PATIMENT I ALEGRIA A LA VEGADA

Poden sintonitzar dues posicions antagòniques al mateix temps ? Descobrir el fons que indiqui l´explicació ens ho aclarirà.                                                                                                                                Estem formats de dues naturaleses : la inferior que vetlla pels propis interessos i es queixa per les pèrdues més petites i obstacles en el camí. I la naturalesa superior enfocada en la visió global que procedeix a la recerca d´harmonia de conjunt.                                                                                                                         La tristesa, les afliccions, són valoracions personals d´allò desitjat no establert. Enlloc de lamentar-se, les sensacions de certes experiències són per a reflexionar i eixamplar la consciència. El vist com a dolent són bens amagats a descobrir rere els vels ocults. Si fixem l´atenció en el circundant des ´una perspectiva superficial, els criteris respondran a l´habilitat d´entendre de cadascú. El descontent amb l´entorn, amb determinades circumstàncies, és l´oportunitat per a incrementar la comprensió destapant l´invisible rere els fets. Res és casual, l´absurd en aparença té un motiu. Només captem fraccions i emetem judicis sense veure el quadre complet. Les relacions estan dissenyades per a unes experiències específiques. Descobrir el què i per què és el nostre repte. Exercim d´intermediaris aprenent i ensenyant, i ho hem d´aprofitar per avançar en el desenvolupament constant del que manifestem.                                                                         El patiment és fixar-se en l´efecte, però si veiem la causa i el propòsit ulterior, el desagradable a l´inici s´ha de convertir en alegria. Processos més o menys llargs per a conduir-nos a nous contextos.                    Volem alegria o patiment ? Amplitud de mires o visió reduida ? Entendre el que fem i volem en nosaltres i el proïsme ha de disoldre progressivament la sensació de patiment d´antigues vivències, constatant que la finalitat era dur-nos a situacions adients a cada moment.

LES AMENACES A LA MENT, COR I VOLUNTAT ( òxid, cucs, lladres )

Sempre hem d´estar atents i voler procedir amb correcció a cada moment en qualsevol context, en cas contrari estarem subjectes a pèrdues i deterioraments si no hem estat precabuts.                                           Els lladres poden incidir en l´aspecte mental. Actuen habitualment quan és fosc i no els poden veure, simbolitzen els perills que amenacen la ment quan hem perdut la llum. Apareixen dubtes, ansietat, fins i tot aberracions. Els lladres que vulneren les defenses mentals roben la riquesa, la força, inclús la raó. Per a defensar-nos dels lladres hem de connectar a la llum a fi d´identificar-los i saber prevenir. Si només estem focalizats en el més bàsic, el cervell s´alimenta d´elements sòlids, líquids o gasosos, i l´enteniment sempre serà limitat si no ens nodrim de llum.                                                                                                             Els cucs atrapen els vegetals. El regne animal correspon al pla astral, al cor, i els cucs són sentiments impurs com gelosia, egoisme, menyspreu, aversió, venjança, que consumeixen el cor humà impedint que produeixin fruits saludables. Només mitjançant l´introducció d´atributs espirituals que són valors eterns intangibles podem enderrocar els cucs adherits al cor.                                                                                   Jesús deia en els evangelis " emmagatzemeu tresors al cel, on els cucs i l´òxid no els consumeixen, on els lladres no poden robar " La voluntat, encarregada de dinamitzar el pensat, sentit i el desitjat, si està afeblida i vol agafar el camí de menor resistència, esdevé òxid. L´òxid malmet metalls, i les eines d´ús brillen quan funcionen asiduament, però sense ús s´oxiden. Què ens ensenya tot plegat ? Si volem salut, recursos, benestar, no ens podem endormiscar. Hem de veure clar com dinamitzar les pretensions per a que reportin resultats òptims. Estar a l´aguait del que emergeix internament, i amb discerniment encaixar la nostra incidència individual en l´àmbit que sigui en el context social on es produeixin les expressions del tipus que siguin.