divendres, 30 d’agost del 2019

SABER DEIXAR ANAR ( II )

Si els esdeveniments van deixant a l´arxiu el dia a dia   ¿ perquè ens volem agafar a uns contextos que ja han fet el seu servei ? ¿ perquè voler convertir el transitori en etern ?
El sotmés a dualitat és transitori. L´etern forma part de l´unitat. El que es pot veure, pesar i mesurar està sotmés a oscil-lacions. L´intangible no es veu ni es pot pesar ni mesurar, però sempre podem accedir en forma d´inspiracions, virtuts i expressions que posen de manifest un fons de sensibilitat i intel-ligència.
Som aquí per aprendre del que ens envolta, i si les condicions canvien constantment, entestar-se a que no canviin és com voler aturar l´aigua que flueix al riu.
Com es forja la por de pensar que el diferent que pugui venir empitjorarà l´existent ? Si el mantingut fins ara demana a crits una transformació, continuar preservant-ho acabarà en una degradació progressiva que pot ser molt pitjor per no actuar quan la situació ho requeria.
Les experiencies i el seu resultat, ens indiquen si cal efectuar ajustaments o no, què hem de preservar i què hem de deixar. El que ja ha fet el seu curs de referent, i a partir d´aquí edificar nous contextos de la mateixa manera que ens acoplem al dia, a la natura i al canvi d´estacions.
La multitud de tot tipus de conflictes que ens acompanyen a diari tenen l´origen en no voler deixar anar. Interessos econòmics, ostentar poder, recaient sempre en els maeixos col-lectius, en aquells que són febles per que no tenen prou força per a lluitar contra l´arsenal de recursos de que disposen els dirigents. La força d´una minoria amb tentacles enormes, s´imposa a una majoria indefensa que s´explota per a satisfer la voracitat dels que controlen i es fan a mida el que convingui. I encara que això suposi enfrontaments i tensions constants, mentre´s es vagin imposant no pensen deixar anar uns beneficis miserables per quantiosos que puguin ser.

divendres, 16 d’agost del 2019

SABER DEIXAR ANAR ( I )

Sotmesos al factor temps no és possible aturar-lo. No podem escapar dels condicionants que ens envolten, on les màquines permeten repeticions, revisions, però nosaltres només podem projectar-nos cap endavant.
Des d´aquesta evidència, pretendre congelar o perpetuar situacions és anar contracorrent. Cada fet, cada episodi és únic, per similitud que hi hagi entre certes experiències, sempre hi ha alguna diferència, i per tant és absurd voler quedar-se ancorat en un context que és  sempre canviant.
De nens hem passat a joves i després a adults. De l´época estudiantil a la laboral, és inevitable i ineludible, i de la mateixa manera que ho acceptem per que no pot ser d´altra manera, també ens hem de desapegar de tot allò que ja ha fet el seu procés i la seva aportació específica.
Per què la gent s´aferra a un càrrec ? A una parella ? A determinats bens materials ? Perquè alguns països mantenen estructures caduques, decadents, que enlloc de progrés aboquen a una pobresa moral i econòmica ?
Activitats i aficions d´un passat, deixen de tenir significat i importància quan ampliem perspectives. Relacions afins d´una etapa deixen de ser-ho quan el camí de creixement divergeix entre els integrants. Eines d´ús mantingudes potser durant décades, s´arraconen quan un substitut ofereix millors prestacions.
De debò aquestes persones que no volen canvis desitgen petrificar-se ? La vida és moviment, i si no hi ha moviment no hi ha canvi per a què volem perpetuar-nos ?
Por al desconegut, comoditat, mantenir privilegis, assenyala covardia i pobresa d´esperit, perquè cada dia és nou i no sabem a on ens portarà.
Voler saber més, actuar millor, generar condicions més satisfactories, això és el que hem d´anhelar. I si no anem avançant en aquest sentit, anirem retrocedint. És això el que volen aquests conservadors ?
Saber deixar anar és fluir de forma natural. Qui s´empenya en retenir es col-lapsa perque va en sentit invers, i per a conservar uns interessos egoistes empitjoren altres coses al no acceptar que noves tendències i noves maneres, s´han d´implementar per a evolucionar, i això es pot fer amb intel-ligència, perquè si es fa amb idiotesa les consequències sabrem quan començaran, però no quan acabaran.