EL POTENCIAL DE LA CRISI

Crisi ve del verb KRISI, que significa " separar " " decidir " comparat amb krei ( tallar, distingir )

Quan diem que hi ha una crisi o s´està en crisi, què estem expressant ? Un context que abans funcionaba més o menys bé i al produir-se una obstrucció deixa de fer-ho. Per tant hem d´anar a l´arrel i trobar la manera de reparar-ho.

D´acord a la porció Likutei Torah 2 : 48 , diu que tota maledicció és una benedicció d´ordre tan alt que el contingut no pot ser assimilat en el context del nivell espiritual limitat del nostre món. En el futur, o en moments d´espiritualitat excepcionals en el present pot ser revelat el bé veritable de la maledicció.

I en l´actual crisi global, si només estem pendents de com incideix personalment pensant en el que podem acosneguir o perdre, sense endinsar-nos en el perquè hem d´experimentar-ho i què ens vol mostrar l´univers, segurament només ho veurem com una maledicció pels esdeveniments limitadors i perillosos del moment.

Quan esdevenen eventss tràgics i ve judici al món és un despertar per a tots nosaltres, i el repte és saber-ho aprofitar.

L´aïllament i confinar-se és l´oportunitat per a reflexionar, per a esbrinar els desencadenants d´haver arribat a un context tan extrem. Reforçar la proximitat dels vincles familiars, mantenint una distància social que ve a dir-nos que tinguem cura del que diem o fem per la seva incidència. El distanciament és no apropar-se a possibles contaminadors.

El ritme desenfrenat d´abans no ens ha fet millors persones, no hem estat capaços de generar condicions dignes per a tothom, més aviat al contrari, la pobresa ha augmentat, i la societat de dos nivells sembla inevitable.

No es tracta d´estar impacient per a tornar al punt on érem abans, perquè hi ha moltes coses a revisar, molt a replantejar i molt a canviar.

L´aturada general ha de confluir en repensar els propòsits : què volem realment ? on radica el primordial i què és prescindible ? l´estil de vida anterior a on ens duia ? estàvem satisfets ? passarem pàgina al cap d´uns dies com si res, o serem prou hàbils per a introduir transformacions saludables ? el génere humà, com sempre, capaç del millor i del pitjor, cap on decantarà la balança ? s´imposarà la part refinada o l´instintiva ?

SOCIETAT EN FALLIDA

Tot té un origen, un per què. Res passa a l´atzar. Per tant, si hem arribat a una situació extrema és per una concatenació d´actes precedents.

El desajustament comença al cos mental en forma d´idees o pensaments confusos. A continuació s´estén al cos emocional en forma de sensacions, i si no són harmòniques desemboca en el cos físic en afliccions de salut.

La reiteració al llarg del temps d´incorreccions ens ha dut on som. La natura fa molt que ens avisa cada cop amb més força i frequència amb episodis devastadors. I pels que són neófits, han de saber que les advertencies sempre són graduals. Primer hi ha un toc petit. Si no es fa cas en vé un altre de més impacte, i així es va pujant l´intensitat fins que les senyals són tan besties que si no ens percatem és que hem perdut la connexió amb els sentits.

Amb el nostre procedir maldestre se´ns ha retirat temporalment el lliure albir per a escollir. Tenim hipotecada aquesta possibilitat per no haver fet el que calia, i finalment l´ordre còsmic s´ha sublevat per acumulació d´errades confinant-nos a casa sense marge de maniobra com sería el nostre desig. Tots plegats sense distincions ens hem convertit en nens que hem d´obeïr limitats a un espai reduit.

Recollim el que sembrem. Segons les llavors seran els fruits. Aleshores hem de preguntar-nos : què hem sembrat ? quines llavors hem plantat ?

Les malaltíes són producte de bloquejos i desconnexions. Connectats al desgavell en molts aspectes, la desconnexió a la font, al primordial, és el que finalment ens ha bloquejat, produint el desequilibri que trenca l´harmonia.

Tot el que passa s´ha gestat a dins, constatant els efectes posteriorment. I la contaminació atmosférica i degradació ambiental és la part visible del que hem anat fent amb insistència al llarg dels anys.

Un entorn cada cop més degradat ha acabat amb la màxima drasticitat per a que d´una vegada ens aturem a observar què estem fent i a on anem si seguim obrant igual sense posar-hi remei.

Amb aparells cada cop més sofisticats, amb càmares de seguretat i un afany de control com mai, hem quedat fora de joc, tota la societat, d´ahir per avui.

Vulnerables, fràgils, dependents, limitats, condicionats, restringits. Molt a observar, molt a reflexionar, molt a conscienciar, molt a aprendre, i sobretot immenses lliçons d´humilitat per a tothom que ens haurien i han de canviar per sempre més de tantes ximpleries, de pretensions absurdes i comportaments tan perjudicials