Quants d´entre nosaltes sap exactament el què ha de fer i perquè en aquest context anomentat " vida " ? A on volem anar ? Amb quin objectiu ?
Atrapats en l´espai temps, limitats per uns mínims coneixements, per les condicions culturals, ambientals i recursos que ens envolten, intentem preservar al màxim la nostra presència física amb un estret marge de maniobra per les obligacions diaries d´obtenir diferents nodriments.
Si ja és prou misteriós desxifrar la funció individual, encara ho és més quan aquesta ha de confluir en l´encaix col-lectiu. El dilema constant de mútua dependència entre les parts i el tot, i malgrat saber-ho, sovint els plantejaments i accions posteriors no s´encaminen precisament a produir tal encaix.
Descobrir l´origen és desvetllar l´ocult, i això suposa entrar en contacte amb les subtileses, resultant una tasca extremadament difícil quan ni tan sols sabem desenvolupar-nos en la superficialitat. En consequència, no sabem qui som realment i el veritable propòsit pel qual se´ns ofereix un temps per a dur-lo a terme.
Es diu que la dimensió física és l´exili, la fragmentació, i la finalitat és tornar al " sinus de l´Etern ", a la unitat.
I la questió és : com trencar la inercia de la voràgine diaria com si estessim en un vaixell en un oceà que ens empeny a avançar sense saber exactament on ens porta i quin desenllaç tindrà !
Amb una visió i enfoc egocentric, desitgem que els altres ens puguin reportar el que necessitem, la qual cosa suposa establir connexions. No obstant, malgrat aquesta evidència, ens passem el dia tallant connexions amb les nostres maneres separatives, causant caos i desastres de tot tipus.
El nostre potencial és desconegut, no sabem precisar l´abast del que podriem arribar a fer, i mentrestant anem deambulant com un boxador que va donant cops a l´aire quan ja està grogui, trobant-se en aquest estat lamentable a causa d´un seguit de despropòsits.
El gènere humà pot construir o destruir, això depèn de la consciència, clau per a que harmonitzi pensament i acció. Es tracta d´esbrinar què volem construir i el seu desencadenant, doncs si ho fem incorrectament la suposada construcció és una destrucció.
Quina finalitat i profit donem o donarem a l´aprés, al treball, a la posada en escena quotidiana,el gran dilema !!
Tots els esforços i afany de preservació per a què ? Per a una simple subsistència ? Per a marxar sense constatar una evolució evident ? El dilema el tenim tots, la pregunta és : descobrirem el què i el com per anar a l´altra banda superant la prova ?
