COHERÈNCIA

Res succeeix sense un motiu al darrere que ho sostingui. Tot té un origen que acaba comportant un resultat.
Estem subjectes contínuament a la llei de causa i efecte, la qual cosa vol dir que hi ha una raó lògica visible o no, conscient o no, en els esdeveniments que es produeixen.
La paraula atzar s´empra com a justificació d´allò que no sabem desxifrar amb seguretat, certesa o convicció. En realitat tot està ordenat, del més gran al més petit, i per tant l´univers està concebut i organitzat amb una coherència perfecta.
Nosaltres, com a humans, ens nodrim de la natura, i el que hem de fer és el què ens ensenya : saber posar les llavors en el terreny apropiat, dotar-les de l´aportació dels quatre elements i que donin fruits. - Què significa això en el dia a dia ? Disposar d´uns recursos bàsics, invertir-los adequadament, i accedir a uns propòsits que ens nodreixin.
Coherència deriva de cohaerere que significa " estar unit ", i en termes pràctics suposa que el pensament i l´acció han d´estar units, o sigui, un encaix harmònic entre la idea i la execució, entre el dit i el fet.
Què passa quan hi ha una disonància entre el que es diu i el que es fa ? Un desajustament intern manifestant-se en l´exterior producte d´un desequilibri.
Hi ha d´haver sincronicitat entre pensament i acció, del contrari s´esdevé el caos. També hi pot haver una " coherència aparent " en actes delictius o trencadors d´harmonia, on el resultat o desenllaç ens indicarà l´existència d´una foscor causant pérdues, deterioraments i negativitat.
Perquè hi ha tants episodis caòtics ? Per una desconnexió que priva de veure amb claredat la diferència entre el què és correcte i què és incorrecte.
L´incoherència és manca d´harmonia, una desunió entre la idea i l´execució per una intromissió egoica o per una incapacitat manifesta.
Moure´s empés per l´emocionalitat, per segons quin tipus de desitjos, per l´immaduresa de no saber afrontar reptes o questions que no agraden, desemboquen asiduament en plantejaments erronis productes de l´incoherència.
La coherència demana veure-hi clar, saber què volem i quines consequències es poden desencadenar, ajustant l´abstracció inicial en concreció final.
El que sigui coherent ens durà a l´harmònic, i el que sigui incoherent comportarà friccions i desacoplaments en diversos sentits.

ESCALFAR - REFREDAR

Que les relacions siguin càlides o fredes depèn de la disposició a adoptar. Hi ha tants tipus de relacions com de quantitat, unes properes per vincles, altres per afinitat d´idees, amistats, companys de feina, etc.
L´asiduitat no és sinònim de res específic, el tracte està en funció de variants diverses, i aconseguir una fluidesa, entesa i cordialitat és una questió d´acoplaments.
Què genera calidesa ? La forma en que veiem als altres, els nexes d´unió, el rebut a través de diferents formes expressives. Afegir un plus que ens mostri més propers, considerats, afectuosos, una sensació de benestar en l´interacció.
Què genera fredor ? Formes oposades de veure les coses impossibilitant arribar a acords, indiferència, incapacitat de sentir afecte per l´altre, enfoc mental prenent distància.
No podem ser càlids amb tothom ni tampoc freds amb tothom. És una selecció natural que es produeix sense pretendre-ho. Es tracta de sintonitzar i despertar una atracció. Si això no es manifesta la calidesa no pot aflorar.
La fredor és just el contrari. La manca indispensable d´afinitat no està present, creant una distància que s´evidencia en el comportament.
No cal fer les mateixes activitats ni perseguir objectius similars per mostrar-se proper, és una questió d´observar les singularitats de l´altre, generar empatía i deixar que emergeixi el sentiment per a poder connectar més amb l´essència del que és cadascú.
Enlloc de pensar tant en nosaltres mateixos, en els propis interessos, en el que podem guanyar, si estem més pendents d´escoltar, d´ajudar, de servir, forjarem bases més sòlides on les relacions passaran de deficitaries a qualitatives.
Al cap i a la fi quan preval la fredor ens sentim incòmodes, doncs és la calidesa la que vivifica, la que dinamitza. Establir connexions, ajustar diversos components és el que permet funcionar a les màquines, i en les relacions és exactament igual. Si establim un tracte proper, si compenetrem les dues parts, hi haurà funcionament. Si és a l´inrevés a l´igual que les màquines, els vincles no funcionaran per la separativitat amb el buit que això provoca.