MOLTA VISCERALITAT I POCA INTEL-LIGÈNCIA

Uns aspirants a governar municipis o un país poden tenir un nivell tan baix de preparació, amb discursos impresentables, agredint contínuament als adversaris que no combreguen amb els seus punts de vista, on l´únic que saben fer és embrutar l´ambient crispant a tort i a dret ? On és la capacitat dels ciutadans de recolzar una colla d´energúmens semblant pintxos de bandes de suburbis, amb sobrats antecedents previs de corrupció i gestions desastroses ? Com és possible defensar projectes que en un passat van suposar censura i dictadura, eliminar drets, anar en contra de les necessitats del moment, i tenir un ampli recolzament de la població ? En què pensen els votants ? Aquesta és la seva capacitat de discerniment ? Donar poder a una colla de trinxaraires amb una manca evident de cultura i civisme, hipersensibilitzats pels seus símbols i el que exalcen a la categoria de sagrat, mentre´s en la mateixa proporció frisen per a eliminar tot el que no poden suportar amb les formes més dèspotes possibles ? De boca diuen unitat indivisible, i les accions s´encaminen constantment a dividir. El separatisme és el culpable, si, el que ells malden a diari per a imposar la voluntat d´una part sobre una altra.                                                                Es pot retenir a algú per a que estigui amb tu a la força i només fas que repetir-li que tu no te´n pot anar per que ho dic jo. El segrestador fixa la llei, les normes, i el segrestat les ha d´acatar, per que si es rebe-la hi haurà castig, agressions i persecució. Aquest és el panorama existent des de temps immemorials ni canvia ni s´albira a curt termini, per que massa gent es mou per la visceralitat sense veure el fons i les consequències per que senzillament s´ha deixat de cantó la intel-ligència

LES PERVERSIONS RERA ELS MOTS UNITAT I LLIBERTAT

Els tresors de la perversitat no aporten profit. Una persecució narcicista auto gratificant, de riquesa, poder i posició, condueixen finalment a la ruïna en alguna àrea.                                                                               L´edificat sobre una base tòxica pot durar algun temps, però en el seu moment s´hauran de passar comptes. Unitat a la força no és unitat, només ho és amb la voluntat d´encaix i afinitat. Fer lleis a mida, una estructura de poder amb múltiples tentacles per a reduir i diluir els dissidents amb agressions verbals i físiques, mai pot ser unitat per que les mateixes accions ho desmenteixen.                                                    Llibertat per a mi, imposició per al diferent que no m´agrada. Llibertat per a parlar la meva llengua a la pròpia casa i a la del veí que té una cultura i llengua diferent, fent-la a més obligatoria, mentre´s els autòctons no poden exigir el respecte bàsic en el més indispensable. Els oprimits a expenses dels opressors, quedant com a forasters en el propi territori.                                                                                   Els supremacistes tenen llibertat d´imposar idioma i costums en llocs aliens, no estan obligats a saber la llengua dels subjugats, i els nadius si han de saber per decret la del ocupant, aquesta és la seva llibertat.     Llibertat per a l´opressor és dir i fer tot el que vulguin sense consequències. Ara bé, segons el que digui o faci l´oponent pot catalogar-se com a delicte d´odi o el que decideixin.                                                          Grandesa no és tenir un gratacel i que et molesti una petita botiga de la cantonada fent tot el possible per a carregar-te-la. Grandesa no és tenir un plat ple a vessar i voler agafar la quantitat esquifida del plat del veí. Grandesa no és vexar, humiliar, insultar, desqualificar per a que et parlin en la llengua que tu vols fent ús de la força de l´autoritat i poder.                                                                                                                       Com es pot qualificar que no puguis suportar a algú però no el vols deixar anar ? Quan algú o quelcom no t´agrada el més lògic és allunyar-te´n. Com es pot entendre que vols sotmés a l´oponent per que te n´aprofitaràs econòmicament, i al mateix temps l´ofegues econòmicament ? Tot plegat és una mostra de perversió enorme i també un profund desequilibri estar obsessionat amb el que és diferent i el vols sotmés a que sigui com tu i si no s´ha d´eliminar com sigui.                                                                                        Anar presumint de quantitat, de que són més, que tenen més, perseguint a aquells que quantitativament són menys o tenen menys. On és la lògica d´aquesta obsessió ? Quin sentit i quina finalitat hi ha més enllà de les aparences per a que una part faci d´agressor i l´altra hagi de suportar-ho ?                                          Segles i segles de les mateixes idees, el mateix objectiu, on el resultat és el sotmetiment i un profit econòmic, a canvi d´un malestar permanent que converteix el dia a dia en un fàstic. Al cap i a la fi perseguint uns fins miserables amb procediments mesquins. Guanys materials a canvi de pérdues espirituals que amb la seva ceguesa per la bruticia mental i emocional ignoren la repercussió que acabarà tenint.