POBRESA INTERNA INCORRECCIONS EXTERNES

 Com és a dins és a fora, i el que aflora és la consequència de l´interioritzat. Si hi ha harmonia així es reflectirà, si hi ha discordia, exactament igual.                                                                                                Interioritzem formes de pensar i sentir d´acord a la nostra idiosincràsia, capacitats i experiències. L´acumulat en quant a coneixements i el ressó d´aquests en nosaltres, conjuntament a les relacions i l´impacte deixat, forgen un codi de valors que haurem d´encaixar amb els propòsits i/o pretensions a concretar a cada moment.                                                                                                                                 Si no nodrim l´interior amb una instrucció contínua, amb l´aspiració d´expandir la consciència mitjançant obsrvacions i reflexions sobre el que fem o fan altres amb la seva incidència, no disposarem de l´amplitud de mires indispensable que permeti procedir amb pulcritud segons sigui el repte.                                        Una vida enfocada en el tenir i els diners, en bens materials, acumulant anys sense coneixer´s ni fer l´esforç en aquest sentit, amb els defectes, mancances o vicis perpetuant-se, condueix a les incorreccions que observem a diari de tantes maneres diferents.                                                                                           Els conflictes diaris i els problemes persisteixen per la incapacitat de trobar solucions consistents, i és així per voler satisfer només els propis desitjos personals. L´extern reflecteix l´intern, i és aquí on hauriem d´esbrinar com s´ha endinsat, quan i per què. Una foscor acumulada al llarg del temps que emergeix externament en la forma de caos, polèmiques i la perpetuació de conductes nocives que impedeixen desencallar el fons fent impossible la transformació tant individual com social.                                            Posar l´interés en l´estrictament personal amb les habituals formes maldestres ens condemna i ens condemnarà si no aspirem a una vida amb sentit i objectiu que trascendeixi la mera subsistència pensant en aplicar uns preceptes que realment condueixin al benestar i l´harmonia que tothom desitja, i que si no es concreta és per l´egoisme i la inconsciència que afloren per l´enfoc en questions primaries que fan procedir des de l´instint.

EQUILIBRAR I COMPLETAR

 Tothom vol benestar, recursos, condicions òptimes, cadascú d´acord al lloc, possibilitats, característiques individuals i la tasca a realitzar dins el conjunt. Concretar-ho requereix saber i actuar. El medi ens proporciona mitjans per a uns propòsits, el que hem de fer és adquirir una base de referència dotant-nos d´unes habilitats adreçades als constants intercanvis que ens veiem empesos a oferir per les respectives mancances personals i diferents dependències externes.                                                                                  Tenim una part acumulada en forma de coneixements i la capacitat d´oferir serveis per a efectuar transaccions. Aquestes dues vies tenen l´objectiu de completar dèficits, i per aconseguir el millor resultat possible, hem d´assolir un equilibri generalitzat de les diverses parts de que estem compostos, i així podrem establir vincles externs amb harmonia.                                                                                                Saber què volem, per què, si és convenient o no, i dotar-nos de recursos per a obtenir-ho. Quan el que volem comporta tard o dora conflictes a títol personal o incidint en altres, ens indica la manca d´equilibri, i per tant no és possible ser complet per la distorsió del pensament i l´impacte negatiu ambiental.                  Tots anhelem ser el màxim de complets. Tenir capacitat de discerniment, ser equànims, distingir el correcte de l´incorrecte. En l´aspecte afectiu volem estimar i que ens estimin, el fotut és que sovint la foscor introduida profundament dins nostre crea l´efecte contrari al desitjat. Tots volem salut envoltats de qualitat en el nostre entorn, i si no ho experimentem és per que en les arrels del que pensem, sentim i fem no hi ha equilibri, i mentre´s no l´introduim en totes les àrees mai ens sentirem amb la sensació de complitud ni que sigui per un moment.