L´ETERNA INEPTITUD

 Des de petits ens preparen per a que cadascú adquireixi una formació que permeti un mínim d´autonomia en un màxim de dependències. Del clan familiar a la singularitat individual requereix passar anys d´estudi per a saber operar en el medi circundant, i amb amb aquesta base preparar-nos per a un ofici com a mitjà d´intercanvi a fi d´obtenir recursos.                                                                                                                  Conèixer el què, com i per què en els diferents àmbits on ens trobem, és primordial per a que els propòsits desenboquin en un resultat favorable. Anar descobrint les nostres característiques i circumstàncies, i saber com encaixar en cada context és la tasca a afrontar que requereix un coneixement extens, paciència, observar, arxivar la influència d´experiències, i amb múltiples assajos procurar modelar el to adequat segons situació, persona, objectiu o altres peculiaritats.                                                                                  Tots anhelem benestar i harmonia, i l´hem de generar en l´encaix continu entre nosaltres i els vincles establerts, nosaltres i el medi. Hem de saber com, i això suposa haver adquirit aptituds prèviament. La voluntat moguda pel desig, ha de ser guiada per un pensament equànim, una visió en perspectiva on també participa la vessant emocional afectiva. Si l´equilibri preval en els tres fronts mental, emotiu i físic, aleshores l´harmonia serà el resultat. Si el creat per les nostres pretensions i formes de procedir comporta malestar i discordia, és el clar exponent de no veure-hi clar, obnubilació en les idees, emocions perjudicials i accions contraproduents.                                                                                                           Potser tenim aptituds professionals, però també és imprescindible forjar-les respecte a la salut, al tracte amb altres i al discerniment correcte respecte al que fem, al que volem i les consequències que es puguin desencadenar.                                                                                                                                                   Des de temps immemorials cada dia succeeixen desgràcies, atrocitats, fets aberrants, on el desitjat benestar i harmonia no s´apropa ni de lluny. I si no som capaços de revertir-ho és per que som ineptes, i les causes radiquen en els plantejaments i interessos egoistes juntament amb un gruix d´ignorància privant de veure-hi clar.                                                                                                                                                              La sofisticació tecnològica actual no millora la conducta ancestral. Les màquines faciliten l´acció en l´exterior, però el que de debò importa només s´aconsegueix desenvolupant qualitats internes, la qual cosa suposa tenir un anhel de vida espiritual que és la proporcionadora de les aptituds, i mentre´s no aflori aquest desig continuarem immersos en els conflictes, insatisfacció i la incapacitat de millorar on hauriem de focalitzar-nos.

ADMIRACIÓ SI, IDOLATRAR NO

Admirar és focalitzar-se en l´objecte que transmet una sensació agradable per imatges, sons o paraules a qui atorguem valor. Idolatrar és focalitzar-se en el subjecte que és hàbil en alguna àrea i té l´aprovació pública que gaudeix del mostrat.                                                                                                                      Nosaltres som uns intermediaris, i els talents o habilitats són coneixements adquirits d´altres que ens han precedit i cadascú individualment imprimeix unes característiques amb segell distintiu adreçat a compartir amb altres aportant-ho a la societat.                                                                                                                Què admirem en una obra ? Allò que ens arriba, ens fa vibrar d´acord als nostres gustos i sensibilitat. L´admirat per uns pot ser indiferent per altres o fins i tot rebutjat. Tot plegat bastant subjectiu.                   No hem d´idolatrar a ningú per que les peculiaritats individuals ens han estat assignades amb una supervisió precisa per a que mitjançant l´esforç´i l´exteriorització establim connexions útils per al benefici personal i col-lectiu.                                                                                                                                         Malgrat la mediocritat imperant tenim necessitat de qualitat, i quan en els diferents àmbits algú despunta pel que ofereix, és quan brolla l´admiració. L´artífex només és un canal per on passa la inspiració, un préstec per a executar un propòsit en la constant cadena d´enllaços sempre presents.                                    Les obres de valor perduren en el temps i segueixen essent admirades, mentre´s els autors han desaparegut. Indicant que el focus s´ha de posar en admirar el producte, el que aporta, el que transmet. L´ídol és elevar desmesuradament a algú per que sap expressar certes habilitats més enllà del terme mig imperant, i aquest només ha sabut filtrar el que ha sabut captar donant forma amb la finalitat de compartir-ho acomplint així la seva tasca de contribució social.