Constantment ens debatem entre la certesa i la incertesa. En el dia a dia anem enllaçant una acció amb una altra pel que hem après, afrontant el moment següent que no sabem com es presentarà.
Anem fixant plans d´acció a un temps vista, això són les intencions, però en el camí desconeixem les situacions que es presentaran. Aquesta evidència ens indica que hem de ser adaptables i flexibles, on una part depèn de nosaltres, i la dependència de factors externs condiciona la voluntat del que volem.
La certesa deriva de verificacions, teories experimentades a la pràctica, coneixements internalitzats. La incertesa són contextos poc clars, on hi poden haver diverses opcions, on el marge de maniobra està limitat i supeditat a elements no controlables, i malgrat procedir pel coneixement, desconeixem què passarà.
Hi ha diversos preceptes per a tenir certesa : El que passa és just el que ha de passar, del contrari no sería així.
Tot és bo i tot és per a bé encara que no ho pugui semblar, indicant el procés a venir i posterior desenllaç.
Cada cosa al seu temps. Si plantem una llavor sabem quin serà el fruit, i aquest es manifestarà en el moment precís.
El que anomenem " casual " o " atzar " no és tal. A tota causa segueix un efecte, el que crea dubtes que és incertesa, és la separació entre l´acció conesa i el resultat.
La incertesa és sempre externa, no veure com seguiran els esdeveniments ni que reportaran. La certesa sempre és interna, per les constatacions prévies, per coneixement adquirit, per la confiança de que el que passi serà l´apropiat a cada moment per a seguir el desenvolupament individual.
Discerniment, reflexió, intuició, experiència, són puntals que reforcen la certesa. Incertesa és un buit pendent d´omplir, l´espera d´uns fets, d´un temps a venir que depèn del realitzat per nosaltres, del medi circundant i la influència de tercers en la concreció o no de certes pretensions.