LES CONSEQUÈNCIES DELS ESCLATS EMOCIONALS

Les reaccions rebudes per comentaris o fets que desemboquin en formes irades pot comportar consequències nocives per a l´emissor i el receptor. La no conformitat, el no agrat, segons la valoració i el caràcter de qui es sent ofés, pot generar un clima crispat, on independentment de les intencions i el to de qui ha pronunciat unes determinades paraules o ha executat unes accions, el que podia acabar en un episodi més o menys encertat esdevé tensió i agressivitat dificil de calmar i liquidar.                                    S´ha d´observar cada cas, no obstant, és habitual que  el subjecte que es considera maltractat ho és a causa d´una auto importància. Si es tracta d´elogis endavant, si es tracta de crìtiques o simplement observacions discrepants ja s´organitza un terrabastall. És el que passa quan persisteix la immaduresa i tot allò que desagrada és insofrible.                                                                                                                                    Massa gent està immersa en una vida superficial, centrats en banalitats improductives on manca un veritable coneixement d´hom mateix que permeti veure, entendre i ens posi en contacte amb la nostra singularitat. Només pendents d´unes suposades sensacions gratificants, amb uns objectius materials limitats, no ens hem d´estranyar de les ximpleries diaries que van arrossegant al seu pas caos i desgràcia.  La sofisticació técnica que ens envolta no atura l´incivisme ni la manca d´educació ni saber tractar respectuosament a altres. L´arrel de tot plegat és la baixa formació i el culte a l´ego, un risc potencial que condueix sovint als diversos drames quotidians.                                                                                             Unes paraules o accions que poden ser encertades o no, però són una oportunitat per a observar i contrastar visions diferents amb la possibilitat d´incorporar nous paràmetres. La reacció decidirà el desenllaç. Podem rebre-ho amb interés, indiferència o menyspreu, i després de l´esclat emocional no hi ha ni satisfacció ni aprenentatge, només malestar per a defensar un ego ferit.

ESCLATS EMOCIONALS : no agrada el que diuen o fan altres

És lamentable observar els episodis habituals d´enrabiades per ximpleries. El més irrellevant s´eleva a gran ofensa per a qui ho rep, i així en qualsevol àmbit, no tan sols en els constants episodis polítics esperpèntics, també en les relacions familiars, de parella, d´amistat o amb qui sigui.                                     L´etapa infantil vinculada a la Lluna regeix les emocions. Quan som petits tot ho volem depresa, de forma egoista i al nostre gust, però hem de tenir en compte la dependència, la inconsciència i la immaduresa que ho envolta. A mesura s´incrementa l´edat també ho ha de fer el coneixement i la responsabilitat, i aquelles reaccions de la primera fase vital no poden mantenir-se indefinidament amb el pas del temps.                    Estem capacitats per assolir un desenvolupament molt més gran del que aconseguim, i si no és així no és a causa de tal o qual cosa, d´aquest o de l´altre, és per l´auto centrisme egoic incapaç d´una visió de llarg abast que faciliti l´encaix entre les pretensions personals i les col-lectives per a que desemboqui en un benefici recíproc. És un reflex de societat immadura les reaccions pròpies i alienes cada vegada que no es produeix el que nosaltres desitgem. Pretendre que els altres diguin i facin al nostre gust és més aviat una actitud dictatorial. I dissortadament tots els problemes de relació tenen origen en aquesta postura egoica immadura.                                                                                                                                                         Els desitjos es vinculen al cos astral, ubicat entre el cos físic i el cos mental. Si els desitjos formen part de la naturalesa inferior ens focalitzem en els nostres interessos desentenent-nos del bé comú, i les consequències  seran les que coneixem sobradament en forma de disputes, baralles, polèmiques i un fort malestar. Si els desitjos provenen de la naturalesa superior, la part mental ens indicarà la postura idònia a adoptar per a que l´enfoc, el desenllaç i el resultat desemboquin en una harmonia entre el particular i el col-lectiu. Per assolir aquest nivell hem de trascendir l´infantilisme que fa reaccionar iradament perpetuant les disonàncies de tot tipus, i esdevindre autèntics adults no només per edat, sinó per comportament propiciat per la visió de conjunt pensant en el que sigui millor en cada context i no en la gratificació estrictament personal.