ANAR ESPERANT

Què esperem de nosaltres, dels altres, de la vida ? Segurament més del que al final s´esdevindrà. Només podem esperar d´acord a la cadena d´enllaços entre l´efectuat en un temps passat i les consequències que es derivin. Estem sotmesos a unes lleis indefugibles i no es pot escapar a la causa i efecte. Segons la causa serà l´efecte és inevitable, i tan sols podem esperar un desencadenant en consonància al manifestat en la causa. Després hi ha la llei d´acció i reacció. A tota acció li segueix una reacció igual i una d´oposada, partidaris i detractors sempre estaran presents en qualsevol tipus de plantejament per més absurds que puguin ser alguns. El medi on estem immersos té unes característiques amb avantatges i inconvenients, i el que podrem esperar en quant a esdeveniments o resultats dependrà del marge de maniobra i l habilitat en el procedir. També hem de comptar amb el karma individual i col-lectiu. Cadascú té una singularitat i una funció a executar, i s´ha de dur a terme en un context específic. El lloc on som ens vincula a un karma col-lectiu a nivell cultural i una visió que incideix en el codi de valors i per tant en la conducta. El passat ens dota de bases i recursos actuals, projectant-nos constantment cap endavant amb uns propòsits que no sabem si es produiran i on anirem a parar ni què acabarem fent. Podem esperar observar uns precedents, la nostra capacitat i projecció que es perfilin unes determinades situacions, però la dependència de tercers, un ordre universal més enllà de la nostra consciència i l´encaix entre les parts i el tot, ens ubiquen a cada moment en el lloc, circumstàncies, experiències i relacions precises que seran les apropiades per a cadascú. Els termes sobtat, inesperat, impensable, expressen senzillament que no veiem l´enllaç d´uns fets anteriors i un desencadenant. No hi ha casualitats ni res passa per que si, és questió de fixar-se en el procés, sabent que els fruits corresponen a les llavors, i això és el que hem d´esperar.

ALIMENT DENS O ALIMENT SUBTIL

A l´igual que estem interaccionant entre l´intern i l´extern, també ho fem entre el dens i el subtil. Ens movem en un entorn material perseguint objectius concrets, i saber com procedir per aconseguir-ho depèn de l´interioritzat que faci de guia entre la idea, el procés i el resultat. L´instint de supervivència ens fa cercar constantment els nutrients a fi de dotar-nos de les millors condicions possibles, i aquesta tasca requereix efectuar incessants intercanvis en l´entorn amb altres i la natura. Mantenir-nos físicament suposa alimentar-nos d´elements densos, però també subtils en quant a instrucció, i entre l´emergit de dins manifestat a fora, hem de trobar les mesures idònies dels mitjans al nostre abast i els objectius. On aboquem temps, esforços i recursos, és una forma d´alimentació. Si només vivim per treballar i subsistir el nodriment serà únicament dens. Si tenim inquietuds de superació per algun ideal, per a contribuir útilment envers la societat, esdevindre una millor persona adquirint virtuts mitjançant els estudis pertinents conduents a incrementar la consciència i transformar-nos paulatinament, estarem alimentant el subtil. Hauriem de preguntar-nos : volem passar per la vida només per a mantenir una presència insubstancial, o volem trobar un sentit més enllà de l´observable i visible pels cinc sentits ? Acumular dies per acumular sense un profit, sense un propòsit, sense progressar en les actituds, en les relacions, en el comportament, aquesta és la vida que volem ? Segur que no, però disortadament és el que hi ha a excepció de poquíssimes persones que desitgen trencar i sortir d´aquest cercle existencial purament bàsic immersos en batalles, polèmiques, interessos mesquins que impedeixen avançar a l´estar enganxats en les diferents expressions primaries del vinculat a la matéria. Alimentar el dens és fàcil, tots hi estem obligats si desitgem una continuitat. Alimentar el subtil depèn de les inquietuds internes, de l´evolució implícita, de la consciència, i de la proporció de la naturalesa superior instaurada en el més profund de l´ésser.