dissabte, 24 de setembre del 2016

COMUNICACIÓ

Comunicar és la constatació del bagatge acumulat i com està incidint en nosaltres. La combinació del nostre tarannà amb les peculiaritats singulars, contrastada amb les impressions que anem rebent de l´exterior de tot tipus, fa que pensem, sentim i actuem d´acord a uns paràmetres propis que es mostraran segons cada context i circumstància.
Quan comuniquem, sigui quina sigui la manera, estem evidenciant qui som. La grandesa o baixesa, la qualitat o l´absència d´ella, es manifesta a través de les idees, de les accions. La questió és : què volem comunicar ? perquè ? és important ? és primordial ? és útil ? és necessari ?
Mitjançant interaccions aprenem, ens ajustem al medi, adquirim recursos, i per experiències anem internalitzant impressions que influencien en el pensament, en els sentiments i plantejaments. Allò prominent, vàlid en una época, pot deixar de ser-ho d´acord als canvis aconteguts, produint criteris diferents i noves tendències. El que agradaba pot deixar de fer-ho, i en consequència la forma de relacionar-s´hi es modificarà, i malgrat el mateix fons la comunicació des de fora no la rebrem ni la sentirem igual.
La gent associa comunicar a intercanviar paraules, però comunicar és tot el que envolta a la pròpia idiosincràsia. El conjunt de factors diversos que exterioritzem, indiquen com l´emmagatzemat a l´interior ens ha anat modelant.
Hauriem de desitjar transmetre el millor en tot moment, doncs si tots ho fessim així, enlloc de conflictes regnaria l´harmonia, enlloc d´egoisme prevaldria el desinterés, enlloc d´instaurar fortes desigualdats es generaria un tracte just i unes condicions més favorables. I si això no és així és perquè preval la ignorància sobre el coneixement, d´aquí el comportament maldestre generador de polèmiques constants. Quan constatem la societat que hem creat, les condicions imperants, els desequilibris, palesa que els pensaments, sentiments i accions són incorrectes, i per tant hi ha un greu problema de comunicació que cal resoldre si veritablement volem canviar la situació revertint-la a millor; perquè en definitiva la bona comunicació és entendre´s activant el funcionament òptim en l´objectiu a perseguir.

diumenge, 11 de setembre del 2016

DESCOBRIR

Descobrir és entrar en contacte, i els inicis de qualsevol cosa suposa apropar-se, indagar, i entre el conegut i desconegut ampliar l´existent.
Cadascú es troba en un nivell evolutiu particular, amb unes condicions específiques per a poder efectuar la seva funció que faciliti un avenç gradual en les expressions manifestades. Passar d´una inconsciència a consciència, d´un desconeixement a coneixement, significa descobrir el que estaba velat i fer-ho evident. Detapar l´invisible fent-ho visible. El nostre treball consisteix en descobrir qui som, quina tasca hem de dur a terme, amb quin propòsit, i amb els mitjans al nostre abast procurar-nos les condicions que vagin desvetllant el potencial i acomplir l´objectiu pel qual som aquí.
Què hi ha darrere del que pensem, sentim i volem ? Quanta gent es pregunta sobre les seves intencions i si aquestes estan ben encaminades o no ? Immersos en el circundant, en l´afany de tenir recompenses d´algun tipus, molta part de l´entramat es manté ocult, sense percatar-nos de les consequències al veure només una petita part d´un quadre molt més gran del que creiem.
Descobrir els motius reals del que impulsa a pensar de la manera que ho fem. Descobrir què origina els sentiments de proximitat o rebuig envers certes persones o coses. Descobrir en profunditat els fonaments de determinades accions amb l´abast que poden tenir en nosaltres i l´entorn.
Descobrir-nos a nosaltres cada vegada amb més amplitud, en tots els àmbits, és una necessitat ja que som responsables del que deixem entrar i del que escollim sortir a través de paraules, accions i les pertinents consequències.
La caòtica societat que ens envolta és el reflex de plantejaments egoistes, amb una visió limitada i errònia, i transformar-ho en ordre i condicions adequades, exigeix indispensablement auto descobrir-nos per a saber realment què hem de fer i portar-ho a la pràctica.