LA NOSTRA INTEL-LIGÈNCIA, REFLEX DE LA INTEL-LIGÈNCIA CÒSMICA

Com més es purifica i perfecciona, més capta i comprèn la llum d´aquesta intel-ligencia. La inte-ligència és consequència de l´estat de les cel-lules, vetllant per a mantenir-les en equilibri en el físic i psíquic, del contrari estarà tancat a les més grans revelacions. Només millorant la forma de vida podrem millorar la intel-ligència, i per tant aquells amb inquietuds trascendents sempre han treballat en aquest sentit.              Què suposa/implica purificar ? Passar d´un context térbol on hi ha algun tipus de bruticia derivada de pensaments o sentiments expressats en accions disonants entre nosaltres i altres ocasionant discordia i males sensacions, al pol oposat.                                                                                                                                            Perfeccionar és refinar, millorar el que fem per a donar-li la expressió més òptima per al resultat més òptim. L´estat de les cel-lules és l´indicador de l´estil de vida, de l´emmagatzemat internament i mostrat externament per la concepció que tenim de les coses desembocant en un tipus d´actitud. Millorar la forma de vida és ampliar la visió en perspectiva veient els enllaços del que intervé en les situacions, tant personals com socials, facilitant l´adopció d´una postura més adient fluint amb les circumstàncies enlloc de veure´ns arrossegats per aquestes i les possibles consequències.                                                                Coneixements estrictament bàsics o de formació professional serveixen per a operar quotidianament a fi de nodrir-se en l´essencial. Si volem trobar sentit i profit més enllà del purament existencial, hem de forjar profundament aquesta inquietud en el més profund de nosaltres, despertant la via i els medis que facilitin la connexió entre el visible i l´invisible, el tangible i l´intangible, on cal anar més enllà dels sentits fisics i l´enteniment de les paraules que permetin descobrir l´amplitud i riqueses d´una immensitat accessible gradualment inabastable als objectius i propòsits imperants majoritaris.

VIURE LES TRES CONSCIÈNCIES : VENJANÇA, TOT ÉS PERFECTE, PAGAR DEUTES

No sabem quin és l´objectiu de les proves a les quals tots estem sotmesos. Per què tenim relacions difícils ? Per què alguns disposen de grans facilitats i altres moltes dificultats ? Per què hi ha temàtiques que ens resulten fàcils i algunes semblen impossibles ? Misteris que tots voldríem desvetllar, però a l´igual que la vida i el seu sentit elevat més enllà del purament subsistir se´ns escapa.                                                        Des de la reacció primària que tant abunda dissortadament quan algú ens fereix, ens castiga o ens sentim perjudicats, la majoria s´enutja i vol respondre amb venjança. El mal no arranja el mal. Si hem experimentat determinades experiències no és casual, és la supervisió individual on mitjançant uns personatges i situacions ens donen l´oportunitat de reflexionar, observar, i adonar-se quin és el missatge per a poder procedir amb major correcció. Si som capaços d´instaurar el seny enlloc de la rauxa, i enllacem interventors, el procés i a on condueix, entendrem el significat i el motiu.                                      Tot és perfecte es desvetlla a qui ja té una consciència desenvolupada i veu l´esdevingut amb una perspectiva més enllà de l´aparent i superficial. Sap que res succeeix a l´atzar, i que és necessari passar diversitat de sensacions, agradables i desagradables, sempre amb la finalitat d´eixamplar horitzons per a procedir amb més eficàcia i possibilitats executores. El que experimentem ha estat dissenyat especialment per a nosaltres.                                                                                                                                                  Pagar deutes. El que sentim com a malestars en contextos tensos, encallaments, deterioraments, pèrdues, si ho estem vivint no és per que si. No tenim consciència del nostre passat remot, i no podem donar respostes en consonància als cinc sentits. L´invisible incideix en el visible, a l´igual que l´intern ho fa amb l´extern.                                                                                                                                                            Enlloc de viure, pensar i actuar des de formes instintives amb respostes agressives estèrils, si ens exercitem a mirar en perspectiva i descobrir el per què, instaurarem la certesa de que tots els esdeveniments tenen un sentit i propòsit que veurem més clarament quan sigui el moment precís veient la trama invisible en fets tangibles. Les proves, la gent que ens irrita, són mitjans, intermediaris per a impulsar-nos a esdevindre successives versions millorades en les nostres manifestacions.