RESIDUS INFINITESIMALS

Que queda de l´efectuat durant el dia ? Que queda de la setmana, del mes, de l´any ? Algú recorda fets significatius d´una década enrere ? De totes les accions, de totes les experiències, quin percentatge hem estat capaços d´aprofitar per a una continuitat ?

Al llarg dels anys podem conèixer desenes o centenars de persones. D´aquestes quantes han estat significatives ? Quantes ens han inspirat ? Segur que la majoría han resultat insubstancials, com també ho acostuma a ser anar acomplint rutines per que toca.

Què recordem del que vam fer fa un any, tres o cinc ? Quants dies hem vibrat, ens hem entusiasmat ?

El desig és viure experiències apassionants, però el cert és que les obligacions ens limiten per la dependència d´uns recursos, i sense ideals elevats que imprimeixin una altra visió, un enfoc diferent i unes altres possibilitats, el dia a dia queda reduit a treballar, menjar, tenir la casa en condicions i descansar. I així passen els dies i els anys, pendents de la subsistènia i no copsem el perquè de l´existència.

La gent necessita fixar-se objectius, però aquests han d´anar més enllà del nodriment i desitjos físics. Si vivim només per a tenir no podrem descobrir la nostra particular especifitat en el col-lectiu. Desxifrar la funció de les relacions amb el que hem d´ensenyar i aprendre recíprocament immersos en l´immensitat disposant només de petits coneixements. Amb el gran potencial de desenvolupament, aprofitem tan sols el mínim del mínim.

Què hem retingut de l´estudiat com a coneixements permanents ? En tots els àmbits el contingut de fons queda reduit a porcions infinitesimals. Després d´escoltar una conferència recordarem un percentatge ínfim. De l´alimentació diaria s´aprofitarà la síntesi i eliminarem l´inservible. Del treball, d´activitats diverses, d´una conversa, al final tot queda comprimit com una capsula.

Davant d´aquesta evidència hauríem de replantejar-nos en què invertim el temps i els esforços, perquè si en el que en teoria ha de ser edificant queda gairebé en res, les ocupacions trivials deriven directament en la malversació.

ERRORS PER A UN BENEFICI

Què és un error des de el nostre punt de vista limitat ? Un desajustament. Posar o fer el que no correspon. L´obstrucció, el no encaix, ens indica que en algun punt del trajecte no s´està acoplant els mecanismes requerits per a executar l´operació a fi d´aconseguir el bon funcionament del pretés.

No hi ha errors a l´univers, senzillament causa i efecte. Ningú vol errar a propòsit, el que no sabem és si el " suposat error " era indispensable per a obligar-nos a observar, reflexionar, replantejar objectius, veure on es pot millorar i corregir, perquè en definitiva la finalitat dels errors és conduir-nos a l´encert.

Què pot causar cometre errors ? La manca d´atenció, negligència, impulsivitat, ineptitud, no disposar de prou informació. El que no encaixa degudament és no saber acoplar diversos factors, on la finalitat de qualsevol propòsit és algun tipus de benefici o sensació de satisfacció.

El concepte d´error no l´hem d´emmarcar només on intervinguin màquines, també en el comportament, en les relacions. L´intenció dels desitjos canalitzats en accions és obtenir un resultat avantatjós, i si al final no és així, o bé el procés encara ha de cobrir etapes, o no s´ha produit l´harmonia entre subjecte i objecte.

Error és sinònim de mancança que s´ha de cobrir amb el pertinent en cada cas. Substituir el no adequat pel que és harmònic.

Error és desconnexió, encert és connexió. Tot el que genera caos, conflicte, tensió, patiment, té l´origen en uns moviments erronis. Quan es genera benestar, abundància, salut, pau, és una mostra evident d´acoplament entre un pensament inicial i un resultat final.

L´univers ens avisa contínuament amb la revolta dels elements els perills que estem forjant amb les nostres accions. Són oportunitats per aturar-nos, mesurar pros i contres, aprendre de les experiencies i esmenar l´adient. El senyal d´alarma l´hem d´aprofitar per a convertir el que anomenem error en un benefici més gran que no hagués estat possible de no haver comés primer certes accions i desencadenants.

Quan l´error acaba convertint el context de fons en quelcom millor, ha acomplert la seva finalitat.