En nom de la religió, del país, de la família, el poder establert s´atorga llum verda per a emetre tots els decrets, lleis i reglaments destinats a afavorir uns interessos específics.
L´excusa d´un bé comú, d´un interés que suposadament ha d´unir, obre una via on hi pot cabre l´imaginable i l´inimaginable, sempre amb una interpretació interessada, arbitraria i partidista.
Aquests " suposats salvadors " que es creuen autoritzats a impartir i imposar la seva doctrina, han fet més mal que bé. Des de postures dogmàtiques valoren exacerbadament les seves idees i pretensions, i en la mateixa proporció menystenen les que s´hi oposen; per què és clar ells tenen la veritat i els altres van errats.
Com comença una discussió ? No cal resposta per que ho sap tothom. Si els conflictes persisteixen és per l´afany de domini, d´imposar, que implica una part contra una altra. I fins que no interioritzem profundament que des de les respectives individualitats hem de vetllar per a crear ponts de col-laboraació i entesa, no hi haurà pau.
Tots els mals neixen d´actituds egoistes separadores. Per a mi si per a tu no. I aquest en nom de purament interessat s´ha de convertir en un nom d´un bé comú real, i a partir d´aquí els desequilibris i les constants barbaritats diaries podran començar a redreçar-se.
Tant és quin sigui el fons. religiós, patriótic, familiar, econòmic, les accions personals influeixen en la societat, i aquesta en nosaltres, per tant el més assenyat i profitós és pensar i actuar en consequència d´acord a tal evidencia.
No hem de procedir en nom del que vull o voldría si suposa perjudicar o maltractar altres pel propi benefici. Les accions s´han de plantejar i executar en nom del correcte a cada moment i circumstància, amb l´objectiu d´encaixar la diversitat per a desembocar en un final adequat per a les diferentss parts implicades.