MARCAR LES DIFERÈNCIES

Marcar les diferències és sortir de la tònica imperant, del que predomina, d´una majoria conformista per a formar part d´una minoria inconformista.

Anar fent " el que toca " un dia i un altre, resignadament, sense aspiracions, limitats, condicionats per múltiples factors, és desitjar sobreviure, desconnectats dels anhels de l´ànima centrats únicament en nodrir les peticions del cos.

Focalitzats exclusivament en afers mundans no és possible apujar el llistó del nostre potencial. Primer s´ha de desvetllar la consciència per a voler anar més enllà del purament material, i a continuació dotar-nos de les eines d´instrucció i entrenament per a seguir immersos inevitablement en la rutina, però sota uns paràmetres adreçats a desevolupar la naturalesa espiritual.

De debò que ens satisfà veure com passen els dies cobrint l´expedient de mantenir-nos i prou ? O no voldríem dotar de sentit i significat tot el que realitzem ?

Marcar la diferència depèn dels pensaments, dels sentiments i les accions. La qualitat d´aquests determinarà els resultats. La base és el pensament, i la voluntat executora és qui donarà forma concreta. Sense un desig clar, explícit, instaurat en l´interior, de voler millorar contínuament en tot tipus d´expressions, serà impossible dinamitzar el potencial, i en consequència no es podran marcar diferències respecte a la tendència social habitual.

No podem romandre estàtics en l´aprenentatge ni en com ens comportem. Conformar-se en anar passant és una mort lenta amb la pretensió de viure una vida buida, on no hi ha objectius més enllà de preservar el funcionament orgànic del cos.

Aquesta és la forma que observem a diari, un autèntic desencís que reflecteix la incapacitat de desxifrar quina és la nostra funció i propòsit existencial, amb unes pobres expressions producte de quedar empresonats per tot el que envolta a factors estrictament materials.

La diferència només es pot fer amb virtuts consolidades, exercitant-nos permanentment per a ésser, en seguir els preceptes espirituals; d´altra manera tan sols és una lluita de simple supervivència.

AMPLIAR I SUBSTITUIR

Quina és la constant que ens ha d´acompanyar sempre ? Ampliar el potencial. Com hem de fer-ho ? Instruint-nos per a entrar en contacte amb la llum circundant internalitzant-la per a que formi part de nous coneixements. La teoria és el primer pas, la pràctica és el benefici experimentat a través de l´acció.

S´ha de tenir ambició de voler ser més, de fer més, aquesta és la funció de disposar de temps. Si ens conformem on som ara, no podrà entrar material nou, i enlloc de seguir avançant quedarem encallats.

Les possibilitats amagades a descobrir en nosaltres són inimaginables, i dotar-nos de més capacitats dependrà de l´anhel, dels objectius i talents acumulats.

No podem romandre estàtics, s´ha d´anar endavant a la recerca de nous materials, noves maneres, formes més acurades. La història ens ho ensenya contínuament en l´afany d´introduir instruments més avantatjosos respecte als anteriors. Sense el desig de millora permanent no evolucionariem, i la simple repetitivitat rutinaria sense modificacions, a part de ser un avorriment, s´acabaria convertint en un viure autòmata sense sentit.

A la infantesa es palesa amb claredat el procés a realitzar. Anar passant successius estats d´ignorància i inconsciència a coneixement, d´una gran dependència a una independència gradual.

L´etapa escolar és la basse, la preparació per a saber actuar socialment mitjançant intercanvis constants. I és justament a través de relacions on se´ns presenten els reptes per a encaixar les pretensions individuals de cadascú. Aquí és on es posa de manifest les possibilitats de creixement d´acord a com efectuem les interaccions i els resultats que se´n deriven.

Ampliar suposa més, destapar l´invisible o ocult préviament, donant entrada a elements que ja existien fent-se conscients, tenint majors eines al nostre abast per a combinar, introduint variants que aportin un context reforçat respecte al precedent.

I evidentment, a l´igual que els múltiples invents aconteguts al llarg dels segles, després d´ampliar la visió que exerceix de detonant, l´utilitat d´aquesta consisteix en substituir el que es queda obsolet per les novetats dotades de més prestacions. I el que és evident en l´entorn en els estris quotidians, hem d´aplicar-ho a nosaltres, incrementant les facultats cognitives per anar sempre a més en les nostres manifestacions, més acurades, refinades i òptimes de manera constant i il-limitada.