Estem immersos en un marc entre imposicions i llibertat. Les nostres capacitats poden ser il-limitades, però sempre estem mostrant les nostres limitacions, movent-nos en un camp d´operació restringit.
Disposem d´unes aptituds i unes mancances. Les mancances fan sorgir determinades imposicions, i les aptituds la llibertat per a instaurar el correcte.
L´àmbit d´acció conté diverses imposicions. La natura, el clima, ens ofereixen unes prestacions, i nosaltres hem d´acoplar-nos a aquestes ho volguem o no. Les imposicions venen de l´exterior en relació al col-lectiu, la llibertat resideix en l´interior en relació a la individualitat, i en aquesta dualitat hem de trobar les mesures òptimes per a no quedar supeditats a excessives imposicions que condicionin la lliure elecció.
Hi ha imposicions generals adreçades al bé comú amb la finalitat d´un ordre, una concordia, una prestació de serveis. I també hi ha imposicions personals amb un afany de domini sobre altres, i és aquí on poden sorgir els conflictes. Voler satisfer desitjos fonamentats en ideals, en interessos, en creences, fent ús de la força enlloc del diàleg i el respecte per a instaurar un model, unes pautes, diluint les del contrincant per que no agraden i molesten, mai és eficaç.
Tots aquests dictadors dogmàtics com saben que els seus criteris són el bons, els idonis ? Ho poden demostrar a la pràctica ? Quin és el fi a obtenir ? És necessari i veritablement útil allò que es pretén imposar ? Aportarà unes condicions més justes ?
La immaduresa, l´incivisme, el vandalisme d´uns quants, només fa que reduir la llibertat individual incrementant cada vegada més les imposicions com a métode de prevenció per la incapacitat d´aniquilar-les. I els estats amb els seus dirigents al comandament, aprofiten l´avinentesa per anar retallant drets en virtut d´excuses diverses, on el marge de maniobra està supeditat a un encotillament més gran.
Els que imposen són com uns pares que els hi diuen als fills què han de fer i per on han d´anar, quan les evidències posen de manifest que aquests suposats " pares " salvadors mostren constants incoherències, molta incompetència i molta ceguesa, però disortadament això és el que hi ha, assistint amb impotència davant situacions absurdes incapaços de redreçar-les des de la ciutadania.