INVERSIÓ

D´una forma o altra tot és una inversió. No tan sols en quant a temps i diners, sinó en com vivim la vida.

Disposem d´un estret marge de maniobra que ve condicionat pel nivell evolutiu, statuts social, coneixements i recursos. Tot això és part del nostre haver, la questió és què fem amb aquests bens. Quin enfoc li donem, quin propòsit, per quins motius, i segons el desenvolupament podrem constatar si les inversions efectuades són rendibles o no.

Estem immersos en un medi on l´informació és immensa, i en canvi nosaltres tenim un emmagatzament mínim. Podem viure milers de dies, però només uns quants s´aprofiten realment. Les relacions abasten només unes desenes, i d´aquestes molt poques són realment significatives i inspiradores.

L´entorn ens ofereix el màxim de possibilitats, i nosaltres tan sols aprofitem uns mínims, ja sigui per esclavitud horaria de les obligacions diaries, per conformisme, per inercia o per inconsciència.

Ens hauriem de preguntar constantment : estic invertint bé avui ? Des de l´inici del dia fins a la cloenda, hi ha un seguit d´activitats a afrontar, molta rutina, però també tenim moments lliures que són els que han de marcar la diferència.

A on em porta el que faig ? M´agrada ? És el que haig de fer ? El meu potencial s´expressa altament, mitjanament o amb prou feines ?

Immersos en cobrir l´expedient de subsistència no hi ha temps per a observar, reflexionar i efectuar els canvis oportuns per a una vida més satisfactoria. D´aquesta manera haurem passat per la vida, però la vida no haurà passat per nosaltres, sense descobrir què hem vingut a fer, i si ho hem fet o no o si marxem essent millors.

Hem d´invertir en el nostre desenvolupament espiritual, doncs això és l´únic que perdura, el que no sigui això s´anirà perdent pel camí. Bens materials, diners, esforços per a ocupar càrrecs, responsabilitats laborals, aquestes coses només són simples intermediaris per a poder mostrar el veritable potencial de l´ésser a través de valors personals indestructibles eterns, com saber estimar, ser generós, amable, atent, servicial, ajudar als necessitats. Per tant, volem invertir en el que acabarem perdent ? o volem fer-ho en el que persisteix ?

CLARIFICAR

Veure-hi clar, tenir-ho clar, és determinant per a que la idea i l´acció reporti el profit implícit  perseguit dels moviments sorgits mentals o físics.

El primer factor indispensable és conrear en nosaltres la puresa, doncs és la base del que a continuació hem de manifestar. El foc i l´aigua són elements depuradors respecte a desitjos i sentiments, punts essencials, posant-nos en marxa bé per desitjos o per sentiments.

Des d´un inici i durant el trajecte fins a l´execució final, hem de saber efectuar els passos oportuns, entre el començament i l´acabament la visió ha de ser el més nítida possible, acoplant-nos als imprevistos i a situacions externes, la qual cosa depèn de la claredat.

Encert o error és una questió de precisió, de sintonitzar-se, i per a ser precís i saber sintonitzar-se s´ha de tenir clar l´acoplament entre l´acció a realitzar i l´objectiu, que suposa un coneixement indispensable i un domini dels instruments a emprar.

Entre el conegut i el desconegut, el realitzat i el pendent, és el camp de proves per a clarificar si anem pel bon camí. Cada nou dia és una pàgina en blanc, disposant dels recursos del ja conegut per a encarar el desconegut, que han de servir per a una planificació acurada en allò que volem obtenir.

Contínuament hem de clarificar la situació del moment, les impressions, sensacions, desxifrar els missatges de l´experimentat. Ubicar-se en el lloc correcte de la manera correcta és una constant, i això demana capacitat de clarificar.

En un procés en construcció només veiem el que s´ha desenvolupat fins el present, i d´acord a l´acontegut podem determinar el que s´ha hagut d´esmenar i el que s´ha fet bé, i amb el suport del coneixement, aptituds i recursos, efectuar una vegada i una altra els moviments precisos conduents a la culminació del pretés.

Clarificar el què, com, quan, tant en l´habitual com en l´ocasional, ha d´ampliar el camp de visió per a saber dsitingir l´oportú de l´inoportú, el convenient de l´inconvenient, vetllant en tot moment per a introduir les condicions idònies que reverteixin en benefici, correcció en les formes i harmonia.