DESITJOS I SUPOSICIONS ( II )

El tipus de desig indica característiques de la persona. Desig de tenir més o ésser més ? El desig és de naturalesa inferior o per inquietuds espirituals ? Desitjos que permetin millorar en una àrea a costa de pagar un peatge hipotecant altres àrees ? Què estem disposats a pagar per a obtenir el desitjat ? Un cop obtingut haurà valgut la pena el temps dedicat i esforç ?

Desig és sinònim d´alguna mancança. Quan s´està ple no hi ha desig. Podem tenir coneixements i anhelar ampliar-los. Podem tenir diners i voler incrementar els guanys. Preservar el que disposem ara és l´únic desig en temps present, el que es pot aconseguir més endavant és una projecció futura.

El desig coarta la llibertat perquè està en funció d´una aportació que depèn de tercers. Tant en l´aspecte estrictament material com de desenvolupament personal, doncs les eines, els mitjans, els coneixements que puguin servir de base primer han de venir d´algú.

A més senzillesa menys desitjos. A més sofisticació més desitjos. En major o menor mesura estem atrapats per la teranyina de connexions, i necessariament hem de nodrir-nos mentalment i econòmicament per a l´intercanvi per accedir als serveis que cerquem.

Els desitjos es forgen d´acord a un conjunt de factors. Medi d´acció, possibilitats executores, nivell d´educació, salut, finances, i sobretot el grau de consciència per a discernir el què, com i per què per assolir el resultat que es vol.

El tipus de desig es modifica en consonància als canvis efectuats i gustos diferents. El rellevant o significatiu d´una época, pot passar a l´arxiu dels records al no ser nosaltres els mateixos.

Quants desitjos s´han acomplert al llarg del temps ? Quants d´aquests han respost a les suposicions del que podien generar ? Quants han estat favorables en els desencadenants ? Quants han estat un desencís ?

Hem de saber discernir per a desitjar l´apropiat. El desig és emocional en la base per les sensacions imaginades quan s´experimenti, essent bastant diferent entre la visualització interna i l´experiència externa.

S´ha de desitjar el que ens faci progressar, el que introdueixi qualitat, convertint-nos en successives versions millorades per a un propòsit que és més enllà de la percepció, enteniment i consciència actual.

DESITJOS I SUPOSICIONS ( I )

Desig és voler, i per aconseguir concretar-ho, és necessari una acció mobilitzant uns recursos que permetin obtenir el pretés.

Tothom té desitjos per que tenim mancances i dependències, i és l´instint de supervivència el dinamitzador entre subjecte i objecte. La naturalesa dels desitjos en l´essencial és similar entre cadascú, el diferent és com encarem el perseguit.

Si tinguessim totes les necessitats cobertes no ens hauríem d´esforçar, no caldria relacionar-se i només seríem consumidors en una vida sense propòsit de creixement. És precisament el que no tenim i depèn dels intercanvis amb altres, el que ens empeny a instruir-nos i dotar-nos de recursos, perquè l´interacció entre el donar i el rebre, és la clau per al funcionament individual i col-lectiu.

Un cop encarrilem l´obtenció de serveis bàsics, altres desitjos més secundaris són els que marquen la diferència entre nosaltres.

La major part de desitjos són per a un gaudi personal, on el detonant és " la sensació de satisfacció ". Entre l´abans i el després és on hem de saber mesurar i decidir què pot ser convenient i què no, i farem bé de preguntar-nos quan hi hagi la possibilitat de convertir el " suposat benestar " en un perjudici ¿ a on em pot dur aquest desig ? és primordial o prescindible ? ho necessito ? per a què ? amb quina finalitat ? pot ser benèfic o malèfic ? bo a curt termini degradant-se a continuació ? és un desig noble o innoble ? per a satisfer el més primari o per a un objecte refinat ? per aconseguir el desitjat puc transgredir regles o lleis que acabin perjudicant altres persones ?

El desig posa a prova la intel-ligència, la sensibilitat, les emocions i l´acció executora que determinarà el resultat. Suposem que certes condicions ens reportaran algun tipus de bé, però tot l´extern, transitori, que depengui d´una persona, és volàtil. Tenir parella, fills, una ocupació, no garanteix la felicitat, sovint és una font de conflictes. Els vincles establerts serveixen d´enllaç per a un propòsit ulterior però no són un fi. Omplir buits, cobrir dèficits, és una tasca personal que va de l´interior a l´exterior i torna a l´interior.

Desitjar el necessari, l´adequat, el que convingui, el que millori, aquest ha de ser l´enfoc. Actuar per a un fi saludable atraient-ho amb la forma adient durant el trajecte.