MISERIES HUMANES

Els humans semblen incapaços de veure més enllà d´uns interessos egoistes i les consequències que a curt o llarg termini ocasionaran. Ignoren la llei de causa i efecte sota els efectes del temps, i al no rebre un escarment ràpid continuen actuant amb impunitat executant tot tipus d´atrocitats que atempten contra el sentit comú, la dignitat i les regles més elementals de l´ética.
A més tecnificació i sofisticació dels estris d´ús quotidià, més aberracions, salvatgisme i decisions absurdes dels que en teoria haurien de mostrar bones maneres, coherència, rectitud i afany de justicia. Lluny de tot això estem assistint a un ambient de caos que enlloc de minvar s´escampa cada vegada a més àmbits.
Dirigents coruptes, mancats de discerniment i encara menys de talla, polítics de baixissim nivell on les seves expressions i arguments traspassen els límits de la indecència.
Aquells que ostenten càrrecs de poder, en empreses i institucions on es mouen molts milions, augmenten beneficis a xifres estratosfèriques, mentre´s l´atur i la pobresa es generalitza en un sector creixent.
Els que han de defensar-nos, vetllar per nosaltres, ens exploten, ens sotmeten, ens limiten i ens amenacen si tan sols volem expressar les nostres opinions i aquestes no agraden als mandataris. Quan ells diuen llibertat en realitat suposa aixafar el que els hi molesti a ells, manipulant xifres, paraules i el que convingui per a seguir amb els seus privilegis fent el que faci falta sense la més mínima consideració ni escrúpols ni sensibilitat.
La natura és el nostre proveidor, amb una riquesa immensa, diversitat i generositat. És el nostre referent per aplicar en les respectives organitzacions individuals i col-lectives. El fracàs humà es constata a través dels fets, doncs la riquesa només és per a uns pocs amb una pobresa majoritaria, i per descomptat la generositat només s´observa en petites dosis en actes de voluntariat, donacions anònimes i organitzacions sense ànim de lucre.
Tot és una questió de llum o foscor. Si impera la foscor, llavors ens movem pels baixos instints, l´egoisme, l´incapacitat de distingir el correcte de l´incorrecte, instaurant la discorida i els conflictes.
Només amb llum es pot transformar l´immundicia en pulcritud, la degradació en rehabilitació, la bogeria en múltiples nivells en harmonia. I pel que succeeix a diari, sembla que estem lluny d´aconseguir-ho.

ÉS EL QUE HI HA

Qui reconeix els errors ? Qui es disculpa ? Qui vol rectificar ? Qui vol escoltar ? Qui vol ser corregit ? Qui vol aprendre realment ?
Totes les preguntes formulades són per a reflexionar sobre l´actitud que mostrem al cometre una equivocació. La questió és que estem aprenent contínuament, que el grau de desconeixement és immens, fent que també ho sigui la inconsciència. Aleshores sota aquestes premisses ¿ perquè molesta tant la seva constatació quan entra dins les possibilitats d´acord a la nostra preparació ?
Som perfectes ? No. Actuem en tot moment de forma impecable ? No. Ho sabem tot ? No. D´on prové la vergonya de quedar en evidència les pròpies mancances ? De l´ego. Davant dels altres hem de demostrar que som molt bons, hàbils, intel-ligents, i la veritat és que no és així. Podem ser bons, hàbils i intel-ligents en alguns aspectes, però en molts altres no ho és senzillament per que no hi hem entrat en contacte o no s´ajusten als talents personals.
Com a humans som molt exigents per a rebre aportacions externes, i en canvi ho som molt poc per a donar de nosaltres. Volem qualitat, però no la sabenm aportar. Volem experiències que es recordin gratament, però no disposem de l´indispensable per a fer-ho tangible.
La vida ens dóna temps per a un propòsit evolutiu, en el qual hem d´adquirir recursos diversos, però si vivim en una baixa intensitat, amb unes aspiracions mínimes, llavors ¿ per a què volem exactament disposar de temps i recursos ?
Si volem introduir més qualitat en general en les diferents àrees on estem immersos, els plantejaments han de ser més astuts. Incrementar l´auto-exigència a fi d´extreure un major rendiment. Augmentar la concentració en el que fem i diem, preveure les consequències abans de posar-nos en marxa, expandint la capacitat de visió per a que les accions siguin més precises i encertades. Hem de ser coherents en les manifestacions, essent constructors enlloc d´un efecte de le circumstàncies que ens arrosseguen sense saber on anirem a parar i en quines condicions.
Si el que som i el que hi ha ho volem millorar, hem de començar des de dins per a revertir-ho a fora en la manera oportuna, amb responsabilitat, del contrari seguirem en la suposada zona de comfort incomfortable.