FORMALITAT

Formalitat és el que desitja tothom, però asiduament no és present si la conducta no s´ajusta a uns cànons de bones maneres entre uns i altres.

Formalitat implica el comportament, que a través de paraules i accions ha de trobar l´encaix idoni de les pretensions personals i dels interlocutors.

Cada relació és diferent. Amb algunes hi haurà més afinitat, amb altres menys, i també les que seran impossibles per les divergències de fons. En qualsevol cas l´intenció de mostrar-se correcte ha de prevaldre sempre, perquè hem de vetllar per l´ordre i l´harmonia; en cas contrari és el caos i la discordia el que imperarà, i això sempre comporta pérdues.

Sortir de nosaltres acostant-nos al proïsme per a efectuar intercanvis requereix consideració i respecte. El tracte que volem rebre és el que hem de donar. Només podem oferir el que hem aprés, l´interioritzat d´aptituds, i això significa no exercir domini o abusar pel que tenim, perquè els bens particulars són únicament el mitjà d´expressió individual per aportar a la societat mitjançant ofertes i demandes que facilitin cobrir dèficits.

Per a mostrar-nos formals hem d´adquirir una maduresa global. Saber organitzar-se en les tasques a realitzar on adquirim compromisos, amb un treball acurat, en els terminis acordats, preparats i responsables.

Considerar i respectar altres suposa acomplir pactes, promeses, ser puntual en les trobades.

Anar repetint ja t´escriuré, ja et trucaré, quedarem, i després de setmanes o mesos tot hagi quedat en paraules buides de contingut, és un dir per dir per quedar bé que en realitat és indiferència i informalitat.

Posposar trobades en ferm reiteradament amb excuses de mal pagador o perquè ens consideren secundaris o prescindibles, a part del desinterés és una mostra egoista del posposador que no es responsabilitza ni afronta amb sinceritat el que no vol fer i evita amb evasives.

Si tantes coses van malament, si tantes relacions són un desastre, és pel predomini de la foscor sobre la llum, de la ignorància sobre el coneixement, de la inconsciència sobre la consciència. Només intercanviant aquest ordre podrem substituir la informalitat per formalitat amb el benefici integral que ha de representar per a tothom.

MOMENT A MOMENT

Moment a moment forgem nous presents que ens van modelant amb l´intenció d´aconseguir uns propòsits que per més durabilitat que desitgem, sempre són temporals.

Hi ha tasques que poden tenir una projecció a llarg termini, amb l´objectiu de fixar unes bases sòlides, consistents, per a edificar obres personals o socials, que dotin de contingut i significat els esforços i la nostra presència física en l´aquí i en l´ara. El valor que atoguem a obtenir tal o qual cosa, és el motor impulsor, i per tant és fonamental tenir motivacions que empenyin a superar-nos des d´aquesta relativitat constant que ens acompanya.

L´afany de subsistència és el primer resort dinamitzador de facultats latents. La questió és : què fem amb aquesta subsistència ? simplement mantenir-nos, o descobrir la finalitat individual de cadascú ?  ¿Incapaços d´anar més enllà de la superficialitat per que estem atrapats en la voràgine diaria d´ocupacions i limitacions, o tenir l´habilitat de trascendir amb la deguda instrucció i uns anhels difícils d´expressar amb paraules  quan s´han de demostrar amb fets ?

De tot l´experimentat a la memòria en queda una part molt petita. Del fet avui podem tenir la base de demà, on la majoría de petits moments són com aigua escolant-se entre les mans que s´evapora i desapareix.

Ens hauriem de preguntar : a on em porta el que faig, que pretenc aconseguir, és important o prescindible. Perquè és important o per què és prescindible. El dia a dia és edificant, aprenc nous coneixements, s´expandeix la consciència, millora el meu comportament, tracto millor als altres, aprofito les experiencies refinant les expressions ? O pel contrari és un anar fent sense solta ni volta, repetint els mateixos errors indefinidament, ensopegant amb els defectes habituals on les problemàtiques, tensions i conflictes és el que impera incapaç de transformar-ho ?

Com vivim cada moment ? Incrementem el potencial o no sortim de l´encallament ? Al final del dia quants d´entre nosaltres pot dir que ha estat profitós, benèfic ? Anar cobrint necessitats i desitjos, més enllà de la vessant física, ens porta a ser millors ara que anys enrera ? Allargar l´estada terrenal haurà servit a la societat i a la nostra evolució ?

Abans de fer segons què, potser que ens fem algunes preguntes.