RETENIR

Què vol dir retenir ? No deixar que una persona o cosa se´n vagi. Conservar en la memòria o en l´enteniment. En ocasions és aconsellable retenir i altres no. El que sigui prevenir o evitar perills és una bona mesura. Voler retenir algú contra la seva voluntat no. Retenir és sinònim d´aquietar, paralitzar, ubicar en llocs reduits de concentració. La questió de fons és què i amb quina finalitat. Acostumats a régims dictatorials, hauriem de preguntar als opressors el motiu que empeny a reduir sistemàticament els adversaris. És bo retenir coneixements que siguin aplicatius, experiències que serveixin de referent per a procedir amb un marge de maniobra més gran. El que serveixi per a expandir el potencial i aportar millores és important poder-ho retenir. I la part a evitar és aferrar-se a situacions, relacions o estris, que ja han fet la seva funció i ara són més aviat un perjudici obstructiu. Qui és valent no reté per por de perdre i fixar la negativitat de que un possible canvi serà pitjor. La covardia paralitza, impedeix veure amb claredat i l´immobilisme no resol el context de fons. Voler retenir a la força emprant métodes execrables per a que una parella no se´n vagi, o bé mantenir territoris ocupats amb la complicitat de països aliats, lleis a mida i extorsions diverses, són mostres de fins on arriba en massa ocasions les miseries humanes. No es pot obligar a ningú que estigui amb nosaltres si no ho vol sota amenaces i menys amb agressions. Les relacions s´han d´establir amb llibertat perque cap persona és possessió de cap altra. No hi ha vincles sagrats ni cap país és sagrat, i qui pensi el contrari, a part de ser un inadaptat, té un problema mental. El pitjor és que per uns interessos mesquins es vol subjugar, important només els desitjos eogistes amb una total desconsideració envers el desitjat. No podem retenir les estacions, el pas del temps, els canvis meteorològics, i qui ho pretén fer sobre les persones, per a preservar un determinat context amb mitjans contra natura, podrà allargar la durabilitat però no impedir l´esclat que tard o dora provocarà actuar en oposició als fonaments d´ordre i harmonia.

INDIFERÈNCIA

Indiferència és ni si ni no, ni fred ni calent, ni m´agrada ni em desagrada, ni a favor ni en contra, en definitiva és adoptar una neutralitat que no es decanta per res al mantenir una distància respecte al tema i al fons. Amb la indiferència no importa el desenllaç, ni si es produeix una millora o un empitjorament, si guanya o altre, si hi ha beneficis o pérdues degut a no sentir-se involucrat. La indiferència s´apropa més a la fredor per que no hi ha entusiasme ni s´atorga el valor indispensable per a prendre partit. En molts aspectes socials que ens atanyen a tots hauriem de vetllar per ells per a unes condicions òptimes, i en canvi la habitual tendència individualista i egoista amb una visió restringida al procurar només per una petita parcel-la, fa que pedurin moltes problemàtiques per inhibició. Quan alguna cosa ens toca d´aprop no ens mostrem indiferents per que el desig és tenir, preservar, i disposar de condicions apropiades. La indiferència es produeix per no entendre, per no vibrar en el fons i/o en la forma, i al no haver una implicació emocional és més fàcil mostrar una actitud mental desapegada. El significatiu i rellevant d´una época pot esdevindre indiferent al llarg del temps per canvis diversos. I exactament el mateix en les relacions. Persones importants, asidues, amb determinats lligams, constatem que han passat a l´oblit perque l´entusiasme i l´afinitat s´han evaporat pel camí. En quins moments, en quins àmbits hem de mostrar-nos indiferents, i quan hem d´involucrar-nos ? Haurem d´observar les nostres reaccions, la validesa o no de certes actituds, i reajustar tantes vegades com calgui la nostra resposta davant els esdeveniments que es produeixin.