Fa gràcia escoltar les declaracions d´alguns personatges, amb un to rigurós, enfadats, totalment convençuts del que exposen com a única veritat, on la resta representa que estan equivocats, i ells són els que sempre tenen raó, sempre són els millors, mai s`han de disculpar, no admetre mai errors malgrat que es presentin múltiples evidències. A qui volen convèncer ? Es creuen de debò el que diuen ? I si és així on és el discerniment, l´equanimitat, la sensatesa ? El que la resta del món veu una barbaritat ells ho veuen normal. Els que pensen diferent se´ls ha de reconduir, mentre´s ells tenen el dret a tot tipus de comportaments aberrants. Van desqualificant a tort i a dret aquells que no diuen ni fan el que volen, perquè només ells i els seus plantejaments i objectius són els vàlids i els únics que compten.
Desqualificant constantment aquells que no pertanyen " als seus " amb arguments que no s´aguanten per enlloc, en la seva ceguesa, només fan que desqualificar-se ells mateixos.
Pregonen a cada segon que s´ha d´acomplir la llei, i ves per on resulta que ells la infringeixen permanentment. Ells poden fer i desfer tot el que vulguin, on vulguin i quan vulguin; els altres ni tan sols poden decidir el que volen o voldrien a la pròpia casa.
L´absurd es converteix en norma, i el que hauria de ser normal esdevé utopia, on el deliri s´instaura de forma creixent en més i més àmbits, però és clar, això és el més normal per a ells amb tal d´imposar la seva voluntat.
Com es pot qualificar a algú que creu estar plenament encertat i la resta equivocats ? Ells mai s´han de disculpar per més salvatjades que cometin. Ara bé, si algú diu o fa la més mínima cosa que consideren ofensiva s´han de retractar immediatament.
No cal més exposicions, els mateixos fets palesen amb tota claredat que és correcte i que no, que és veritat i qué és mentida, qui es mostra civilitzat i qui ho fa com un energúmen.