de conjunt cerca l´encaix de les parts en el tot; la qual cosa facilita la col-laboració entre els diferents interventors perquè l´important és el resultat harmònic final.
El primari tard o dora condueix al fracàs, al deteriorament, a la pérdua, perquè les maneres ignorants desemboquen fatalment en consequències nefastes. Si volem que el bon funcionament sigui la norma en qualsevol context, hem de transmutar les expressions instintives pel discerniment, el que separa pel que apropa, la brutalitat per la delicadesa.