Si els esdeveniments van deixant a l´arxiu el dia a dia ¿ perquè ens volem agafar a uns contextos que ja han fet el seu servei ? ¿ perquè voler convertir el transitori en etern ?
El sotmés a dualitat és transitori. L´etern forma part de l´unitat. El que es pot veure, pesar i mesurar està sotmés a oscil-lacions. L´intangible no es veu ni es pot pesar ni mesurar, però sempre podem accedir en forma d´inspiracions, virtuts i expressions que posen de manifest un fons de sensibilitat i intel-ligència.
Som aquí per aprendre del que ens envolta, i si les condicions canvien constantment, entestar-se a que no canviin és com voler aturar l´aigua que flueix al riu.
Com es forja la por de pensar que el diferent que pugui venir empitjorarà l´existent ? Si el mantingut fins ara demana a crits una transformació, continuar preservant-ho acabarà en una degradació progressiva que pot ser molt pitjor per no actuar quan la situació ho requeria.
Les experiencies i el seu resultat, ens indiquen si cal efectuar ajustaments o no, què hem de preservar i què hem de deixar. El que ja ha fet el seu curs de referent, i a partir d´aquí edificar nous contextos de la mateixa manera que ens acoplem al dia, a la natura i al canvi d´estacions.
La multitud de tot tipus de conflictes que ens acompanyen a diari tenen l´origen en no voler deixar anar. Interessos econòmics, ostentar poder, recaient sempre en els maeixos col-lectius, en aquells que són febles per que no tenen prou força per a lluitar contra l´arsenal de recursos de que disposen els dirigents. La força d´una minoria amb tentacles enormes, s´imposa a una majoria indefensa que s´explota per a satisfer la voracitat dels que controlen i es fan a mida el que convingui. I encara que això suposi enfrontaments i tensions constants, mentre´s es vagin imposant no pensen deixar anar uns beneficis miserables per quantiosos que puguin ser.