diumenge, 24 de setembre del 2017

CERTESA - INCERTESA

Constantment ens debatem entre la certesa i la incertesa. En el dia a dia anem enllaçant una acció amb una altra pel que hem après, afrontant el moment següent que no sabem  com es presentarà.
Anem fixant plans d´acció a un temps vista, això són les intencions, però en el camí desconeixem les situacions que es presentaran. Aquesta evidència ens indica que hem de ser adaptables i flexibles, on una part depèn de nosaltres, i la dependència de factors externs condiciona la voluntat del que volem.
La certesa deriva de verificacions, teories experimentades a la pràctica, coneixements internalitzats. La incertesa són contextos poc clars, on hi poden haver diverses opcions, on el marge de maniobra està limitat i supeditat a elements no controlables, i malgrat procedir pel coneixement, desconeixem què passarà.
Hi ha diversos preceptes per a tenir certesa : El que passa és just el que ha de passar, del contrari no sería així.
Tot és bo i tot és per a bé encara que no ho pugui semblar, indicant el procés a venir i posterior desenllaç.
Cada cosa al seu temps. Si plantem una llavor sabem quin serà el fruit, i aquest es manifestarà en el moment precís.
El que anomenem " casual " o " atzar " no és tal. A tota causa segueix un efecte, el que crea dubtes que és incertesa, és la separació entre l´acció conesa i el resultat.
La incertesa és sempre externa, no veure com seguiran els esdeveniments ni que reportaran. La certesa sempre és interna, per les constatacions prévies, per coneixement adquirit, per la confiança de que el que passi serà l´apropiat a cada moment per a seguir el desenvolupament individual.
Discerniment, reflexió, intuició, experiència, són puntals que reforcen la certesa. Incertesa és un buit pendent d´omplir, l´espera d´uns fets, d´un temps a venir que depèn del realitzat per nosaltres, del medi circundant i la influència de tercers en la concreció o no de certes pretensions.

dissabte, 9 de setembre del 2017

CONTRASTOS

Contrast suposa comparar, i comparar implica més d´un component. Estem sotmesos constantment a escollir, i fer-ho depèn de molts factors que intervenen pel mig.
Diversitat en l´unitat, ajuntar o separar, sigui com sigui anem a la recerca d´harmonia i benestar. La questió radica en com aconseguir-ho. Estem immersos en multitud de polaritats, i l´objectiu és trobar l´equilibri d´acord a un conjunt de característiques individuals.
Hi ha moments que requereixen silenci o el desitgem, i altres soroll, a vegades agradable a vegades desagradable.
Un temps per al recolliment, i una porció per a la sociabilitat, amb mesures estrictament personals. El tarannà, inquietuds i altres consideracions, inclinaran a cercar l´introspecció o bé optar per una superficialitat enfocats en l´extern. Alguns aniran a la recerca de plenitud interna, i molts altres desconnectats d´una interiorització, perseguiran la recerca de plaers mundans.
Els que voldran acumular bens temporals pel valor que els hi puguin atorgar, i els que es decantaran per valors eterns a través d´una instrucció i entrenament espiritual.
Allà on és la consciència, amb la capacitat de discerniment, d´amplitud de mires, de visió de conjunt, d´enfoc global, de desegotització, és el que voldrà decantar la balança en una direcció o una altra. La qualitat i quantitat del que fem i tenim ho palesa el resultat i el ressó que deixa en nosaltres i l´entorn.
L´observació constant dins i fora de pensaments, paraules i accions és l´indicador per a saber si anem ben encaminats o equivocats. Veure els contrastos entre unes formes o unes altres i els desencadenants, ha de clarificar què és millor escollir per a generar les condicions que reverteixin en la pau, cordialitat i respecte mutu instaurant millores permanents en tot tipus d´expresssions per al bé recíproc.