LES DIFICULTATS DE CANVIAR ( II )

La dualitat comporta fluctuacions, i el moviment implica canviar. Res es manté estàtic a nivell extern sotmés a ritmes oscil-lants, i la tasca consisteix en aplicar uns preceptes eterns en el transitori.
Els patrons arquetípics de conducta són inalterables per a tenir uns referents permanents, i hem d´aplicar-los en un context de variables constants. Si tot fos estàtic sempre, no hi hauria evolució, en el canvi és on radica el progrés d´abarcar noves possibilitats.
A nivell físic i espiritual la norma és anar passant per diferents etapes, on cadascuna és preparatoria de les que vindran a continuació. Una vegada toquem sostre en l´àmbit que sigui, hem de passar a noves fases que permetin avançar en altres formes i expressions.
Aprofitar el temps és extreure´n un profit, i això demana una activitat mental i física. De la idea a l´acció anem forjant el dia a dia, on el resultat anirà indicant si rendibilitzem o no els esforços. Incrementar el potencial ha de ser l´objectiu, i si no es produeix aleshores significa que no hi ha canvis, i per tant hi ha estancament.
On estriba l´al-licient vital ? En fer millor les coses que realitzem, i fer-ho diferent és canviar maneres rudimentaries o poc elaborades per altres més sofisticades, consistents i més gratificants.
Quin sentit té fer-ho tot igual sense modificar mai res ? Quin gaudi es pot experimentar veient-ho tot sempre de la mateixa manera sense donar opcions a diferents alternatives que eixamplin la consciència i permetin accedir a noves variants ?
Hem de trobar l´equilibri entre el valuós a conservar i l´apropiat a transformar. Hi ha elements que desapareixen i altres es queden, i nosaltres hem de saber distingir entre l´útil a preservar i el prescindible per a que poguem donar entrada a noves tendències amb les seves aportacions.
Sempre hi ha una base a mantenir, uns fonaments on recolzar-nos, i a continuació hem d´edificar la pròpia vida i l´entorn. Pensament i acció han d´encaixar, sintonitzar-se per a extreure el rendiment òptim dels diferents propòsits, i mentre´s procurem l´encaix idoni, el trajecte en si va configurant canvis que hem d´aprofitar per anar a nivells més elevats. L´objectiu del canvi és justamen aquest.

LES DIFICULTATS DE CANVIAR ( I )

Múltiples són les causes del perquè ens costa tant canviar. Ja sigui una manca d´auto coneixement profund, sense observar a fons què diem o què fem amb les consequències que se´n deriven. Estar convençut de ser correctes en les diverses expressions i manifestacions, i per tant no cal modificar res. No voler perdre privilegis o avantatges, encara que això sovint va en detriment d´altres, agafant-se a càrrecs o a posicions per uns determinats beneficis.
També hi ha la vessant indulgent on ens deixem anar per vicis o activitats perjudicials, excusant-se asiduament amb el famós " no es pot ser perfecte " com si això ja l´exculpés i donés el vist i plau per a seguir satisfent-se amb uns plaers malèfics pel que reporten finalment.
Evitar esforços, preferint la mediocritat permanent abans que la qualitat i la satisfacció de l´aconseguit amb tenacitat. Conformar-se en subsistir enlloc d´intentar viure, sense aspiracions per a superar-se, fent del dia a dia un avorriment que només condueix al manteniment físic sense objectius ni sentit.
Els humans, a excepció d´una minoria, acostumem a fer l´indispensable, i una vegada aconseguit, el temps i recursos de que disposem el malversem en futilitats. L´absència d´anhels per anar més enllà d´una rutina constant ens limita a una parcel-la reduida.
Els defectes, les impureses, les formes incorrectes es repeteixen fins a l´infinit, però això sembla que importa poc tenint en compte la passivitat i la minimització que se´n fa malgrat l´encallament evident. No considerar com a negatius actes perjudicials, és l´impediment més gran per a transformar-nos, mantenint patrons inadequats des de la infantesa fins a la vellesa. La perpetuació de fer-ho tot sempre igual és el que eternitza els conflictes individuals, projectant-ho en el col-lectiu en problemàtiques que romanen perennes durant décades o segles.
Som aquí per aprendre a esmenar tot el que s´hagi de polir. Si no corregim és com anar suspenent l´exàmen contínuament. A molta gent sembla que tant li fa, d´aquí el baix rendiment i les dificultats d´establir interaccions qualitatives.
L´insatisfacció imperant és el reflex de no saber canviar en nosaltres esquemes i procediments obstructius per aquells que proporcionin possibilitats realitzadores que generin harmonia interna i externa.