PRESUMPCIÓ D´INNOCÈNCIA ? NO, LINXAMENT !

Aquesta és la tendència si es vol apartar els adversaris, si els oponents fan nosa es tracta d´escampar rumors, difondre suposades irregularitats, crear un relat on l´assenyalat sembli molt dolent, i llençar la carnassa públicament per a que s´hi afegeixi a continuació el populatxo cavernícola de sempre, i en questió de poc temps feina feta. En ocasions el centre de la diana apuntarà a polítics, que si tenen diners a paradisos fiscals, que si han malversat. Altres a aquells que poden posar en perill el deep state, no dubtant a mobilitizar tot l´aparell repressor que a més actua amb impunitat sense capacitat de rèplica ni de contraatac. Persones rellevants que molesten pel que diuen, pel ressò, per que posa en evidència uns fonaments corcats i unes formes putrefactes derivades d´uns interessos que alimenten el més baix.             Clubs, institucions, presidents, tot allò que no agrada i és un destorb, s´engega el ventilador amb difamacions per a que quedi ben escampat i qualli en la massa que no sap distingir bona fe de la mala fe, o la veritat de la mentida, amb l´objectiu de desempallegar-se del que no es vol, el que no agrada i posa en risc l´estatus. Ja és culpable l´acusat o acusats abans de presentar evidències, sense judici, sense demostracions contundents de les afirmacions que s´imputen, a punt per a que la barbàrie en forma de comentaris, d´accions i peticions severíssimes de càstig, facin aflorar la bestialitat impregnada dissortadament en una gran capa social. Només falta imitar els antics romans i girar el polze cap avall per a que es carreguin aquests suposats malfactors.                                                                                              Aquesta societat inculta, insensible, exalçant el que no té valor i menyspreant el que si ho té. Envoltats d´eines sofisticades però amb un comportament primari, agressiu, dèspota, violent, irrespectuós, que s´apunta amb alegria al linxament gratuït per a sadollar la vessant instintiva. No importa si és veritat o no el fons de la questió el que compta és arraconar, desfer-se, diluir, impulsats per uns desitjos que no aportaran finalment satisfacció per que es fonamenten en l´odi, en mentides, en venjances, que per la seva característica estan condemnades al fracàs

L´AFANY ENSINISTRADOR DEL GÈNERE HUMÀ

Si alguna cosa en comú tenim tots plegats sense excepció és l´afany d´ensinistrar als altres al nostre gust. Des de la nostra visió particular auto centrada, tenint en compte el baixissim nivell de coneixements respecte a una immensitat desconeguda, estem convençuts de que els nostres arguments, idees, codi de valors, forma de procedir, objectius, etc, són els idonis, quan la realitat insisteix persistentment en desmentir tot un cúmul de postul-lats observant la conducta i els molts dèficits evidenciats en tantes i tantes persones. Els polítics són els campions de les desqualificacions, tractant els oponents com si no fessin res de bo i en canvi ells sempre tenen raó i tot el predicat supera les més grans excel-lències. El summum de l´egocentrisme, minimitzant l´adversari maximitzant-se ells com els veritables posseïdors de la veritat suprema i de les formes més exquisides. I aquest procediment no és exclusiu, constantment volem que altres siguin els nostres titelles per a que diguin i facin el que desitgem. I això passa entre homes i dones, en les parelles, pares i fills, amistats, en l´àmbit laboral. Volem modelar als altres al nostre gust i conveniència quan nosaltres mateixos som incapaços de transformar vicis, de mostrar respecte, d´expressar bones maneres. I tot plegat assenyala el fracàs social per que aquest s´origina en el propi fracàs individual al tenir una consciència molt reduida que creu saber, entendre, veure-hi clar, quan en realitat la ignorància és qui ens fa adoptar aquestes postures inquisitorials.                                                   Hi ha una distorsió molt gran entre el que creiem estar convençuts i el que és realment degut a l´enfoc egocentric hipersensible amb el que toca d´aprop i insensible envers el proïsme, i així és impossible arribar a una entesa, un tracte digne i una convivència pacífica. La prova és que sempre hi ha conflictes, i sempre per uns interessos mesquins que és l´origen, i la batalla dels oprimits envers els opressors que persegueixen objectius miserables. I així serà si no hi ha un profund desvetllament de consciència que ens faci sortir de la letargia que ens manté estancats com a espècie mentre´s les eines habituals si que evolucionen.