Qui es vol sentir important ? Aquell que és insignificant. Qui és fort ? El que tracta tothom dignament. El que reprimeix, amenaça, violenta, agredeix, està mostrant les seves febleses.
Qui fa ostentació ? El que interiorment està buit. Qui té necessitat de demostrar que té molt : moltes copes, molts diners, molts títols. El que es creu artífex únic del que fa inflant l´ego. Qui és gran és humil.
El que abusa, menysprea, maltracta, té un orgull infundat, que no demana mai perdó, és petit. i en realitat té un gran complex d´inferioritat que vol compensar fent-se el dur, l´important. Qui és fort no necessita violentar la pau ni obligar als altres a obeír ni pretendre subjugar-los.
Qui es fa el gran en el voluble és petit en el que és etern. Qui es fa l´important és que no ho és. Qui és senzill és transparent, per tant clar, net, no contaminat.
Voler ser, voler tenir, emprant mètodes pertorbadors de la concordia, trencant l´harmonia, envaint el terreny de l´altre només assenyala fortes mancances étiques i morals, un baix nivell intel-lectual i una predominancia de les formes inferiors.
Qui de debò és gran no li cal fer ostentació. Qui és petit s´auto-elogia contínuament per a tapar el buit real de la seva pretensió.
Qui és gran respecta als que són diferents. Qui és petit es mostra com un nen malcriat consentit que ha de fer sempre la seva emprant els mitjans que calgui amb tots els tripijocs possibles.
Qui és ric ? El que té saviesa i en fa un ús òptim generant condicions benestants per al propi individu i per la influència en l´entorn. Qui a través de recursos mentals aconsegueix nodrir els diferents aspectes que aportin un equilibri.
Les mancances internes es traslladen a l´exterior, impedint un encaix apropiat entre el jo i el tu.
Si s´és ric materialment però pobre espiritualment, és com un bonic embolcall amb un fons buit de contingut.
Afanyar-se aferrissadament per bens temporals és un esforç inútil que culminarà amb pérdues.
Vetllar per a millorar contínuament com a ésser, són riqueses acumulables que sempre ens acompanyen i ningú ens pot arrabassar. Decantar-nos envers el buit o la plenitud és la decisió i l´acció a prendre diariament.