La base forjada en un passat permet el present. I avui estem preparant el terreny per a un demà. Res esdevé per que si, sempre hi ha un detonant que acaba en una manifestació. Entre l´abstracció de la idea i la concreció en fets, determinarà uns resultats que deixarà un efecte. I en aquest estat on ens movem entre la consciència i la inconsciència, a vegades el ressó és óptim i altres comporta problemàtiques.
La gent en l´actual situació d´impasse i incertesa, només pensa en el seu propi interés, en objectius materials, en bars i platges. Després d´anys malmetent el planeta, incrementant la contaminació, ampliant l´esquerda de desigualtats entre rics i pobres, enlloc d´efectuar unes reflexions profundes preguntant-se com hem arribat a aquest desgavell i ara estem limitats i condicionats per accions prévies, l´important sembla que sigui consumir i anar de festa.
El virus és el detonant per a replantejar la vida a títol personal i col-lectiu. La suposada " normalitat " no era tal davant de tantes miseries manifestades de múltiples maneres. El missatge a desxifrar és com volem viure i que pensem fer per a crear alternatives sostenibles.
No es tracta de produir fins a l´infinit, de sobreexplotar recursos i persones, de que milions i milions vagin d´una punta a una altra amb el perjudici ambiental que suposa. El sistema no funcionaba, hem generat una bombolla que ha esclatat. Pretendre tornar al punt on érem sense modificar el fons i la forma, és no entendre el que l´experiència actual ens posa de manifest.
Després dels excessos venen les restriccions, que és on ens trobem. Pendents de satisfer desitjos físics i objectius materials, els afectats són la salut i l´economia per haver abandonat viure amb uns principis espirituals. I pendents només de guanys i de copes, sense fixar uns paràmetress diferents on tothom hi està implicat, ni entendrem el perquè de l´experiència ni en podrem extreure un profit.
No hi ha tribulacions sense transgressions. La humanitat està essent jutjada i posada a prova pel que hem fet, i queixar-nos donant la culpa a questions externes esbandint-nos la responsabilitat és no veure-hi clar.
La " normalitat " de seguir destruint o la regeneració. Hem de decidir què volem, aturar la voràgine d´on érem, o reformular l´existència amb unes maneres i accions sostenibles per al bé de tothom.
