Entre consumició i consumició s´esdevé la trama de tot el que fem i experimentem. Cada nou dia posem el marcador a zero que l´haurem d´omplir d´activitats que ens faran consumir temps, diners, aliments, amb l´objectiu de continuar la nostra presència terrena.
Tot gira al voltant de disposar de recursos, la clau per assolir una autonomia de moviments i llibertat d´elecció i possibilitats en les nostres pretensions.
La dependència d´altres i la natura és l´impuls per a dinamitzar les aptituds per a poder efectuar intercanvis adreçats a cobrir mancances.
Adquirim habilitats mitjançant l´estudi i accions per a l´organització i funcionament de l´organigrama quotidià. Es tracta de tenir el necessari per afrontar la jornada, on tot plegat ens immergeix en una roda de consumició constant. Només cal veure els anuncis, on la finalitat és atraure compradors, per tant consumir.
En aquest ritme frenètic d´un lloc a un altre, d´una activitat a una altra, d´enviar o rebre missatges ¿ algú es pregunta sobre què estem fent, quin profit extreiem de tot plegat què és realment útil ?
Quan arribem a la jubilació, de tot tipus de consumicions ¿ quin percentatge haurem aprofitat per a ser millors persones, més intel-ligents, més sensibles, més amables, considerats, generosos ?
Les limitacions, necessitats a cobrir, la inconsciència generalitzada, ens porta a viure per inercia. Tothom está d´acord a preservar la continuitat física, però si desconeixem qui som, les aportacions socials a transmetre. si no constatem millores evolutives evidents en les nostres expressions, és un consumir per consumir, i quan quelcom és un fer per fer es converteix en un absurd.
Volem quantitat però no hi ha qualitat. Si cada nova jornada no l´aprofitem per a fixar noves llavors de desenvolupament i progrés, estem malversant temps i esforços per que no estem anant a on es suposa hem d´anar : a una expansió constant de coneixements i refinament en tots sentits.
