ELS REPTES INDIVIDUALS I COL-LECTIUS

Tots som individals i tots som col-lectiu. Les parts i el tot estan presents per tot arreu, i el repte consisteix en saber com ajustar una vegada i una altra les aportacions a efectuar entre unitat i diversitat.

Tenim un cos físic format de múltiples membres. Components diversos connectats per a un mateix fi

L´objectiu de les parts és aportar una especificitat per a que funcioni el conjunt, i quan els diferents integrants acompleixen la seva tasca en sincronia el resultat manifesta el propòsit que es pretén.

Compartim eespai amb els altres regnes evolutius. A més evolució més llibertat, més facultats, i tanmateix la dependència del col-lectiu és constant per al desenvolupament individual.

Tots disposem d´unes habilitats i unes mancances, que són la clau per a exercitar-nos dia a dia en la persecució del que volem obtenir. Les mancances comporten dependència i per a cobrir-les hem d´efectuar intercanvis, i és a través d´uns serveis on mitjançant oferta i demanda podem donar i rebre recíprocament. I en les interaccions de les parts es complementa el conjunt.

La civilització empeny forçosament a establir vincles, i a través de la singularitat de cadascú cobrim els déficits. No és possible l´aïllament, el contacte és inevitable i indispensable, és un profund entramat còsmic per a dinamitzar unes peculiaritats per al bé personal i per al bé comú.

A la natura no serveixen els diners, i encara que visquessim al bosc, seguiriem depenent d´oxigen, aigua i aliment. El que ens falta, el que necessitem, ens fa sortir de nosaltres mateixos empenyent-nos a unir forces per als respectius interessos personals.

Si hi ha conflictes és consequència de no encaixar les pretensions i les accions dels integrants, posant de manifest que és indispensable col-laborar en harmonia.

Tothom cerca benestar que suposa qualitat, i això implica acoplar constantment l´intern i extern entre uns i altres donant i rebent, en què i com ho fem.

Multiplicitat i unitat han d´acoplar-se per a mantenir les condicions óptimes vetllant en l´introducció de formes més refinades perquè és l´objectiu del món de l´acció on estem immersos.

LA TEMPESTA PERFECTA

El que manifestem a l´exterior s´ha forjat a l´interior, i el mateix passa exactament entre el visible i l´invisible. No podem veure, tocar ni pesar el que es cou internament, ni tampoc el passa en l´invisible. És una questió de percepció que depèn de l´equilibri global, dels objectius, del comportament i la consciència.

Focalitzats majoritariament en la vessant mundana, quants es pregunten quan i com s´ha originat el desgavell actual en forma de virus. I com és natural, enlloc d´esbrinar la causa per anar a l´arrel i saber com procedir, una vegada més es va a tractar l´efecte.

El virus és la consequència d´unes accions reiteratives que han deteriorat l´entorn i les condicions. Trobar una vacuna podrà paliar el número de contagis, però si seguim amb la disbauxa d´abans que ha provocat l´esclat, servirà de poc, perquè la malaltia planetaria són els excessos, els abusos, la desmesura que ens ha dut on som.

El llibertinatge desenfrenat ha comportat condicionar la llibertat. Temps, espai i moviment limitats com a contrapunt per a reequilibrar. I enlloc d´estar impacients pels aspectes materials, hauriem de descobrir el detonant per a redreçar el que convingui, perquè si no es va al fons només posarem pedaços temporals, i la vulnerabilitat sempre ataca als punts essencials, salut, finances i relacions.

Com hem emprat el temps per a que ara no el podem administrar lliurement ? Què hem escampat a l´espai per haver d´adoptar aquestes precaucions de distància ? Com ens hem mogut per a que gairebé no ens allunyem de casa ?

El temps el podem associar a la salut, l´espai a les relacions, i el moviment a l´economia. Quan estem malalts no podem disposar del temps com voldríem. Si volem estar a prop d´algú i és millor estar separat, ens indica que hem estat envaint l´espai d´altres o la natura, i reinstaurar l´ordre demana allunyar-se. El moviment és llibertat, i fer-ho restrictivament és una restricció d´abast múltiple. La paralització d´activitats i la reducció de com era habitual, incideix en l´economia. I la pregunta és : com eren els moviments, com es feien, amb quines pretensions per acabar desembocant on ens trobem ?