dissabte, 25 de maig del 2019

ELS BUITS A COMPENSAR

Qui es vol sentir important ? Aquell que és insignificant. Qui és fort ? El que tracta tothom  dignament. El que reprimeix, amenaça, violenta, agredeix, està mostrant les seves febleses.
Qui fa ostentació ? El que interiorment està buit. Qui té necessitat de demostrar que té molt : moltes copes, molts diners, molts títols. El que es creu artífex únic del que fa inflant l´ego. Qui és gran és humil.
El que abusa, menysprea, maltracta, té un orgull infundat, que no demana mai perdó, és petit. i en realitat té un gran complex d´inferioritat que vol compensar fent-se el dur, l´important. Qui és fort no necessita violentar la pau ni obligar als altres a obeír ni pretendre subjugar-los.
Qui es fa el gran en el voluble és petit en el que és etern. Qui es fa l´important és que no ho és. Qui és senzill és transparent, per tant clar, net, no contaminat.
Voler ser, voler tenir, emprant mètodes pertorbadors de la concordia, trencant l´harmonia, envaint el terreny de l´altre només assenyala fortes mancances étiques i morals, un baix nivell intel-lectual i una predominancia de les formes inferiors.
Qui de debò és gran no li cal fer ostentació. Qui és petit s´auto-elogia contínuament per a tapar el buit real de la seva pretensió.
Qui és gran respecta als que són diferents. Qui és petit es mostra com un nen malcriat consentit que ha de fer sempre la seva emprant els mitjans que calgui amb tots els tripijocs possibles.
Qui és ric ? El que té saviesa i en fa un ús òptim generant condicions benestants per al propi individu i per la influència en l´entorn. Qui a través de recursos mentals aconsegueix nodrir els diferents aspectes que aportin un equilibri.
Les mancances internes es traslladen a l´exterior, impedint un encaix apropiat entre el jo i el tu.
Si s´és ric materialment però pobre espiritualment, és com un bonic embolcall amb un fons buit de contingut.
Afanyar-se aferrissadament per bens temporals és un esforç inútil que culminarà amb pérdues.
Vetllar per a millorar contínuament com a ésser, són riqueses acumulables que sempre ens acompanyen i ningú ens pot arrabassar. Decantar-nos envers el buit o la plenitud és la decisió i l´acció a prendre diariament.

divendres, 10 de maig del 2019

SOTA AMENAÇA CONSTANT

Amenaça és un possible perill que alteri algun tipus de condició existent. La quietud, la tranquil-litat, a través d´uns moviments externs, es pot trastocar per la incidència de factors no controlats per nosaltres.
Si observem els molts camps tant personals com socials on prevalen més les trabes que la fluidesa, constatarem que no tenim l´habilitat de planificar i actuar harmònicament, doncs en cas contrari tant a nivell personal com social s´afermaria l´eficàcia enlloc de l´obstrucció.
Saben dirigir els dirigents ? Aporten més solucions o problemes ? La barreja d´estupidesa humana derivada d´un ego sense sentit i una ignorància considerable, juntament amb l´estretor mental, deriva posteriorment en pretensions errònies i accions maldestres que trastoquen l´estabilitat, la pau i altres factors.
Quan l´amplitud de mires és reduida, s´intenta imposar en l´entorn en formes de prohibició, de repressió, control i càstig. Qui ocupa un càrrec rellevant no vol ser desbordat per aquells més ben preparats, més intel-ligents. I si no es té suficient talla, el més fàcil és tapar boques, apartar els dissidents per a que no facin nosa a fi de preservar la poltrona.
En massa països s´apliquen lleis i codis que van contra la dignitat, el respecte i la consideració envers qualsevol persona. Eliminar el que no agrada, el que molesta, ja sigui assassinant periodistes, empresonar adversaris, execucions que mai s´haurien de dur a terme, o els maltractes a étnies o de gènere.
Estem immersos en un ambient de crisi permanent, i si som capaços de crear aparells i eines que ofereixen unes aportacions increibles ¿ com és que després som tan inútils de no saber resoldre conflictes enquistats ?
Per què l´ordre còsmic permet aquestes situacions i quines lliçons hem de descobrir pel que provoquem ? Algú s´ho pregunta ? La majoria s´enfoca en els efectes, però si no anem a la causa transformant-la, només posarem pedaços.
L´amenaça constant és creure que hi veiem quan en realitat és el contrari. Estar convençut que guanyarem i després perdem. Que hem d´anar en contra de quan el que hem de fer és anar a favor de. La foscor, la bruticia interna és l´origen del que experimentem externament, i la solució es troba en els seus oposats : en la claredat d´idees i en la netedat de sentiments.