TAVOLA RASA

Constantment hem d´afrontar situacions que ens posen a prova. Circumstàncies i relacions mesuren el nostre estat i capacitat de resposta. Afrontar la diversitat d´esdeveniments depèn del discerniment, equanimitat, codi de valors i objectius.
Tenim la nostra singularitat, influenciada per un cúmul de factors ambientals, culturals i familiars. Es tracta d´aprendre de les experiències per a esmenar el convenient, modificar conceptes si és precís, i esforçar-se en millorar a base de comprensió i determinació.
Els vincles més propers són els més condicionants, dotant-nos també de més oportunitats per a ensinistrar-nos. Es tracta d´observar què han vingut a ensemyar a efectes d´executar la funció individual en el personal i col-lectiu.
De la mateixa manera que anem passant per etapes diferents amb les seves característiques i no suposa cap trauma, a l´igual que el canvi d´estacions, quan un context determinat no va endavant ni enrera, no en treiem un benefici sinó pérdues, on tots els intents no serveixen per a redreçar-ho, és millor fer tavola rasa i començar de zero sense el llast arrossegat.
En qualsevol àmbit hem d´estar disposats a deixar l´obsolet i esgotat substituint-ho per noves maneres, noves formes, nous enfocs, Enganxar-se al conegut sense arriscar en el desconegut per por, a part de manca d´esperit, és una postura contrària al fluir vital què és moviment i canvi constant.
Tant és l´edat que tinguem, mentre´s som aquí i ens valem per nosaltres mateixos, hem d´estar oberts a introduir les reformes i innovacions que ens condueixin a un context favorable. Deixar de banda l´obstructiu amb la confiança que l´esdevenir serà millor si procedim amb cautela i correcció.
S´ha de fer tavola rasa tantes vegades com faci falta : en la dieta, en les relacions, en el treball, en l´organigrama diari, en els hobbies. El que ara és bo o agrada, en un futur pot deixar de ser-ho, havent d´estar oberts a adaptar-nos constantment a les tendències que sorgeixin, tant internes com externes. No som estàtics ni podem viure estàticament, on sempre hem d´estar a punt per nous inicis i transformacions.

SILENCI

En una societat abocada a l´exterior, disposant de nombrosos aparells tecnificats que ens fan sortir del recolliment, resulta un tant complicat entrar en contacte amb el silenci.
Vivim cara a fora, en la superficie, amb una visió limitada. Entrar en silenci és tenir accés a possibilitats insospitades que no es poden aconseguir en el soroll.
Volem establir un contacte més profund amb nosaltres mateixos ? Descobrir l´origen, la causa del perquè pensem i/o sentim certes coses ? En un estat receptiu deixem que el subtil entri captant missatges que obrin la perspectiva.
Establir un tipus de connexió que no es pot fer parlant, doncs és a través de l´interiorització on les percepcions i sensacions es manifesten.
Per què és necessari el silenci ? Per a deixar guiar-nos per la veu interior a fi de clarificar dilemes i veure-hi amb més claredat. Trobar respostes, accedir a l´invisible per a entendre el visible; i al mateix temps el visible facilita entendre l´invisible.
El nodriment potencial del silenci depèn de cadascú, amb les seves capacitats, tarannà, apertura i vibració. Només es pot establir contacte amb les dimensions per les quals ens hem preparat i podem sintonitzar.
Entrar en silenci és fer-ho amb l´immensitat, en el soroll és amb el limitat. Si volem ampliar el limitat hem de fer-ho amb una visió més extensa, del contrari seguirem movent-nos en àmbits reduits.
Per què tantes persones tenen por d´immergir-se en el silenci ? Per les evidències del nostre comportament que deixarien d´estar justificades, perdent la coartada quedant al descobert.
Les aportacions del silenci són inimaginables a mesura es fa treball interior. El silenci ve a ser com la transparència, el soroll les impureses en la superficie.
La recerca del silenci és un procés que condueix a la llum i la veritable comprensió de les coses. És en el silenci on es preparen les condicions favorables per a la manifestació d´entitats més elevades. Com més evolucionada és una persona més necessita el silenci, ser sorollós no és una bona senyal. Les revelacions que ens inspiren, dirigeixen i protegeixen sorgeixen d´aquestes connexions.
Si el silenci aporta poc és perquè no som capaços de percebre les riqueses que conté. El silenci apareix quan la vida de la periferia gira entorn a un centre.
El silenci és l´expressió de la pau, harmonia i perfecció, i com l´entorn és immers en el soroll, el banal, la manca d´observació i reflexió, per tal motiu no hi ha pau ni harmonia ni perfecció.