PARAULES I ACCIONS ( IV )

Com s´han format les paraules ? Com s´ha efectuat la tria ? Perquè els diferents pobles tenen el seu llenguatge distintiu ? La paraula neix d´una associació entre subjecte i objecte ? Hem anat creant paraules a mesura s´han incorporat nous estris i la seva funció. I un cop s´estableix un nom és vàlid per a tothom servint d´identificació. Només emmagatzemem les paraules que comprenem. Funcionem amb un mínim que per a nosaltres repreenta el màxim del que som capaços d´expressar. Les paraules serveixen de pont entre l´intern i l´extern, entre el personal i el social. El pensament elabora idees que extreu de paraules per a que tinguin una utilitat posterior. El pensament és la base, les paraules l´intermediari entre l´abstracció i la concreció. Les paraules pronunciades o escrites amb el que transmeten ens poden indicar diverses facetes sobre nosaltres, és questió de desxifrar i treure´n conclusions. La diversitat ha obligat a crear paraules com a distinció per a saber quin tracte tenir amb cada component. Relacionar-se implica comunicar-se, i encara que sigui mab signes o gestos, aquests també porten implícita una paraula al darrere. Les paraules expliquen el que veiem, el que sentim, el que volem. Com ens ho faríem si no existissin ? Només amb sons ? I des de el moment que identifiquessim aquests sons, ja estariem creant una paraula. Les paraules ens han d´enriquir mitjançant el coneixement. I ampliant la perspectiva generar unes pautes de conducta més óptims per al benefici personal i social per transmissió. Quin ús fem o farem de les paraules ? Del que desprenguin aquestes el resultat conduirà a un guany o un perjudici o a la indiferència. Paraules i accions mostren recursos o mancances, servint de radiografia de la particular idiosincràsia individual. Pels actes i per les paraules els coneixerem.

PARAULES I ACCIONS ( III )

Paraules i accions són el mitjà d´expressió, però hi ha coses que no som capaços de trobar paraules per que són sensacions on alguna part roman inaccessible a la consciència. El que no hem dit o escrit, el no manifestat en accions, ha pogut quedar latent, i al final el que compta és l´evidenciat. Les paraules serveixen per a distingir una cosa d´una altra, identificar-les i ubicar-les respecte a un context. La paraula és l´inici de la densificació del que sorgeix del pensament. I l´acció és la materialització. Només podem posar paraules al tangible i al perceptible. L´intangible i imperceptible pot existir però si és fora de l´abast de la nostra consciència és inexistent per a nosaltres, i per tant no identificable. Paraules i accions donen fe d´unes expressions. Imaginacions o projectes no concretats es dilueixen sense deixar constància. Les paraules identifiquen, enllacen i comuniquen. El no entés com pot ser idiomes desconeguts, impedeixen les connexions sobre el que sentim o veiem escrit, i per tant aquestes paraules si no sabem el seu significat no ens serveixen Les paraules ens permeten moure´ns en l´entorn sabent el tracte oportú convenient en cada cas per a que els nostres moviments siguin segurs. Envoltats d´una immensitat i de milers de paraules, només fem ús d´una quantitat reduida a l´igual que la diversitat que ens envolta. El que compta és que amb poc o molt el propòsit de desenvolupament i progrés sigui constant, nodrint-nos de paraules i accions que solidifiquin l´objectiu que les dinamitza.