ACUMULANT DIES

Anem acumulant dies, on l´important no és la quantitat sinó la qualitat d´aquests.

En l´increment d´anar sumant vida ¿ ho fem en adquirir virtuts, millorar hàbits, tractar correctament als altres, fixar nous plans de superació personal ? Què fem durant el dia per a ser recordat, que valgui la pena ? Anem deambulant per que no hi ha més remei, o tenim una inquietud que permeti anar més enllà de subsistir ?

Quants d´entre nosaltres sap per què és aquí i ara en aquesta dimensió, el perque de la seva presència i la tasca específica a realitzar ? Quants es fan aquesta pregunta ? Quants ho volen saber ? Per a què volem viure ? Per a fer què ?

Vivim conscients, semi conscients o inconscients ? Què ens motiva a voler preservar la nostra continuitat aquí ? Amb quin objectiu ? Per a què el desig de molts anys terrenals quan les relacions properes són un desastre en un gran nombre, quan som incapaços de modificar conductes ancestrals nocives per a nosaltres i els que envolten, quan disposant de la major informació i accés al coneixement no sabem viure saludablement ni fer un ús productiu d´aquests potencials recursos ?

Millorem les eines d´ús quotidià, però nosaltres continuem immersos en la discordia. Canvia l´embolcall però no el contingut. Abans hi havia un tipus de perills i ara n´hi ha d´altres creats per la voracitaat i la maldestreria d´una cobdicia desbocada.

Per a què volem acumular dies ? Per a seguir igual de pobres espiritualment ? Per a perpetuar la mesquinesa, l´egoisme i la ignorància ? Per a lluitat uns contra altres a fi d´imposar els propis desitjos ? O volem acumular dies per a clarificar el sentit, el propòsit i la finalitat d´una existència transitoria on el perquè més profund es troba més enllà de la nostra comprensió i consciència limitada del món físic ?

PER NO FER EL QUE HEM DE FER

Per no fer el que hem de fer quantes coses hem de fer ! Voler preservar com sigui uns privilegis obtinguts amb tripijocs perjudicant un gruix importnt de la població, generant conflictes considerables, on lluny de solventar la problemàtica de fons s´agreuja al blindar la posició establerta amb els mitjans de força indispensables sense la més mínima sensibilitat ni consideració, exercint el poder que dinamita l´ética i la moral manipulant lleis i el que convingui per a perpetuar-se.

Només és bo i vàlid el que convé i interessa a l´establishment, i si es veu amenaçat no es dubte en actuar amb tot el despotisme, mentides i perversions imaginables i inimaginables, convertint el que es pot solucionar de forma sensata i anhel de justicia, en un malson i un fàstic permanent amb tal de mantenir uns interessos mesquins.

Afers que es poden resoldre amb diàleg, amb respecte, segueixen sense trobar una sortida durant anys o décades per que s´imposa una vegada i una altra les formes brutals que no tenen cap mirament en fer ús de tots els mitjans al seu abast per a mantenir unes condicions petrificades que es van podrint des de l´arrel escampant-se cada vegada més a tots els àmbits.

Aquests poc dominadors s´embruten i embruten a la població amb els plantejaments primaris i la bestialitat que palesen les paraules i accions.

Aquells que es creuen grans queden retratats amb la seva petitesa, impedint avançar als que tenen projectes progressistes per que en la societat segueix imposant-se la rudesa a la intel-ligència, la violència a la pau.

I així va passant el temps, els que pretenen viure com morts en l´immobilisme perenne, i els que volen avançar i no poden per que una vegada i una altra l´agressivitat i la barbarie segueix imperant lamentablement pagant-ne les consequències tots plegats.