dissabte, 28 de juliol del 2018

ANAR PERDENT OPORTUNITATS ( II )

Què és una oportunitat ? Una situació entre el que ara no hi és però pot reportar algun benefici segons procedim i el resultat que s´esdevingui.
Les oportunitats estan entre el que fem o no fem, on a vegades pot ser millor actuar i altres esperar. No sabem exactament quan ni com podem trobar noves opcions, per que cadascú amb les seves condicions, tarannà i objectius pot trobar oportú certes coses que per a un altre no ho serà.
En el trajecte entre un inici i un final com podem veure on radiquen les noves oportunitats ? Segons el que volem, l´entorn, les eines amb que comptem , l´habilitat de desplegar un procés amb les seves connexions pot evidenciar la possibilitat o no d´accedir a nous propòsits.
De les múltiples oportunitats que es presenten quina proporció som capaços de rendibilitzar ?  Això és personal i mai podrem saber exactament el que hem estat capaços d´aprofitar i que s´ha esvait pel camí.
Què pot ser una oportunitat ? Per què ? Quines condicions requereix ? La resposta pot ser tan variada com la singularitat de cadascú. L´important per a uns és indiferència per uns altres.
Entre l´existent i el potencial hem d´establir unes connexions, i l´habilitat de relacionar-nos és fonamental per apropar-nos a l´objectiu.
Ocupats en molts moments amb tasques improductives, perdem l´oportunitat de nous aprenentatges, de realitzar tasques instructives, creatives, de modificar criteris i pautes perjudicials per altres més idonis. Saber dir i fer en la mesura i moment adequat és bàsic per a rendibilitzar les experiències, havent d´acompanyar-ho amb enteniment, visió i acció per a concretar la millora.
Del més insignificant poden sorgir oportunitats, a condició d´encaixar les condicions precises per a que tots els interventors facin la seva funció encaminada a tal fi.

dissabte, 14 de juliol del 2018

ANAR PERDENT OPORTUNITATS ( I )

Constantment tots plegats sense excepció anem perdent oportunitats de corregir i millorar en múltiples àmbits per no ser capaços de veure, d´entendre, de desxifrar el contingut de paraules i accions, tant personals com alienes.
Anem d´un cantó a un altre, d´una activitat a una altra, passant-nos el dia treballant o buscant feina, i el temps restant ocupant-lo en tasques improductives bona part de nosaltres, la qual cosa dificulta una expansió de facultats adreçades a crear un entorn més satisfactori que l´actual.
En una societat infantilitzada, on no pots fer la més mínima observació o  reflexió a molta gent al molestar-se pel més insignificant, és impossible modificar característiques disonants. Esclaus de l´ego que només vol lloances i facilitats, es van presentant situacions per aprendre i conscienciar, desaprofitant-les una vegada i una altra al voler tapar el fons de la questió.
No agrada el to, les paraules, que es quedi en evidència, però l´enuig no canvia res. Repetir formes obstructives seguirà duent a obstruccions, i les trabes no afecten només a l´emissor, també incideixen en el receptor.
De la jornada diaria com rendibilitzem el temps ? Podríem haver fet més ? Malversem les hores lliures en ocupacions insubstancials ? Aprofitem les estones al nostre abast per a estudiar, crear, fer tasques de voluntariat ? Què oferim d´edificant a les nostres relacions ? Quina expansió aconseguim en les diferents interaccions ? De totes les trobades amb amistats, parella o altres, quantes són enriquidores i quantes insubstancials ?
Només podem oferir el que tenim. Si el bagatge és alt el potencial en l´intercanvi també ho serà. Si el bagatge és baix, per més que volguem segons què, s´haurà de cenyir al nivell imperant.
Volem qualitat o quantitat ? Parlar per parlar o per a instruir-nos ? Matar el temps o aprofitar-lo ? Relacions buides de contingut o amb un propòsit de creixement ? Aquestes i moltes més preguntes hem de seguir fent-nos per a seguir perdent oportunitats, o bé transformar-ho en guanys.