Per què de forma tan preponderant la gent no pot suportar una observació, una reflexió amb l´intenció de millorar algun aspecte ? Per l´evidència d´anar desencaminats, i si es té un ego inflat no es pot aguantar.
D´un cantó diuen : no criticar, no jutjar. I d´altre lleis, normes, jutges i tribunals dicten sentències.
Si tothom fos impecable no caldrien directrius indicant què es pot fer i què no, ja sabriem com s´ha de procedir.
Quan es fa una infracció generalment es rep una multa. Aleshores, si algú no es comporta degudament ha de quedar impune ? Aquells que ocupen càrrecs de responsabilitat no han de mostrar-se virtuosos ? Pel fet d´estar en una posició jeràrquica han d´estar blindats com si fossin deus ? No pot l´encarregat d´una empresa suggerir canvis al director ? Un fill no pot fer reflexions a un pare ? Un alumne no pot posar en entredit al mestre ?
Quan som adults no podem reaccionar com nens petits consentits. Si hem d´escoltar o llegir expressions que ens molesten, és que hi ha un missatge per a revisar el nostre comportament. L´interlocutor pot estar encertat o no en el diagnostic. Pot emprar un llenguatge acurat o dur, i no ens hem de quedar en l´envoltori, sinó en el contingut.
Si algú es queixa o ens critica, és una oportunitat per a esbrinar si fem el correcte o bé hem d´esmenar-nos. ¿ O és que preferim l´errada reiterativa amb els inconvenients i pérdues que acabarà produint ?
Si es té un discerniment clar i som equànims, sabrem si el que ens indiquen és veritat o no. I si és cert, enlloc d´emprenyar-nos pel que desagrada, hem d´agraïr que ens vulguin ajudar a millorar.
Exercir un càrrec determinat no és motiu per a ser intocable i incorregible. Precisament s´ha de ser impecable per al bé d´aquells a qui pot esquitxar amb conductes negligents.
Com més immadur i ignorant, menys es suporten comentaris adversos. Com més madur i intel-ligent, més obert, més accessible i més possibilitats de corregir-se.
Per décades o segles que passin, molts països, molta gent, segueixen cometent les mateixes errades una vegada i una altra. Els mals consells de l´ego fan romandre en l´error eternament. Transformar-ho requereix el desig que ha d´aflorar de la consciència, una ferma voluntat i determinació, sotmetent les pretensions i les creences distorsionades causants dels errors. I aquesta no és una tasca senzilla ni ràpida, sinó constant i perenne.
