La consciència ens desvetlla la nostra existència individual, i això genera un anhel de subsistència, i a partir d´aquí tots els moviments s´adrecen a perpetuar al màxim la continuitat. La questió és ¿ amb quina finalitat i per a què ?
El dia a dia s´esmicola com aigua a les mans, per més que arribem a fer el profit extret, cas de ser-hi, és insignificant ¿ que queda del dia, de la setmana, del mes, de l´any ? ¿ que recordem del fet fa un any ? ¿ de l´après a l´escola quin percentatge ens serveix per aplicar en el dia a dia ? ¿ de les trobades amb altres persones què els hi aportem i què ens aporten ? ¿ què recordem de cada dècada viscuda ? ¿ quin benefici hem extret ? ¿ notem millores ostensibles a través dels anys ? ¿ continuen manifestant-se els defectes i repetint els mateixos errors de sempre ? ¿ si és així de què serveix el temps ?
Esforços de subsistència física que es dilueixen, mentre´s la indigència en atendre necessitats espirituals persisteix, i aleshores caldrà preguntar-se ¿ per a què fem el que fem si quedarà en cendres ? Acumular diners, possessions, destinats a perdre´s. Plaers materials que depenen de factors materials, sempre efímers, destinats únicament a satisfer desitjos físics; i mentrestant el buit intern no es pot omplir per més riqueses que es tinguin.
Ens hem de preguntar ¿ per a què faig el que faig ? ¿ a on em porta ? ¿ per què vull el que vull i no una altra cosa ?
Experiencies fugisseres, recursos que van i venen. Voldríem estabilitat, seguretat, durabilitat, però no és possible en el transitori.
Enfocats en satisfer l´immediat, no hi ha suficient perspectiva del que podem edificar per al nostre desenvolupament com a ésser.
Immersos en la immensitat movent-nos en parcel-les reduides, i amb uns coneixments mínims. De tot plegat aprofitem molt poc, i d´aquest molt poc.
No hem de confondre les eines amb l´objectiu. Estudiar, aprendre, treballar, són intermediaris per a despertar i saber qui som i què hem vingut a fer realment.
L´única forma de viure és estar connectats, si no no vivim. Si no ens preguntem qui soc, que faig, que més puc fer, tan és el que faci i experimenti si al final tot quedarà en res. Coneixements acadèmics, anys de treball, si nosaltres no hem avançat en el nostre comportament, si no hem adquirit virtuts, si no hem deixat una aportació social benèfica, haurem viscut més o menys anys, i aquesta vida haurà estat debades quedant només fum.