SOCIETAT INFANTIL

Quin és el tipus de comportament d´un nen petit ? Què vol un nen ? Acaparar, rebre constantment, ja sigui aliment, afecte i tot tipus d´atencions.

Això és normal quan s´és petit, doncs les condicions dels primers anys ens fan dependents del suport d´altres per a sobreviure i disposar dels recursos essencials. A mesura creixem hem de guanyar en independència, i aquesta comporta responsabilitat. Fer-se càrrec de les nostres accions, merèixer l´adquisició de nous recursos mitjançant intercanvis.

Tot molt fàcil d´entendre i d´acceptar forçosament ens agradi o no, el dilema sorgeix quan ja en una edat adulta constatem el comportament immadur de bona part de la societat.

Podem treballar, pagar despeses, però si la manera de procedir dista poc de l´actitud mostrada a la infantesa, estem encallats. I per actitud em refereixo a postures egoistes de mentre´s jo estigui bé els altres ja s´ho faran. Voler acumular sense cap necessitat que ho justifiqui ; les relacions lamentables que acostumem a veure a diari, entre parelles, de pares i fills, en l´àmbit laboral.

De què serveix la tecnologia, la comoditat, si s´és incapaç de mantenir una conversa profunda, amb sentit ? On és la sensibilitat per a mobilitzar-nos per desvalguts a part d´uns quants voluntaris ? Demanem afecte mentre´s nosaltres no el sabem donar. Volem amistats i no sabem comportar-nos com a tals per a rebre-la. Voldriem ser feliços, però la nostra pròpia incompetència derivada de la inconsciència, de la superficialitat, del materialisme i egoisme imperant, ens allunyen una vegada i una altra de poder-ho experimentar.

Envoltats d´abundància vivim miserablement, doncs com catalogar si no les notícies diaries i el caos en forma de conflictes i problemàtiques diverses.!

Només madurant, o sigui, veient clar quin ha de ser l´objectiu, com hem d´actuar, com substituir les expressions perjudicials per les benèfiques, podrem canviar aquestes condicions. Qui ja ho ha fet s´ha alliberat del cercle viciós. És questió de voler-ho i saber com fer-ho.

CANVIAR INFLUÈNCIES

Una de les coes més difícils és canviar l´arrelat fermament en l´interior, sigui per conviccions, tarannà, àmbit cultural o la capacitat intrínseca.

La forma de pensar depèn de la capacitat de discerniment, de saber ser equànim, de la formació, del medi i el nivell evolutiu. Si aquest conjunt d´influencies porta a l´harmonia personal i amb el proïsme, serà un bon exponent de raciocini. Si pel contrari, resulta complicat i difícil entendre´s amb altres, on és present la tensió i el malestar, indicarà que les influències incrustades en nosaltres enlloc de facilitar una fluidesa causen un obstacle.

Com canviar pensaments, creences, interessos que desemboquen en un perjudici ? La rigurositat inflexible d´un criteri limitat, amb postures tancades que no aporten solucions, al final desemboca en conflicte, on la magnitud s´incrementa si s´és incapaç de modificar pensaments i accions destinades al desbloqueig.

Per regla general tractar amb persones de mires curtes, egocèntriques i desconsiderades sempre és un mal megoci. Quan una de les parts no pot entendre a l´altra ni s´esforça perquè només anhela preservar el seu criteri i posició, s´obre una esquerda que distància, i enlloc de trobar solucions es genera una persistència problemàtica.

Tancar-se en banda, topant múltiples vegades amb discrepàncies defensant arguments indefensables, és una manca de saviesa que només es subsanarà si s´està disposat a obrir-se, escoltar, reflexionar i eixamplar horitzons. L´única manera de poder emetre veredictes sensats, és observant el conjunt en profunditat sortint del laberinte d´idees particular per a entendre les diferències.

Qui es nega a canviar atrinxerant-se en paraigues salvavides, haurà d´assumir les consequències de la inflexibilitat.

La pobresa resolutiva deriva en pobresa argumentativa i la ineptitud que comporta a l´hora d´actuar. Sense maduresa interna, amb una baixa capacitat de discernir acuradament i correctament, és com una condemna que atrapa dins d´uns esquemes limitats que lluny de comportar una salvació serà dictar sentència en una espécie d´auto-execució.