MOMENTS

La vida es compon de moments, petites fraccions on experimentem multitud de variants. Anhelem que es presentin situacions " especials " que aportin joia, satisfacció i benestar gaudint-ne àmpliament, però el cert és què entre els milers de dies viscuts, només es produeixen en comptagotes alguns dies una mica significatius; la resta és rutina d´automatismes a la recerca de subsistència.
Disposem d´estones lliures, descondicionats d´obligacions, que és on podriem forjar oportunitats gratificants, i quan no per un motiu, per un altre, anem malversant el temps en futilitats, que ni enriqueixen ni fan sentir bé ni contribueixen a un propòsit edificant.
Voldríem vides de pel-lícula, apassionants, i la realitat és que no acabem de sortir mai dels nostres mínims particulars, condicionats pel més essencial, per relacions o per la salut.
La visió superficial, la impaciència per aconseguir resultats, els objectius de baix perfil, fa que els processos es visquin sense intensitat ni profunditat, i per tant els diversos moments que els componen són d´ínfima qualitat.
Molts moments repetitius, autòmates, insubstancials, i molt pocs realment engrescadors. Ens agradaria revertir-ho, però la pròpia incapacitat per a generar-los i les limitacions quotidianes, són impediments difícils de superar.
Passem per la vida sense descobrir la gran majoria quin és el motiu de la nostra estada aquí, la funció a executar i si la duem o no a terme. Desitjaríem que tot fos sensacional : abundància de recursos, els vincles propers satisfactoris, plenitud de facultats. El panorama acostuma a ser força diferent, on la pobresa o dificultats econòmiques predominen, les relacions sovint són un desastre, i per descomptat que el rendiment general està molt per sota del que podria ser.
Què hem fet o què fem en els múltiples moments que ens han conduit on som ? Si el context actual es decanta més envers la miseria que la riquesa en un o varis factors, està clar que les accions no s´estan realitzant amb la deguda correcció, i si ho volem transformar caldrà saber la causa i esmenar-ho.
La vida es compon de moments, i en cadascun d´ells hem de fixar la màxima atenció, posar tot l´empeny en donar el millor de nosaltres per a que les bases dels successius moments siguin més sòlides, més recomfortants i més positives. Primer cal conscienciar-se del valor de cada instant i les seves consequències, i a continuació esforçar-nos en generar condicions més qualitatives per a que els moments posteriors que vinguin també ho siguin.

QUÈ SOM CAPAÇOS DE VEURE ?

Veiem el què podem, el què sabem o el què volem. Només és possible veure d´acord a la pròpia capacitat, la qual cosa vol dir que per a identificar quelcom a fora, primer ho hem de conèixer i tenir-ho interioritzat a dins.
Veure és constatar, sempre i quan estem facultats en discernir correctament, es sigui objectiu, i l´observat es faci amb equanimitat.
Perquè hi ha tants conflictes ? Per no saber veure què els moviments efectuats no disposaven de l´harmonia indispensable entre subjecte i objecte, entre una part i l´altra; i mentre´s no siguem capaços de desxifrar la causa, l´efecte serà consequència de l´origen.
Tal com deia el Rei David : mireu però no hi veieu, sentiu però no escolteu. Disortadament és així en molts casos. Una formació global insuficient, què ens prepara laboralment, però no per a ser impecables en qualsevol àmbit. Un enfoc egoic dels propòsits, privant d´establir vincles i col-laboracions properes entre tots. Els condicionants d´enfocar els esforços a la mera subsistència priven d´una instrucció en profunditat que ens doti del coneixement per a saber quina és la nostra funció individual i el seu encaix col-lectiu.
No pel fet de " veure " significa que estem preparats per a posicionar-nos sempre correctament respecte al vist, i la incidència del vist en el medi.
Veure no és únicament una questió física a través de la vista, és percebre, entendre, intuir. A major visió, més possibilitats de desxifrar el perquè disposant d´un marge de maniobra per a decidir la postura a adoptar que pot ser més profitosa o satisfactoria.
En la foscor estem limitats, no podem actuar amb plenitud, amb el perill d´equivocar-nos o fer-nos mal segons el cas. En la claror veiem les coses sense dificultat, facilitant l´acció sense impediments.
En la quotidianeitat diaria hem de desitjar ampliar contínuament les facultats visuals de comprensió, per al propi progrés personal i social; doncs com més gent implicada, més oportunitats d´establir condicions apropiades per al desenvolupament i benestar en general.