DESENGANXAR-SE DE L´ESTABLERT

Per què  tantes persones tenen por al canvi, quan aquest és un fet natural on no hi ha dos dies idéntics ?

Ho veiem en la política, defensant aferrissadament lleis obsoletes, desfasades, on l´important és romandre estàtic, no tocar res, que tot segueixi igual com si es tractés dels deu manaments. La societat es va transformant i ho consideren normal, però modificar decrets que enlloc d´estar al servei del poble l´esclavitzen, això no és possible.

Parelles que es mantenen sense cap projecte de creixement, sense afinitats que sostingui el fonament del vincle, un immobilisme encarcarat que no condueix enlloc amb l´únic propòsit de preservar una hipotètica seguretat o altres motius.

Feines mal pagades resignant-se a  prendre riscos, perquè disortadament l´abús del fort sobre el feble és la tònica generalitzada, i la impotència de variar les regles del joc condemna a unes condicions lamentables que es perpetuen per por a perdre el poc i que després encara sigui menys.

Si hi ha dia i nit, les estacions canvien ¿ on radica la por a afrontar noves tendències ? Quin sentit té voler preservar el caduc, el que ja no funciona, el que s´ha convertit en una nosa per no haver-ho substituit ? Es vol viure o malviure ? Avançar o quedar-se estancat ?

El que no va endavamt incrementant coneixements, potencial, maneres més enriquidores per les prestacions, va enrera. La por a perdre o a empitjorar es fonamenta en una pobresa d´esperit interna, en la ignorància d´un pla universal on tot està supervisat al mil-límetre per a experimentar el precís a cada moment.

El progrés o fracàs no depèn d´unes persones específiques, sinó d´un conjunt d´interaccions que encaixa contínuament l´individual amb el col-lectiu.

Si a cada moment fem el correcte, tot serà per a bé, per què en definitiva els esdeveniments hi són per a introduir millores respecte al precedent. Ara bé, si no volem deixar anar l´instaurat, a part de bloquejar l´entrada a altres possibilitats, la putrefacció de l´inservible acabarà per destruir el que es vol preservar a capa i espasa quedant molt pitjor per impedir fluir un ordre natural.

ENCARREGATS

A l´igual que l´encarregat d´una fàbrica que té un director, en les nostres vides particulars també som uns encarregats amb un director que ho supervisa tot per a que es produeixin els encaixos adequats en el moment oportú.

Vivim a la terra impulsats per uns preceptes espirituals que tenen l´objectiu de que cadascú descobreixi i efectui les correccions que li corresponguin a fi d´instaurar un entorn harmònic. Quan es produeixen disonàncies o conflictes, assenyala que no seguim degudament les directrius supremes, revertint en afliccions.

Hem de desxifrar el perquè dels esforços, de la nostra presència aquí, saber clarificar la finalitat ulterior més enllà d´un treball i un servei social.

La nostra vida ens pertany en part, som producte d´un Creador que escapa a la limitada comprensió humana amb l´immensa magnitud que representa. L´única tasca a fer és treure els vels que ens mantenen en la foscor, entenent la funció individual respecte al col-lectiu. Som encarregats de la pròpia vida amb la responsabilitat que comporta, però sobretot som encarregats d´un projecte celestial que doni sentit a les experiències, a les relacions, als canvis, veient el propòsit a llarg termini des de´una perspectiva metafísica.

De tot el que pensem, sentim i fem, sorgeix de nosaltres com a distintiu ? Impossible de quantificar, doncs això està sempre en relació a factors externs. El pensat i sentit emergeix de dins, influenciat per uns episodis previs connectats amb l´exterior.

Hi ha lliure albir ? En quina proporció ? Una gran part ja està predeterminada per múltiples factors. No obstant, decantar-nos envers condicions favorables o desfavorables dependrà del nivell de consciència, discerniment i voluntat. Abans d´actuar estem en disposició de decantar la balança, una vegada l´acció es porta a la pràctica quedem en mans de les directrius supremes; per això hem de ser molt prudents abans de mobilitzar segons què.

Ens movem en cercles limitats, el marge de maniobra és reduit, els coneixements mínims, però l´abast de les paraules, pensaments i accions afecta tot el conjunt.

Acomplirem la tasca què hem vingut a fer acomplint les lleis còsmiques ? Som uns encarregats i hem de merèixer el credit atorgat pel director.