dissabte, 24 de març del 2018

VIDES DE FUM

La consciència ens desvetlla la nostra existència individual, i això genera un anhel de subsistència, i a partir d´aquí tots els moviments s´adrecen a perpetuar al màxim la continuitat. La questió és ¿ amb quina finalitat i per a què ?
El dia a dia s´esmicola com aigua a les mans, per més que arribem a fer el profit extret, cas de ser-hi, és insignificant ¿ que queda del dia, de la setmana, del mes, de l´any ? ¿ que recordem del fet fa un any ? ¿ de l´après a l´escola quin percentatge ens serveix per aplicar en el dia a dia ? ¿ de les trobades amb altres persones què els hi aportem i què ens aporten ? ¿ què recordem de cada dècada viscuda ? ¿ quin benefici hem extret ? ¿ notem millores ostensibles a través dels anys ? ¿ continuen manifestant-se els defectes i repetint els mateixos errors de sempre ? ¿ si és així de què serveix el temps ?
Esforços de subsistència física que es dilueixen, mentre´s la indigència en atendre necessitats espirituals persisteix, i aleshores caldrà preguntar-se ¿ per a què fem el que fem si quedarà en cendres ? Acumular diners, possessions, destinats a perdre´s. Plaers materials que depenen de factors materials, sempre efímers, destinats únicament a satisfer desitjos físics; i mentrestant el buit intern no es pot omplir per més riqueses que es tinguin.
Ens hem de preguntar ¿ per a què faig el que faig ? ¿ a on em porta ? ¿ per què vull el que vull i no una altra cosa ?
Experiencies fugisseres, recursos que van i venen. Voldríem estabilitat, seguretat, durabilitat, però no és possible en el transitori.
Enfocats en satisfer l´immediat, no hi ha suficient perspectiva del que podem edificar per al nostre desenvolupament com a ésser.
Immersos en la immensitat movent-nos en parcel-les reduides, i amb uns coneixments mínims. De tot plegat aprofitem molt poc, i d´aquest molt poc.
No hem de confondre les eines amb l´objectiu. Estudiar, aprendre, treballar, són intermediaris per a despertar i saber qui som i què hem vingut a fer realment.
L´única forma de viure és estar connectats, si no no vivim. Si no ens preguntem qui soc, que faig, que més puc fer, tan és el que faci i experimenti si al final tot quedarà en res. Coneixements acadèmics, anys de treball, si nosaltres no hem avançat en el nostre comportament, si no hem adquirit virtuts, si no hem deixat una aportació social benèfica, haurem viscut més o menys anys, i aquesta vida haurà estat debades quedant només fum.

dissabte, 10 de març del 2018

ANTÍDOTS

El diccionari defineix antídot com a " substància que es fa servir per a combatre l´acció d´una metzina ingerida ". I això no s´aplica només a les consequències físiques, abasta qualsevol àmbit a fi de restablir un funcionament òptim.
Si observem el que ens envolta en la quotidianeitat, és un no parar de trabes, impediments, dificultats, un munt d´esforços que semblen inútils davant els obstacles socials de tot tipus. Aquestes condicions venen imposades per aquells que tenen poder, on es repeteix permanentment la prioritat de vetllar per interessos personals en detriment dels interessos col-lectius.
En tot allò que condiciona la llibertat, el benestar, la dignitat, és imprescindible trobar antídots per a passar d´una societat embrutida a una societat neta. La lluita és inacabable, sembla impossible sortir-nos-en perquè quan no són guerres són dictadures o si no altres factors; per això ens fa estar sempre en tensió, desigualdats i abusos, i si no som capaços de trobar antídots i aplicar-los estem condemnats a viure la miseria humana en les múltiples vessants que aquesta manifesta.
Ens sentim cansats, impotents, vençuts, resignats ? Segur que si, per que la tecnologia pot canviar constantment, però l´essencial es manté evidenciant la conducta primaria estancada per segles que passin.
Focalitzats en la subsistència, en acumular bens transitoris, perdem de vista l´objectiu de vetllar per la trascendència, i encegats com estem en les batalles diaries ni tan sols hi pensem i encara menys ens ho plantegem.
Tot el que no funciona amb harmonia és per la falla d´algun component, d´accions, de plantejaments, havent d´observar quina és la causa per passar de l´encallament a la fluidesa. Molt fàcil de dir i dificil d´aplicar per que no avancem espiritualment, preocupats només d´interessos egoistes que és l´origen de tots els conflictes.
Quin antídot podem trobar quan gran part dels afectats té el mateix comportament que el generador de la problemàtica ? Fins que no es modifiquin els objectius no hi haurà un antídot eficaç.