ENTABANADORS I ENTABANATS

Què fa un entabanador ?  Omplir el cap a algú amb promeses, esperances enganyoses per a induir-lo a fer alguna cosa.
El desig de voler  obtenir un determinat fruit és el detonant, però necessita la col-laboració d´altres que facin d´esquer per a que " pugui vendre la moto ".
Els polítics són els reis dels entabanadors. Van a la recerca de votants, que són el recurs potencial, i es tracta de seduir-los amb discursos on tot serà fantàstic, tot millorarà i serà fabulós si són ells qui ho dirigeixen.
Després hi ha els info comercials, amb una gran parafernalia de demostracions, on els estris anunciats sempre són sensacionals, presentant-ho com una temptació irresistible per a comprar-ho immediatament. A l´hora de la veritat, t´adones que allò tan fantàsstic no és així, i sovint les prestacions són molt deficients. En definitiva una enganyifa molt llaminera.
També hi ha entabanadors a la recerca de parella. Sota una estudiada presentació de fotografies, remarcant virtuts, són el prototipus ideal. I tots sabem com és en la realitat, potser l´emvoltori fa patxoca, però el lot per desgràcia té un valor ínfim.
En qualsevol àrea el procés segueix un patró : idea atraient guarnida amb paraules i imatges captivadores. Vendre fum però que sembli consistent, tan sols és questió d´esperar, i a l´igual que un peix es menja un cuc, atrapar-lo.
Els entabanadors aspiren a satisfer llurs desitjos, on la seva feblesa és la dependència de trobar entabanats. L´agilitat dialèctica, una bona posada en escena, són cabdals per atraure l´atenció i el suport, i coneixedors del gran públic potencial, confien en les habilitats oratories per a que vagin caient al cove.
Enganys, mentides, falsedats, tot s´hi val per a obtenir un propòsit; on el pitjor no és aquest tipus de persones, sinó els ciutadans immadurs que cauen en el parany.
La societat on estem immersos és caòtica per la manca de nivell dels governants i dels governats. Uns per barruts, i els altres per innocents. L´ús i abús de poder en l´àmbit que sigui, acaba embrutant-ho tot i fent impossible instaurar condicions pròsperes.

IMMOBILISME EIXORC

Anem endavant o anem enrera. Estem en el món físic d´acció, i com a tal suposa cercar contínuament noves maneres que millorin el context present.
Quedar-se quiet és anar cap avall. Si deixem d´estudiar poc a poc l´aprés es va diluint, i sense ampliar coneixements no és possible introduir noves variants per a expandir-nos.
En l´entramat físic és exactament igual. El no treballat no es manté en condicions, es perd elasticitat, força i resistència; per tant si volem estar en forma l´exercici és primordial i constant.
Els hàbits alimentaris s´han d´anar configurant d´acord a l´edat, activitat i constitució. Introduir aliments més saludables deixant de banda els poc aconsellables.
Al voltant hi ha tot tipus de gent, i entre la diversitat els valents i els covards, els que afronten i els que s´amaguen, els decidits i els indecisos.
En diversos àmbits s´instauren unes condicions que en una época poden ser favorables i funcionar, però al cap del temps requereixen una revisió a fons per ajustar-se o transformar-se. - Què passa quan algú vol seguir igual malgrat l´evidència què és la pitjor elecció ? Perquè l´immobilisme ? Perquè el futur ha de ser més dolent ? ¿ aquestes persones prefereixen la mort abans de ser valents ?
Parelles incompatibles, inviables, per quin motiu s´han de mantenir ? Empreses amb pérdues, que han provat diverses alternatives, fins quan han d´esperar a tancar o canviar de rumb ? Sistemes polítics caducs, lleis obsoletes que enlloc de vetllar pel bé del poble el perjudiquen, han de prevaldre fins el judici final ?
L´immobilisme porta a l´encallament, i després a l´oxidació i decadència. Només la regeneració ho pot solucionar.
Com és possible que tantes persones vulguin optar per aquesta mort en vida, quan senzillament seguint les lleis de la natura podriem fixar condicions de fluidesa i abundància en benefici de tots plegats ? Sens dubte el gènere humà s´ho ha de fer mirar !
Hi ha molt de camí, moltíssim abans no es pensi amb claredat, es senti sense pertorbacions internes i s´actui realment amb intel-ligència.