CARACTERÍSTIQUES DE L´INTOLERANT

L´intolerant és autoritari, vol imposar el seu criteri rebutjant peculiaritats d´altres que li molesten. L´intolerant eleva els seus ideals, la seva identitat de forma desmesurada a causa de tenir un ego inflat que li fa creure que és molt important, i en consequència tot el que s´auto eleva a si mateix disminueix el valor del contrari en igual proporció.

L´intolerant no pot viure en pau perquè sempre està pendent del que diuen o fan qui són oposats a ell per a censurar, prohibir o recolzar-se en lleis que limitin, condicionin o facin desaparéixer el qui li emprenya. L´intolerant és un amargat que amarga als altres amb les seves constants pretensions de domini i imposició. Només ha de prevaldre la seva posició, les seves maneres, i el que surti d´aquest guió és atacat i perseguit.

L´intolerant amb el seu microcosmos i el seu deliri de grandesa, té una ment tancada que no accepta diferències ni discrepàncies. Va en contra de la pròpia evolució que és expandir coneixements i consciència, i l´immobilisme el petrifica impedint avançar, on l´estancament acumula impureses que tard o dora comportaran negativitat.

L´intolerant es creu com a posseïdor de la veritat, quan la seva estretor i comportament palesen justament el contrari.

Qui està contínuament pendent d´altres que no pot suportar, s´equivoca en la finalitat i en el comportament. No som aquí per a generar discordia i enfrontament, sinó justament a l´inrevés, trobar la via idónia per a que prevalgui la concordia i la cooperació.

Els que empren males maneres han d´aprendre dels considerats adversaris dialogants, pacífics i oberts a solucions racionals, coherents i justes.

INTOLERÀNCIA

Què és tolerable ?  Què és intolerable ? Sens dubte no es pot ser objectiu quan s´ha d´entrar a valorar factors diversos que depenen d´uns criteris ideològics, culturals, d´uns desitjos, d´unes conviccions, etc. El que és normal per a uns és detestable per a uns altres, i a l´inrevés igual. ¿ Qui està en possessió de la veritat ? El que sigui equànim, respectuós, considerat, qui tracti amb dignitat qui és diferent.

El que ha de ser intolerant són totes aquelles accions que generen un dany personal, en el físic o en bens urbans. Ara bé catalogar d´intolerable unes paraules determinades, unes cançons, uns colors, unes banderes, certes pretensions, és propi de dictadors.

L´intolerant és aquell que no pot suportar res que no sigui del seu agrat, que sigui diametralment oposat als seus gustos. Això si el que fa referència a la seva identitat, a les seves característiques, és intocable i no pot ser posat en dubte ; ve a ser com està posseits d´una gràcia divina que els hi indica què està bé i que no, què és bo i què és dolent, què és acceptable i què és inacceptable.

Els intolerants són extra super sensibles amb les seves peculiaritats distintives, i en la mateixa proporció duresa extrema per als que no s´ajusten als seus cànons.

Sensibleria malaltissa versus insensibilitat màxima.

Quan la llibertat d´expressió es veu amenaçada, el problema no és el que es diu, el problema el té qui vol tapar boques, qui et vol tancar en una habitació per a que no molestis, que vol prohibir tot el que li vingui en gana si no és del seu agrat. I moguts per una emocionalitat visceral irreflexiva, no s´adonen que a més opressió més insistència i més anhel de llibertat dels que són contraris. Incapaços de veure amb claredat i en perspectiva, cada pas conduent a imposar-se per la força se li va girant en contra, perquè aquesta actitud va en contra d´establir vincles harmònics. I tot és questió de temps per a que les formes maldestres incrementin el caos que forci a canviar les imposicions, perquè seguir de la mateixa manera només allarga dilemes que tan sols poden resoldre´s amb una actitud i disposició civilitzada.