SACRIFICAR ÉS SUBSTITUIR EL PRESCINDIBLE PER L´ÚTIL

Sacrificar deriva de SACROFACERE que significa fer-ho sagrat. Sagrat en el sentit d´elevat, pur, important. En el cantó oposat hi ha el profà, que són les accions habituals quotidianes mancades de trascendència.                                                                                                                                                    Efectuem més actes sagrats o profans ? Observant el codi de valors i comportament trobem la resposta sense dificultats. Voldríem experiències i condicions espectaculars, i si van en la direcció contraria és per que procedim de forma oposada per aconseguir-ho. Si preval la ignorància i la inconsciència per a substituir el prosaic pel refinat, és evident que estarem immersos en la densitat material limitada. Sacrificar, a diferència de l´entès majoritàriament, no consisteix en voler una cosa però refrenar-se, fer un favor a algú forçat per les circumstàncies. Tal i com expressa l´etimologia del mot és canviar un context que no aporta beneficis a nivell intern i extern, per altres mitjans, eines i ocupacions que permetin incrementar les possibilitats de desenvolupament i millora.                                                                          Quantes activitats duem a terme per costum, irreflexivament, sense aturar-nos a reflexionar sobre la seva conveniència i utilitat ? I així un dia rere un altre per a no anar enlloc ni extreure´n cap profit, amb la fantasia que és agradable, quan el fons és buit de contingut.                                                                          Enfocats bàsicament en el que tenim i el que manca, en els propis desitjos egoistes, perseguim bens mundans que van i venen, que depenen de l´intervenció de tercers, mentre´s l´esplendor que tots anhelem no arriba mai per que no es troba en el circundant. Hem confós el mitjà amb l´objectiu, quan l´únic que fa es d´intermediari entre l´evocat per nosaltres i el medi per a una realització. Tenallats per obligacions, per la necessitat de cobrir dèficits, no tenim temps ni s´ha forjat la base indispensable per a dotar-nos de la formació que ens catapulti a executar accions sagrades. Ens hem de conformar amb subsistir de la millor manera possible. I atrafegats esforçant-nos en allargar una presència transitoria, deixem de cantó el propòsit implícit que ens ha situat aquí per alguna cosa més profunda que mantenir les condicions físiques.

L´HABITACIÓ DE GUERRA, LA NOSTRA BATALLA CONSTANT

Desxifrar el què i el per què, saber com procedir per a encaixar el personal i l´impersonal, els interessos particulars i els col-lectius, ens sotmet contínuament a una anàlisi de mesures entre l´apropiat i l´inconvenient. Hem d´afrontar el repte constant d´acoplar dualitat i unitat. Formats individualment, les funcions essencials de subsistència depenen exclusivament de nosaltres. Ningú pot viure per nosaltres i a l´inrevés exactament igual. No obstant, el nodriment és a l´exterior, i l´obtenció de recursos radica en les pròpies habilitats per a oferir serveis i l´aportació de tercers en els intercanvis.                                              L´habitació de guerra és on s´esdevé la lluita entre el que voldríem i el que és, entre el possible i el viable. Entre la part provinent de nosaltres i el suport necessari extern per a culminar projectes. La consciència desvetlla l´instint de supervivència, sabent que hem de cercar l´oportú, i que això és una questió tan personal com del proporcionat pel medi. De l´aïllament individual a l´acoplament col-lectiu. Les mancances creen dependència, que és la clau per a realitzar esforços de superació, que han de ser el resultat d´intercanvis constants de donar i rebre.                                                                                            La visió egocentrista ens inclina a mirar i vetllar pels propis interessos, i aquests estan en estreta relació a les accions comeses i el que se´n deriva. Si la balança en les interaccions està desequilibrada, els guanys es poden produir al principi, però a la llarga el deteriorament conduirà a les pèrdues.                                   Nosaltres amb les nostres pretensions portem el caos a les nostres vides, no l´entorn. Si no mirem dins, el que ens ha impulsat a voler i fer el que fem o hem fet, no podrem eliminar la font d´on ha emergit. L´origen de les disonàncies i conflictes és no harmonitzar els desitjos personals amb el d´altres i el medi on es produeix l´acció.                                                                                                                                          Si no hi ha pau a l´interior hi ha guerra a l´exterior. L´observat fora brolla de dins. Ens hauríem de preguntar com s´ha forjat la disconformitat entre el que pensem i volem i el que succeeix.                            Si pesa més l´egoisme que l´altruisme les polèmiques persistiran, per que la desconnexió impedeix la fluidesa i l´obtenció del pretés. Hem de donar més, compartir més, per al benefici de tots els implicats. La negativitat és el resultat de les nostres eleccions, constatat en els desequilibris entre uns grans avantatges d´una minoria i les grans dificultats d´una majoria. Els plantejaments egoistes donen prioritat absoluta als bens materials i cap importància als bens espirituals, quan en realitat els valuosos són els bens espirituals. I si arriben a adonar-se d´això, potser serà tard per que al final el transitori no es pot mantenir.