dissabte, 24 de febrer del 2018

IMPOSICIONS

Estem immersos en un marc entre imposicions i llibertat. Les nostres capacitats poden ser il-limitades, però sempre estem mostrant les nostres limitacions, movent-nos en un camp d´operació restringit.
Disposem d´unes aptituds i unes mancances. Les mancances fan sorgir determinades imposicions, i les aptituds la llibertat per a instaurar el correcte.
L´àmbit d´acció conté diverses imposicions. La natura, el clima, ens ofereixen unes prestacions, i nosaltres hem d´acoplar-nos a aquestes ho volguem o no. Les imposicions venen de l´exterior en relació al col-lectiu, la llibertat resideix en l´interior en relació a la individualitat, i en aquesta dualitat hem de trobar les mesures òptimes per a no quedar supeditats a excessives imposicions que condicionin la lliure elecció.
Hi ha imposicions generals adreçades al bé comú amb la finalitat d´un ordre, una concordia, una prestació de serveis. I també hi ha imposicions personals amb un afany de domini sobre altres, i és aquí on poden sorgir els conflictes. Voler satisfer desitjos fonamentats en ideals, en interessos, en creences, fent ús de la força enlloc del diàleg i el respecte per a instaurar un model, unes pautes, diluint les del contrincant per que no agraden i molesten, mai és eficaç.
Tots aquests dictadors dogmàtics com saben que els seus criteris són el bons, els idonis ? Ho poden demostrar a la pràctica ? Quin és el fi a obtenir ? És necessari i veritablement útil allò que es pretén imposar ? Aportarà unes condicions més justes ?
La immaduresa, l´incivisme, el vandalisme d´uns quants, només fa que reduir la llibertat individual incrementant cada vegada més les imposicions com a métode de prevenció per la incapacitat d´aniquilar-les. I els estats amb els seus dirigents al comandament, aprofiten l´avinentesa per anar retallant drets en virtut d´excuses diverses, on el marge de maniobra està supeditat a un encotillament més gran.
Els que imposen són com uns pares que els hi diuen als fills què han de fer i per on han d´anar, quan les evidències posen de manifest que aquests suposats " pares " salvadors mostren constants incoherències, molta incompetència i molta ceguesa, però disortadament això és el que hi ha, assistint amb impotència davant situacions absurdes incapaços de redreçar-les des de la ciutadania.

dissabte, 10 de febrer del 2018

PER QUÈ TENIM EL QUE TENIM ?

Tenim el que tenim  per a un propòsit. Les atrocitats, salvatjades, brutalitat, insensibilitat, accions criminals efectuades en múltiples variants, són una espécie de detonant previ que remogui un desig transformador per a passar del fàstic i malestar imperant en les seves diverses expressions, a un benestar després de graduals purificacions en la manera de pensar, sentir i fer.
La pregunta de fons és : quant de temps es necessita per a modificar l´status quo ? quina purga i on és l´origen de que minories étniques, lingüistiques o d´altres hagin d´experimentar maltractes continus de tot tipus ? quan seran capaços els homes de tractar amb dignitat i respecte a les dones ? El comportament prinari, egoista, ignorant, només genera enfrontaments, i amb tal de satisfer uns desitjos inferiors es deteriora la pròpia persona i embruta l´ambient fins a fer-lo irrespirable. La questió a descobrir és : quin objectiu hi ha més enllà del visible que condueixi a un nou context de condicions més favorables i refinades ?
Els preceptes diuen que tot és per a bé, però mentre´s no es canvia la dinàmica agressiva no es pot implantar el bé, i el camí entre l´inici d´una disputa i la seva solució es pot allargar eternament.
Les afliccions actuals tenen una llavor propera o llunyana, i el que en aparença veiem com a " injust " es remunta a una causa previa. Esbrinar el perquè passa el que passa ens hauria de portar a preguntar-nos : quin pecat han comés les minoríes, oprimits de múltiples variants, les dones, per a rebre aquest maltracte constant ? I quin dret tenen els opressors fent ús i abús de la força i el poder per a esclafar aquells que molesten als seus interessos ?
Per què tenim els vincles que tenim ? Família, amistats, veïns, companys de feina, tots són els que precisem per a reforçar virtuts i transformar defectes.
La bruticia social de capitalistes, de polítics, i uns quants més, tenen com a objectiu desvetllar la consciència i substituir patrons entorpidors per progressistes. El tema és : com ho fem i quant de temps haurà de passar per a girar la truita !